Espeleo World

Grallera del Carabasser

Important avenc de 166 m. de fondària al Pedraforca (Saldes)


L'entrada, de forma lateral, dóna pas a un pou de 34 metres que va eixamplant-se fins a la seva base, coberta per un gruix considerable de guano de les gralles, a l'igual que el replà situat a la cota – 17, una mica desplaçat de la vertical. A l'extrem E del fons del pou, mitjançant un petit ressalt i un pas estret, es penetra a una segona vertical de 21 metres, amb les parets entapissades per unes magnífiques colades i arribant a la cota – 63, on al volum d'aquest segon pou se li afegeix el d'una cavitat de volta cega situada a l'extrem SO. Un tercer pou, de forma allargada, de 9 metres de desnivell i amb la base coberta per una crosta estalagmítica, dóna pas a dos petits pous i en el fons del major d'ells s'assolia fins l'any 2008 la cota de màxima penetració (- 83 m. revisió topo GEB).
La continuació: A uns 4 metres del darrer pou de l'avenc existeix una finestra que, un cop superada, permet penetrar en un meandre desfondat (Meandre Arele), que poc a poc va guanyant fondària (en algun punt supera la cota – 100) i a la meitat del seu recorregut presenta una cambra de majors dimensions (Sala de la Colada). En el darrer tram, el meandre remunta una mica i comunica amb un pou de 32 metres (Pou de les Nogueres). A la meitat d'aquest i mitjançant una escalada es pot arribar a una sala situada a la part superior (Sala de les Excèntriques). Al fons del Pou de les les Nogueres es presenta un pas realment molt estret (Pas de l'Àngel) que permet penetrar en una nova vertical, de 32 metres i al fons de la qual (cota – 166), acaba de moment la progressió.
També s'han explorat noves derivacions en la zona 'antiga' de l'avenc, destacant una zona lateral a la part mitja del pou d'entrada.
Seguint la fissura exterior i a uns 50 metres més amunt, els membres del GE Badalona van poder desobstruir la boca d'una nova cavitat (Avenc Superior) i en la que van poder baixar fins a 20 metres de profunditat. Tot sembla indicar que pot tenir relació directament amb la grallera, però de moment el pas entre ambdues no és possible.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Saldes
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Cadí - Moixeró
  • Recorregut: 470 metres
  • Desnivell: 166 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2014-02-28 16:27:29

Situació


Des de Saldes cal anar al refugi Lluís Estasen (Jaça dels Prats) i des d'aquí emprendre la ruta clàssica cap a l'Enforcadura del Pedraforca per la tartera de Saldes. Un cop s'ha superat bona part de la dura pujada i ja, relativament a prop de l'Enforcadura, deixarem a la dreta la gran Balma del Calderer i una mica més amunt, a la paret contrària, la de l'esquerra, ens fixarem en una fissura inclinada molt evident i a la seva part baixa es troba la boca de l'avenc. Per sota d'ell s'inicia la via d'escalada Cerdà – Felicià, i cal fer una grimpada relativament fàcil i un pas una mica més complicat per arribar a la primera reunió de l'escalada i l'avenc.

Història


La primera notícia espeleològica de l'avenc es proporcionada pels escaladors que van informar Daniel Vergés (GES – CMB) de la seva existència, el qual junt amb la seva dona, Cristina Masriera, porten a terme la primera exploració el juliol del 1966. Només queda constància per una breu nota apareguda a la revista Geo y Bio Karst i que van decidir batejar-lo com Avenc dels Escaladors.
No és fins a primers de maig del 1973 que un equip de la SIE – CEA torna a explorar la cavitat i fan la primera topografia, arribant al mateix punt que els del GES set anys abans i on semblava que quedava tancada a poc més de 80 metres de profunditat.
A Saldes, parlant amb diferents veïns del poble, esbrinen que alguns coneixen la cavitat des de fa molts anys i que fins i tot un d'ells, Josep Casadesús, havia baixat, ajudat amb cordes i per una colla d'amics, cap a l'any 1930 a recollir guano (per les explicacions sembla que havia arribat fins al replà del primer pou). Durant la conversa també es pot saber que a l'avenc li diuen la Grallera i per diferenciar-la de la Grallera de la cara N del Pollegó Superior, li afegeixen del Carabasser, que és com popularment es coneix (o es coneixia) el Pollegó Inferior.
Han de passar 35 anys per tenir noves notícies de la cavitat. Un grup de membres del Grup d'Espeleologia de Badalona van a fer una visita lúdica a l'avenc el dia 17 de maig del 2008. Un cop al fons, observen que a uns 4 metres per damunt sembla haver una finestra. Un cop superats, poden accedir a noves galeries per un meandre desfondat. Al cap de dues setmanes hi tornen i al final del meandre troben i baixen un pou de 32 metres i en el seu fons, un pas molt estret que cal desobstruir. La desobstrucció es porta a terme la setmana següent i degut a l'estretor extrema, només un membre de l'equip pot superar-la, tot aconseguint baixar un pou de 35 metres on s'assoleix el punt de màxima fondària de l'avenc.
Ja no tornen fins a primers de maig del 2009 i al llarg de l'estiu i fins ben entrat desembre fan un total de cinc visites per topografiar completament la cavitat, revisar diferents incògnites (tant a l'interior com a l'exterior de l'avenc) i retirar el material.


Toponímia: Encara que des de fa molts anys s'han barrejat i usat indistintament els mots graller i grallera, sembla que el més correcte seria, i així ho constata en Joan Coromines al seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que el mot grallera seria el correcte a tota la zona pirinenca des del Llobregat fins al Segre, i a partir d'aquí cap a ponent s'imposaria el terme graller (partint del més comú: lo graller). Curiosament, quan ens endinsem en terres aragoneses i a partir de la conca de l'Éssera (no a la Franja, que continuen utilitzant graller), torna a emprar-se el topònim grallera.

Topos

topo Grallera del Carabassertopo Grallera del Carabasser

Media

foto Grallera del Carabasserfoto Grallera del Carabasserfoto Grallera del Carabasserfoto Grallera del Carabasser

Biblio

  1. AA.- (1967).- “Primera exploración a una sima en el Pedraforca”. Geo y Bio Karst (10): 23. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.
  1. Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5): 1-233. Ed. Políglota. Barcelona.
  1. Miñarro, JM. (1974).- “ Apuntes para el conocimiento espeleológico del Pedraforca”. EspeleoSie (15): 23-53. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.
  1. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  • Totes les dades, coordenades, topografia (2009) i fotografies són extretes del web: geb.cat del Grup d'Espeleologia de Badalona i on es poden trobar més detalls de les darreres exploracions realitzades (2008-2009).