Cova de Carradon

Les úniques dades que coneixíem eren les que surten al llibre La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre , fruit de la campanya que va fer l'ERE del CEC a la zona a mitjans dels anys 1960, molt probablement l'exploració tingué lloc el 1966. No tenim notícia de més exploracions, excepte les portades a terme entre 1983 i 1985 per un equip de la Facultat de Biologia de la UB per realitzar un estudi sobre quiròpters. A primers de març del 2013 dos membres de l'ERE – CEC visiten la cova i, un cop superat el pou d'entrada, troben el pas barrat per un bloc. Aconsegueixen tirar-lo rampa avall però, quan arriben a la zona més estreta, es troben un altre bloc de dimensions més gran i en equilibri precari que els barra el pas. La desobstrucció sembla factible. L'agost de 2019, membres de l'Espeleodijous visiten la cova i no troben cap impediment per accedir a les galeries més interiors, calia trobar l'estret pas de comunicació. Ells mateixos expliquen: Cal baixar el pou, seguir baixant per una rampa de sediments amb un pas força baix que es passa molt ajupit i arribes a la primera sala on ja tornes a posar-te a peu dret. Per continuar, cal girar a l'esquerra gairebé 180 graus i passar, estirat a terra, un pas molt baix de sostre que NO està obstruït, i ja ets a les galeries. Però si des de la primera sala segueixes tot recte, trobes un altre pas estret i també baix de sostre per on accedeixes a una saleta que es ben curulla de pedres i que tenen tot l'aspecte d'haver estat col·locades a ma, i aquí, per ara, no hi ha continuació. A les galeries l'aire era enrarit, amb una olor un xic agra i desagradable, i amb molta pols, en alguns punts, al terra, n'hi havia un bon gruix. Toponímia: La cova sempre havia estat coneguda com a Cova de Carradan, però el company Alfred Montserrat ens comenta que al proper poble de Torres d'Alàs l'anomenen Cova de Carrodon, que seria una forma antiga de camp rodó . En una posterior visita de membres de l'ERE – CEC pregunten de nou pel nom de la cova i, aquesta vegada, els hi deixen molt clar que el nom seria Carredon . Fent l'oportuna consulta a l' Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, fa referència a: Carradon, partida que apareix en l'afrontació d'Estamariu en el llibre Spill de Castellbó, (manuscrit de Pere Tragó, 1519 i editat el 1982 pel monjo de Montserrat, P. Cebrià Baraut). Coromines també explica que la seva etimologia seria de Car= quer= pedra , i radon= rodó. Més amunt de la cova i cap al NE, la cartografia de l'ICC assenyala un petit turó anomenat Pedra Rodona .