Cova de Carradon

La boca d'1,50 metres de diàmetre s'obre a la intersecció de diverses fractures, que delimiten grans paral·lelepípedes de roca. Segueix una petita galeria de secció circular que desemboca al pou d'entrada de 5 metres de profunditat, estructurat damunt una diàclasi de direcció E20N, allargat en aquest mateix sentit, i també sobre una altra diàclasi de direcció E20S, responsable del major desenvolupament del pou. Aquestes dues cavitats primitives, encara es troben separades en part per un envà de roca bastant gruixut que deixa pas per dalt i per la base del pou. Aquest pou desemboca en la galeria principal i el seu fons es troba ocupat per enderrocs clàstics, aquests obturen la continuació en direcció aigües avall de la cavitat; una desobstrucció només permeté l'accés en una sala, tractant-se d'un senzill tram de galeria obturada per blocs.
La cavitat segueix una direcció general NO-SE, els enderrocs deixen lliure un estret conducte que mena a una espaiosa galeria que té el sòl ocupat per una gran quantitat de guano de rat-penat, la major part de l'any molt sec.
Aquesta galeria amb una amplada mitja de 3-4 metres i alçades que varien entre els 1,50 i els 4,50 metres segueix cap al NO uns 70 metres, al sostre es desenvolupen cavitats allargades en el sentit de diàclasis transversals. El tram final desemboca en una saleta alta de sostre i en la paret E, trobem una estreta gatera que dóna pas a una galeria lateral paral·lela, separada de l'anterior per un dipòsit considerable d'argila que forma el pis i arriba a tocar les parts més baixes del sostre. Després de recórrer 18 metres queda curullada pels mateixos sediments argilosos.

Per la carretera N-260 de la Seu d'Urgell a Puigcerdà, en arribar al quilòmetre 221,600 trobarem a l'esquerra la desviació per anar al poble de Torres d'Alàs. La cavitat es troba al NE d'aquest poble, en el Tossal d'Obac.Cal sortir del poble per la pista que segueix quan s'acaba l'asfalt. S'arriba al dipòsit d'aigua que hi ha a la part més elevada d'uns camps de cultiu. Cal anar a buscar la punta oriental del bancal més inferior. Just quan comença la vegetació, s'inicia un corriol cap a l'esquerra molt desdibuixat però amb algunes fites, que porta fins a la cavitat.

Les úniques dades que coneixíem eren les que surten al llibre La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre, fruit de la campanya que va fer l'ERE del CEC a la zona a mitjans dels anys 1960, molt probablement l'exploració tingué lloc el 1966.
No tenim notícia de més exploracions, excepte les portades a terme entre 1983 i 1985 per un equip de la Facultat de Biologia de la UB per realitzar un estudi sobre quiròpters.
A primers de març del 2013 dos membres de l'ERE – CEC visiten la cova i, un cop superat el pou d'entrada, troben el pas barrat per un bloc. Aconsegueixen tirar-lo rampa avall però, quan arriben a la zona més estreta, es troben un altre bloc de dimensions més gran i en equilibri precari que els barra el pas. La desobstrucció sembla factible.
L'agost de 2019, membres de l'Espeleodijous visiten la cova i no troben cap impediment per accedir a les galeries més interiors, calia trobar l'estret pas de comunicació. Ells mateixos expliquen:
Cal baixar el pou, seguir baixant per una rampa de sediments amb un pas força baix que es passa molt ajupit i arribes a la primera sala on ja tornes a posar-te a peu dret.
Per continuar, cal girar a l'esquerra gairebé 180 graus i passar, estirat a terra, un pas molt baix de sostre que NO està obstruït, i ja ets a les galeries.
Però si des de la primera sala segueixes tot recte, trobes un altre pas estret i també baix de sostre per on accedeixes a una saleta que es ben curulla de pedres i que tenen tot l'aspecte d'haver estat col·locades a ma, i aquí, per ara, no hi ha continuació.
A les galeries l'aire era enrarit, amb una olor un xic agra i desagradable, i amb molta pols, en alguns punts, al terra, n'hi havia un bon gruix.

Toponímia:
La cova sempre havia estat coneguda com a Cova de Carradan, però el company Alfred Montserrat ens comenta que al proper poble de Torres d'Alàs l'anomenen Cova de Carrodon, que seria una forma antiga de camp rodó. En una posterior visita de membres de l'ERE – CEC pregunten de nou pel nom de la cova i, aquesta vegada, els hi deixen molt clar que el nom seria Carredon.
Fent l'oportuna consulta a l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, fa referència a: Carradon, partida que apareix en l'afrontació d'Estamariu en el llibre Spill de Castellbó, (manuscrit de Pere Tragó, 1519 i editat el 1982 pel monjo de Montserrat, P. Cebrià Baraut). Coromines també explica que la seva etimologia seria de Car= quer= pedra, i radon= rodó. Més amunt de la cova i cap al NE, la cartografia de l'ICC assenyala un petit turó anomenat Pedra Rodona.

1. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.
3. Serra, J. et. al. (1986).- “La cueva de Carradan. Refugio primaveral de una importante población de quirópteros”. Pirineos (128): 121-127. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Jaca.

• Coordenades, situació, fotografies i altres dades facilitades per Alfred Montserrat (ERE – CEC)
• Actualització de dades i fotografies 2019 extretes de la web: espeleodijous.cat (Apunt del 3-8-2019)