les Cuines de Rocaguinarda

Petita cavitat formada per dues galeries paral·leles, més o menys de la mateixa longitud, uns 10 metres cadascuna, i una de més petita separada uns metres.

Des de Taradell cal seguir la carretera B-520 en direcció a Viladrau. En arribar al Coll de Mansa s’ha de deixar el vehicle i pujar pel camí que segueix la carena que porta a l’Enclusa. Per la dreta d’aquest significatiu relleu osonenc hi ha un pujador que permet guanyar la part superior del cingle. Seguint el camí en direcció a Taradell cal abocar-se al costat que mira al torrent de Mansa. Un petit grau permet baixar fins al replà on hi ha la cavitat.

Segons la llegenda, fou refugi del bandoler Perot Rocaguinarda (1582-1635?) i la seva banda. Durant la guerra civil (1936-39) va tornar a servir com amagatall.
Indret de visita obligada per als excursionistes que recorren els senders de Taradell.
Coneguda des de temps immemorials. La primera cita espeleològica correspon a M. Faura i Sans (1908) que l'esmenta simplement com Roc-Guinart i la qualifica de poc important.
Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1982) es dóna compte de la seva situació i de la seva minsa importància.
El febrer del 2014 membres de l'ERE – CEC la visiten i fan l'única topografia que coneixem.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Garcia i Quera, Oriol. Rocaguinarda. Barcelona: Cim Edicions, 2003. (Còmic que inclou un annex de Jordi G.Quera, amb excursions pels indrets freqüentats pel bandoler, entre ells les Cuines de Rocaguinarda)

• Actualització de dades topografia i fotografies: ERE – CEC