Avenc de Castellcir

La petita boca connecta amb un pou de 13 metres, com un tub estret en el primer tram, que ens deixa a la part superior d'una sala de 21 metres de longitud per 4 metres d'amplada amb el sòl constituït per una rampa d'enderrocs fins assolir el punt de màxima fondària. Des de la base del pou d'entrada, i en direcció contrària, apareix la diàclasi originària, força estreta i que es fa impracticable als pocs metres.

Des de Castellcir cal sortir pel camí que porta al castell, es voreja la riera de Castellcir, es passa per ca l'Antoja i la Torrassa dels Moros, tot canviant de vessant per prendre el camí que va a la casa Nova del Castell. Poc abans de creuar el torrent de la Casa Nova, surt a la dreta un petit camí que puja directament al castell. Poc abans d'arribar, el camí planeja per una carena i és aleshores quan cal tornar enrere per l'esmentada carena en direcció SO. Un corriol, molt perdut a estones, s'endinsa per un bosc espès on amb dificultat es pot localitzar la boca de l'avenc.
En l'últim tram de pujada, els companys de l'espeleodijous van trobar un petit corriol que, entre el bosc, puja fins a la boca de l'avenc, tot estalviant els darrers metres de pujada i la reculada pel mig del bosc.

No hem pogut esbrinar qui i quan va portar a terme la primera exploració. La més antiga que tenim documentada és la d'Oleguer Escolà el 1979.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Escolà, O. (1986).- “L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell” Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.

• Actualització de coordenades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot. Apunts dels dies 29 febrer i 1 març 2016