Avenc del Coll d'escriu

Penetrant per la boca inferior, de majors proporcions, es baixa un pou de 9,70 metres; al seu fons i en direcció N,es pot remuntar una rampa de forta inclinació, que porta sota mateix del petit orifici que constitueix la boca superior. Des de la base del pou d'entrada principal i en sentit descendent, es baixa un petit ressalt i tot seguit, per una rampa d'enderrocs, segueix una galeria que arriba al punt de màxima fondària, lloc on la diàclasi s'estreny, tot fent-se impenetrable.

Des de Gréixer (Guardiola de Berguedà), surt una pista apta per vehicles tot terreny, que passa pel coll d'Escriu. Des del coll seguirem uns 200 metres al N 20 O, on trobem un promontori inclinat vers el S, en el flanc occidental i per damunt d'un petit amuntegament de blocs, es troben les boques de la cavitat
Coordenades aproximades.

La primera exploració fou realitzada el 29 de maig de 1955 per la SE del CE Comarca de Bages (anys més tard adoptarien el nom EDES del CE Comarca del Bages). Aquest li atorgaren una fondària un tant exagerada de -43 metres. L'existència de la cavitat els hi fou indicada per la gent de la zona, els qual la tenien tapada amb branques per evitar la caiguda del bestiar.
Posteriorment, la SIE del CEA l'explora el dia 11 de maig de 1980 realitzant l'única topografia coneguda de la cavitat.