Avenc Gran d'Aulà

La cavitat s'obre en un petit porxo d'1 metre d'alt per 0,5 d'ample que la protegeix de la neu i per on normalment surt un fort corrent d'aire. S'inicia amb un fort pendent, un ressalt  i un segon tobogan. Al seu final, la galeria segueix en fort pendent i continua horitzontal durant 50 metres fins arribar a la cota – 50. Aquí, una escalada de 10 metres (en dos trams), permet accedir a una sala de grans dimensions. D'aquí surt una ampla galeria en fort pendent que acaba en dos pous de 7 i 13 metres (cota – 105), on es troba la Gran Sala del Caos. Encreuament important.
1. A la dreta surt una galeria que acaba taponada per derrubis 50 metres més enllà, però  20 metres abans, a la dreta, un pou de 8 metres porta a un meandre que després de 40 metres s'aboca en un magnífic pou acampanat de 31 metres. La seva planta (20 x15 m.) és curullada per derrubis i constitueix el punt més baix de la cavitat (cota – 155).
El meandre d'accès al P-31 rep dos afluents:
Afluent nº 1 -  A 3 metres de la base del P-8 per una escalada de 7 metres. Molt estret i acaba en una sala de 10 x 3 metres, d'on surten uns conductes estrets d'escàs recorregut. Desenvolupament: 66, 5 metres.
Afluent nº 2 – A la meitat del meandre de 40 metres, abans d'arribar al P.31.  Accès per escalada de 9 metres en oposició, seguit per un minso fil d'aigua, remonta en fort pendent, estret i acabant en un tap de grans blocs. Desenvolupament: 98 metres.
2. A la paret esquerra, escalada sobre una colada estalagmítica porta a una galeria de sòl escombrat de blocs i que acaba als 35 ó 40 metres a la base d'una important xemeneia. Una escalada de 10 metres a l'inici de la galeria no ha donat resultats.
3. A l'esquerra de la Sala del Caos (costat oest) surt una galeria quasi tallada al principi per un pou de 8 metres entre els blocs, segueix una escalada de 6 metres i continua sobre un recorregut de 250 metres que acaba en un conducte sorrenc impenetrable. A la dreta, un pas baix dóna accés a una diàclasi ascendent que després de 15 metres es transforma en conducte horitzontal on es troba un pou cec de 12 metres i més endavant, un tobogan de 15 metres a l'inici del qual s'obre un nou pou de 16 metres, colmatat (cota – 148).
La continuació de la galeria principal és una forta rampa remuntant, al cap damunt de la qual, a l'esquerra, es troba una gran diàclasi de 60 metres de longitud per 30 de desnivell, fins a un conducte vertical molt estret. La galeria principal encara segueix uns 50 metres més endavant fins a una zona de blocs inestables.
La continuació de la cavitat es troba sota els blocs, a la paret dreta. Són 110 metres de galeries, de sòl argilós i amb zones baixes de sostre, que porten a una planta inundada on el nivell d'aigua pot variar sensiblement en funció de l'època de l'any o de la neu acumulada a l'exterior. A la dreta, una diàclasi inundada és visible durant bastants metres. Després d'aquesta zona, la galeria remunta en fort pendent i, 50 metres més enllà, es troba taponada per blocs. (Final exploracions del 1975 i 1976; cota – 100).
Durant la campanya del 1984, la continuació fou descoberta gràcies a una escalada de 6 metres a la paret dreta de la galeria principal, 15 metres abans del seu final. Una bella galeria horitzontal porta, en 15 metres, a una sala plena de blocs i per entre els quals es poden baixar uns 10 metres. Per la part superior surt una galeria remuntant entre blocs molt inestables i, amb gran perill, es poden pujar gairebé 70 metres de desnivell (cota – 40), on unes fissures impenetrables que, pel corrent d'aire, semblen indicar el camí a l'exterior, però taponat per un gran caos de blocs.

Situats en el mateix port d'Aulà (2262 m.), uns metres abans de la fi de la pista surt, a la dreta, un camí que va planejant en direcció NO. Per sota i a l'esquerra es veu l'estanyola d'Aulà. Poc després de passar un coll (2256 m.), el camí es bifurca i cal prendre el de la dreta, que va pujant lleugerament i passa per la part baixa d'una tartera. Quan s'arriba a la perpendicular  de l'estany d'Aulà cal deixar el camí i remuntar uns 70 metres en direcció N, fins la zona on es troba l'avenc.
 
Accés a Cuns d'Aulà: Per tal d'evitar el gran desnivell existent entre la vall de la Noguera Pallaresa i la zona dels Cuns d'Aulà, l'itinerari recomanat es realitza des del vessant francès: Puigcerdà – Ax-les-Thermes – Tarascon – Massat – Oust – Couflens i fins arribar al poblet de Faup, des d'on surt una pista (de peatge) que porta fins al mateix port d'Aulà i acaba a la frontera.

Descobert i explorat parcialment durant la campanya de la SS Plantaurel i l'ASMP durant el mes de juliol del 1975. Li assignen una desnivell de – 146 m. i un recorregut aproximat de 1250 m. (1028 m. topografiats).
No tornen fins l'estiu del 1979 que exploren l'afluent nº 2.
Una nova visita de la SSP l'estiu del 1984 dóna com a resultat l'exploració de diferents galeries i la finalització de la topografia, fixant la màxima fondària a la cota – 155.

1. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. 198 pp. EC Gràcia. Barcelona.
2. Inglés, A. (1983).- “Tres avencs de 100 en el Pirineu català”  Espeleòleg (34-35): 244-251. ERE del CEC. Barcelona.
3. Lesage, B.; Géraud, Ph.; Gratté, L. (1977).- “Les Cuns d'Aula”. Ouarnède (8): 25-32. G.S.Pyrenées. Toulouse.
4. Géraud, Ph. (1984).- “Le gouffre C7”. L'Echo des Ténébres (15): 58-62. S.S.Plantaurel. Lavelanet.
5. S.S.Plantaurel.- Memòries i documents inèdits