Cova de Carradon
Cova de 156 metres de recorregut a Alàs i Cerc (Alt Segre).
La
boca d'1,50 metres de diàmetre s'obre a la intersecció de diverses
fractures, que delimiten grans paral·lelepípedes de roca. Segueix
una petita galeria de secció circular que desemboca al pou d'entrada
de 5 metres de profunditat, estructurat damunt una diàclasi de
direcció E20N, allargat en aquest mateix sentit, i també sobre una
altra diàclasi de direcció E20S, responsable del major
desenvolupament del pou. Aquestes dues cavitats primitives, encara es
troben separades en part per un envà de roca bastant gruixut que
deixa pas per dalt i per la base del pou. Aquest pou desemboca en la
galeria principal i el seu fons es troba ocupat per enderrocs
clàstics, aquests obturen la continuació en direcció aigües avall
de la cavitat; una desobstrucció només permeté l'accés en una
sala, tractant-se d'un senzill tram de galeria obturada per blocs.
La
cavitat segueix una direcció general NO-SE, els enderrocs deixen
lliure un estret conducte que mena a una espaiosa galeria que té el
sòl ocupat per una gran quantitat de guano de rat-penat, la major
part de l'any molt sec.
Aquesta
galeria amb una amplada mitja de 3-4 metres i alçades que varien
entre els 1,50 i els 4,50 metres segueix cap al NO uns 70 metres, al
sostre es desenvolupen cavitats allargades en el sentit de diàclasis
transversals. El tram final desemboca en una saleta alta de sostre i
en la paret E, trobem una estreta gatera que dóna pas a una galeria
lateral paral·lela, separada de l'anterior per un dipòsit
considerable d'argila que forma el pis i arriba a tocar les parts més
baixes del sostre. Després de recórrer 18 metres queda curullada
pels mateixos sediments argilosos.
- Tipo: Cova
- Municipi: Alàs i Cerc
- Comarca: Alt Urgell
- Unitat: Alt Segre
- Recorregut: 156 metres
- Desnivell: 15 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2013-04-03 14:35:12
Situació
Per la carretera N-260 de la Seu d'Urgell a Puigcerdà, en arribar al
quilòmetre 221,600 trobarem a l'esquerra la desviació per anar al poble
de Torres d'Alàs. La cavitat es troba al NE d'aquest poble, en el Tossal
d'Obac.
Cal sortir del poble per la
pista que segueix quan s'acaba l'asfalt. S'arriba al dipòsit d'aigua que
hi ha a la part més elevada d'uns camps de cultiu. Cal anar a buscar la
punta oriental del bancal més inferior. Just quan comença la vegetació,
s'inicia un corriol cap a l'esquerra molt desdibuixat però amb algunes
fites, que porta fins a la cavitat.
Història
Les
úniques dades que coneixem són les que surten al llibre La Fou
de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre, fruit de la campanya
que va fer l'ERE del CEC a la zona a mitjans dels anys 1960, molt
probablement l'exploració tingué lloc el 1966.
No
tenim notícia de més exploracions, excepte les portades a terme
entre 1983 i 1985 per un equip de la Facultat de Biologia de la UB
per realitzar un estudi sobre quiròpters.
A
primers de març del 2013 dos membres de l'ERE – CEC visiten la
cova i, un cop superat el pou d'entrada, troben el pas barrat per un
bloc. Aconsegueixen tirar-lo rampa avall però, quan arriben a la
zona més estreta, es troben un altre bloc de dimensions més gran i
en equilibri precari que els barra el pas. La desobstrucció sembla
factible. Al poble els informen que fa uns anys van estar un grup de
gent jove molts dies dins la cova i pel que expliquen sembla com si
fossin arqueòlegs. No sabem si aquesta visita té a veure amb el
taponament de l'accés a les galeries interiors.
Toponímia:
Recentment
(2013) ha estat localitzada pel company Alfred Montserrat i ens
comenta que al proper poble de Torres d'Alàs l'anomenen Cova de
Carrodon, que seria una forma antiga de camp rodó.
En una nova visita de membres de l'ERE – CEC a primers de març del
2013 pregunten de nou pel nom de la cova i, aquesta vegada, els hi
deixen molt clar que el nom seria Carredon.
Fent
l'oportuna consulta a l'Onomasticon Cataloniae
de Joan Coromines, fa referència a: Carradon, partida
que apareix en l'afrontació d'Estamariu en el llibre Spill
de Castellbó, (manuscrit de
Pere Tragó, 1519 i editat el 1982 pel monjo de Montserrat, P. Cebrià
Baraut). Coromines també explica que la seva etimologia seria de
Car= quer= pedra, i radon=
rodó. Més amunt de la cova i
cap al NE, la cartografia de l'ICC assenyala un petit turó anomenat
Pedra Rodona.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
- Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.
- Serra, J. et. al. (1986).- “La cueva de Carradan. Refugio primaveral de una importante población de quirópteros”. Pirineos (128): 121-127. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Jaca.
- Coordenades, situació, fotografies i altres dades facilitades per Alfred Montserrat (ERE – CEC)