Cova de les Rondes

Interessant cova de 552 metres de recorregut a La Llacuna.

Donades les complexes característiques de la cavitat, amb continues superacions entre blocs, grimpades, passatges estrets i ressalts, es dóna una breu descripció general, remetent-vos a la visualització de la topografia per tal fer-se una idea més detallada de la cavitat.
Es pot efectuar la travessa completa de la cavitat penetrant per la boca més oriental i sortint per l'occidental (al revés no és possible).
Per la boca oriental, davallarem uns ressalts i ens ficarem per unes gateres entre blocs que ens situaran en el sostre de l'esquerda principal, la qual davallarem mitjançant un rappel de 10 metres a doble corda (abans de retirar la corda cal assegurar-se de conèixer el camí de sortida).
L'esquerda principal té una secció mitja de 10 metres d'alçada per 2 d'ample, encara que la seva progressió suposa anar superant contínuament estretors, passatges entre blocs i ressalts. La galeria principal està formada per un seguit de galeries que es succeeixen paral·lelament; al final de cada galeria s'estreny d'amplada fins continuar per gatera que tard o d'hora es fa impracticable; a vegades una mateixa galeria té un pis superior i un altre inferior formant dues galeries superposades. El terra de la cavitat és un continu munt de blocs.
Hi ha dues derivacions importants, la primera s'agafa a la meitat del recorregut; tot just després de la sala més gran i havent remuntat 7 metres de desnivell, un estret forat a mà esquerra ens conduirà a una sèrie de galeries sense més continuïtat.
L'altra derivació es troba quasi al final de la cavitat; es tracta d'un entrecreuament d'esquerdes que després d'uns primers metres amb notables dimensions, s'ha de grimpar i continuar per estretors que ens portaran a un seguit de galeries les quals s'acaben després d'un recorregut de 80 metres.
Per sortir de la cavitat, cal seguir l'esquerda principal fins un pou de 5 metres que cal grimpar per situar-nos a la galeria de sortida.
  • Tipo: Cova
  • Municipi: Llacuna, La
  • Comarca: Anoia
  • Unitat: Anoia, l'
  • Recorregut: 552 metres
  • Desnivell: 37 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Dolomies
  • Bio: Isòpodes: Oritoniscus lagari Vandel (Recollit per A. Lagar el 16-4-1972) Coleòpters: Speophilus jacasi Lagar (Molt abundant)
  • Última revisió: 2016-10-22 12:26:41

Situació

Carregant mapa...


Estan situades a l'Est del poble de La Llacuna, en un cingle que es veu per sobre del castell de Vilademàger.
Des de La Llacuna cal seguir la pista que passa pel costat del cementiri i per sota del castell de Vilademàger, fent cap a Cal Marquet on hi ha un càmping i es pot deixar el vehicle.
Mirant vers el Sud ja veurem el cingle que forma el llavi superior de la cicatriu tectònica de les Rondes. Des de Cal Marquet seguirem pel camí que de seguida passa per la font de Cal Marquet, més endavant deixem un camí a la dreta que mena al castell i poc després deixem el camí per agafar un sender que es dirigeix directament a la cinglera, arribant al punt on trobem una roca monolítica característica anomenada Roca del Frare des d'ella baixem a l'interior de la trinxera i a uns 25 metres en direcció SO de la Roca del Frare trobarem la boca oriental de la cavitat
Coordenades de la boca principal.

Història

Durant les recerques arqueològiques portades a terme l'estiu de 1956 per membres de les aleshores delegacions a Vilafranca del Penedès de l'ERE de l'Agrupació Excursionista Catalunya i de la Unió Excursionista de Catalunya, són informats pel propietari de Cal Marquet d'una cavitat inèdita. Després d'una intensa recerca la localitzen el 23 de setembre de 1956, exploren una part de les seves galeries i fan un croquis molt esquemàtic.
En els anys següents és objecte de diferents excavacions arqueològiques.
Durant l'any 1973 membres de la SIRE – UEC fan recerques bioespeleològiques i també aixequen una topografia, encara que parcial. El recorregut estimat és de 270 metres.
No sabem qui i quan es va fer l'enllaç de la boca anomenada de la Roca del Frare i la inferior, coneguda com Avenc del Castell.
No és fins el 1976 que membres de la SIS del CE Terrassa, dins d'uns treballs geoespeleològics per la zona de La Llacuna, fan una nova topografia més completa, on ja apareixen les diferents boques de la cavitat. Li atorguen un recorregut total de 525 metres.
El 1984, el GERS de l'AE Muntanya publica un treball sobre la zona i presenten una nova topografia, en la que destaca l'alçat general de la cavitat, inèdit fins aleshores. En aquesta, el recorregut total és estimat en 552 metres. També denominen als tres accessos com a V-1, V-2 a les boques més occidentals i V-3 a la més oriental.

Topogràfics

topo 0: Cova de les Rondes
topo 1: Cova de les Rondes

Fotos

foto 0: Cova de les Rondes
foto 1: Cova de les Rondes
foto 2: Cova de les Rondes
foto 3: Cova de les Rondes
foto 4: Cova de les Rondes
foto 5: Cova de les Rondes
foto 6: Cova de les Rondes
foto 7: Cova de les Rondes
foto 8: Cova de les Rondes
foto 9: Cova de les Rondes

Bibliografia

  1. Aymamí, G. (1974).- “Cavidades del Penedès (7ª nota). La Cova de les Rondes. La Llacuna – Barcelona” Senderos (188): 17-20. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  1. Badiella, E.; Fustagueras, J.; Indurain, J. (1977).- “Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de la Llacuna” SIS (5): 53-65 /Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (11): 409-421. Terrassa.
  1. Busquets, I.; Yzaguirre, I.; García, J. (1984).- “Cova de les Rondes (Avenc del Castell, Cova del Frare)” Carbonato (4): 31-39. GERS – AE Muntanya. Barcelona
  1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
  1. Poyo, A. (1956).- “Cova de les Rondes (Serra d'Ancosa)” Cordada (20): 13-14. Barcelona.
  1. Virella, J. (1978).- “Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques” Miscel·lània Penedesenca (1): 241-269. Institut d'Estudis Penedesencs.
  • Fotografies extretes del blog: Espeleobloc. (post del dilluns 23 de novembre de 2009).
  • Revisió de coordenades facilitades per Alfred Montserrat (octubre 2016)

Copyright © Espeleoworld 2023.