Cova de Carradon

Cova de 156 metres de recorregut a Alàs i Cerc (Alt Segre).

La boca d'1,50 metres de diàmetre s'obre a la intersecció de diverses fractures, que delimiten grans paral·lelepípedes de roca. Segueix una petita galeria de secció circular que desemboca al pou d'entrada de 5 metres de profunditat, estructurat damunt una diàclasi de direcció E20N, allargat en aquest mateix sentit, i també sobre una altra diàclasi de direcció E20S, responsable del major desenvolupament del pou. Aquestes dues cavitats primitives, encara es troben separades en part per un envà de roca bastant gruixut que deixa pas per dalt i per la base del pou. Aquest pou desemboca en la galeria principal i el seu fons es troba ocupat per enderrocs clàstics, aquests obturen la continuació en direcció aigües avall de la cavitat; una desobstrucció només permeté l'accés en una sala, tractant-se d'un senzill tram de galeria obturada per blocs.
La cavitat segueix una direcció general NO-SE, els enderrocs deixen lliure un estret conducte que mena a una espaiosa galeria que té el sòl ocupat per una gran quantitat de guano de rat-penat, la major part de l'any molt sec.
Aquesta galeria amb una amplada mitja de 3-4 metres i alçades que varien entre els 1,50 i els 4,50 metres segueix cap al NO uns 70 metres, al sostre es desenvolupen cavitats allargades en el sentit de diàclasis transversals. El tram final desemboca en una saleta alta de sostre i en la paret E, trobem una estreta gatera que dóna pas a una galeria lateral paral·lela, separada de l'anterior per un dipòsit considerable d'argila que forma el pis i arriba a tocar les parts més baixes del sostre. Després de recórrer 18 metres queda curullada pels mateixos sediments argilosos.

Tipo: Cova
Municipi: Alàs i Cerc
Comarca: Alt Urgell
Unitat: Alt Segre
Recorregut: 156 metres
Desnivell: 15 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2013-04-03 14:35:12

Situació

Per la carretera N-260 de la Seu d'Urgell a Puigcerdà, en arribar al quilòmetre 221,600 trobarem a l'esquerra la desviació per anar al poble de Torres d'Alàs. La cavitat es troba al NE d'aquest poble, en el Tossal d'Obac.
Cal sortir del poble per la pista que segueix quan s'acaba l'asfalt. S'arriba al dipòsit d'aigua que hi ha a la part més elevada d'uns camps de cultiu. Cal anar a buscar la punta oriental del bancal més inferior. Just quan comença la vegetació, s'inicia un corriol cap a l'esquerra molt desdibuixat però amb algunes fites, que porta fins a la cavitat.

Història

Les úniques dades que coneixem són les que surten al llibre La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre, fruit de la campanya que va fer l'ERE del CEC a la zona a mitjans dels anys 1960, molt probablement l'exploració tingué lloc el 1966.
No tenim notícia de més exploracions, excepte les portades a terme entre 1983 i 1985 per un equip de la Facultat de Biologia de la UB per realitzar un estudi sobre quiròpters.
A primers de març del 2013 dos membres de l'ERE – CEC visiten la cova i, un cop superat el pou d'entrada, troben el pas barrat per un bloc. Aconsegueixen tirar-lo rampa avall però, quan arriben a la zona més estreta, es troben un altre bloc de dimensions més gran i en equilibri precari que els barra el pas. La desobstrucció sembla factible. Al poble els informen que fa uns anys van estar un grup de gent jove molts dies dins la cova i pel que expliquen sembla com si fossin arqueòlegs. No sabem si aquesta visita té a veure amb el taponament de l'accés a les galeries interiors.
Toponímia:
Recentment (2013) ha estat localitzada pel company Alfred Montserrat i ens comenta que al proper poble de Torres d'Alàs l'anomenen Cova de Carrodon, que seria una forma antiga de camp rodó. En una nova visita de membres de l'ERE – CEC a primers de març del 2013 pregunten de nou pel nom de la cova i, aquesta vegada, els hi deixen molt clar que el nom seria Carredon.
Fent l'oportuna consulta a l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, fa referència a: Carradon, partida que apareix en l'afrontació d'Estamariu en el llibre Spill de Castellbó, (manuscrit de Pere Tragó, 1519 i editat el 1982 pel monjo de Montserrat, P. Cebrià Baraut). Coromines també explica que la seva etimologia seria de Car= quer= pedra, i radon= rodó. Més amunt de la cova i cap al NE, la cartografia de l'ICC assenyala un petit turó anomenat Pedra Rodona.

Topos

Media

Biblio

Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.
Serra, J. et. al. (1986).- “La cueva de Carradan. Refugio primaveral de una importante población de quirópteros”. Pirineos (128): 121-127. Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Jaca.

Coordenades, situació, fotografies i altres dades facilitades per Alfred Montserrat (ERE – CEC)