Cova del Manou

Una boca circular de 0,70 metres de diàmetre dóna pas a un ressalt vertical d'un metre de desnivell aproximadament, que comunica mitjançant un pas baix de sostre a la cambra principal de la cavitat, d'uns 12 metres de longitud per 2-3 metres d'amplada. El seu sòl és gairebé pla amb punts molt localitzats coberts per enderrocs, producte d'un procés clàstic poc important. A l'extrem d'aquesta cambra s'inicia una galeria estreta, lleugerament descendent i amb un petit ressalt que porta a una minúscula saleta on acaba la cova.

Des d'Altafulla cal anar per la carretera T-202 cap la Nou de Gaià i seguir cap a Salomó. Abans d'arribar a aquesta població, entre els quilòmetres 9 i 10, la carretera té un tram recte i a la zona central, gairebé davant del túnel del tren, a la dreta de la carretera hi ha una petita cisterna al començament d'una vinya; cal travessar aquesta fins el seu extrem més oriental i a partir d'aquí enfilar-se pel vessant esquerre del torrent que hem seguit al llarg de la vinya. A la part alta del vessant i molt emboscada, es troba la petita boca de la cova. Des d'ella es pot veure el mas del Manou en una visual de 283º.
La llera del torrent que separa en dos la Serra Alta presenta un tallafocs i per sota d'ell hi ha una conducció subterrània de gas natural.
En els mapes de l'ICGC, prop del seu emplaçament, senyalen erròniament Cova Fonda, creiem que referint-se a la Cova Fonda de Salomó.

La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la de l'exploració feta el dia 13 d'abril del 1898 pel metge i soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Rodonyà, en Pau Teixidor. Durant l'exploració va fer unes petites cates tot trobant restes òssies i de ceràmica.
No és fins el 23 de juliol del 1910 que es té coneixement d'una nova exploració portada a terme per Marià Faura i Pere Mir.
A partir d'aquesta data no tenim coneixement de cap més visita, a excepció de la de la gent que es va amagar durant la guerra, segons va explicar un home molt gran de la Nou de Gaià que va acompanyar a membres de la SIE-CEA l'estiu del 1980 i que ells mateixos van tornar per topografiar el febrer del 1981.
Faura (1911) li va assignar el sinònim d'Avenc de la Serralta.

1. Faura i Sans, M. (1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural (VI):425-591.
2. Miñarro, JM. (1985).- “ Fitxes de cavitats: Cova del Manou (Vespella, el Tarragonès). Circular del Centre Excursionista Àliga (289): 6-7. Barcelona.
3. Teixidor, P. (1898).- “Cova del Manou”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (55): 201-204. Barcelona.

• Revisió de coordenades i foto boca facilitades per Joan Pallisé i Ramon Sendra