Font d'Andana

Un cop passat el tub d'entrada, fem cap a una saleta amb cúpules de dissolució , de seguida la galeria agafa unes dimensions regulars de l'2 metres d'alçada per 1'5 d'amplada i va serpentejant  mentre el sòl està ple de gours. Un pas baix de sostre s'enfila directament fins a la galeria del sifó, de mides més còmodes. A ma dreta, de seguida entrarem al primer sifó. Un cop buidat aquest continua una bonica i sinuosa galeria durant un centenar de metres fins trobar-nos els primers afluents  de caire quasi verticals. A partir d'aquí la galeria principal pren una tendència remuntant fins arribar a una bifurcació que mena a un afluent que després d'unes escalades esdevé impracticable. Pel que es considera galeria principal, es fa cap després d'una fina rampa concrecionada a una galeria horitzontal, per on de sobte apareixen les clares aigües del segon sifó. Un cop superat aquest la galeria presenta les mateixes característiques rectilínies precedents. Després de remuntar uns pocs metres, pren un aspecte diaclasat, davallant decididament fins a trobar una zona amb el sòl ple de sorra. Una paret talla bruscament la galeria, per sota una estreta pèrdua probablement evacua part de l'aigua en les crescudes. Una fàcil grimpada ens comunica per un doble passatge novament amb la galeria. A partir d'aquí la galeria presenta  una morfologia més feréstega que els trams anteriors, mantenint un clar sentit descendent. Després d'unes rampes que segueixen els plans d'estratificació, arribem a una sala. Pel seu centre, després d'un tobogan  topem amb la part més vertical de la cavitat, amb tres ressalts pràcticament consecutius. La secció s'amplia fins arribar a un parell de xemeneies en el punt en que la sorra ocupa tota la base de la galeria, fins al punt de quasi obturar-la. Un cop superat aquest tram la galeria recupera la secció habitual fins arribar a un fals sifó, on es obligatori mullar-se. La galeria continua davallant amb la mateixa tònica fins arribar al tercer i darrer sifó. Aquest fluctua segons l'època, havent apreciat que del toll que forma el sifó surt una volta de galeria que acaba sifonant en un ampli toll on l'aigua continua aprofundint.  La cavitat te un desnivell de 137 metres (+28/-109).

A la Carretera d'Ossera a Padrinàs, poc abans d'arribar a l'encreuament que puja a aquest darrer poble, passarem tres torrents ben definits. El del mig correspon a la llera que prové de la font. Cal seguir-la un curt tram fins topar amb el tub galvanitzat que sobresurt del sòl i que  protegeix la boca de la cova.

Desobstrucció i primera exploració realitzada pel GELL. L'any 2002 es va fer un sanejament de blocs a l'entrada i es va protegir la boca col·locant un tub galvanitzat en posició vertical de 3 metres d'alçada i 1'10 metres d'amplada i tancat amb una reixa. El 2004 es buida el sifó. El punt de màxima penetració es va fer el 5 d'agost del 2005 en un any en que el règim de pluja va estar per sota de la mitjana habitual.

1. Pérez, Lluís.- Gàzquez, Norbert.- Gàzquez, Josep Lluís(2006).- “Alt Urgell. Alinyà-La Vansa” Grallera (6):35-69. GELL-CE Lleida 

• Actualització de coordenades, alçat topografic i fotografies, facilitades per Antoni Satorra