Avenc del Pi Rodó

La boca de 7 metres d'amplada, entra en pendent i es va fent estret fins arribar al començament del primer pou on l'amplada no arriba al metre, l'esquerda vertical baixa 13,4 metres fins arribar a un fort pendent que dóna a la cota -23,4 metres, cap a l'O baixa una petita rampa fins a fer-se impenetrable, cap a l'E es baixa una rampa de pedres i un pouet de 3 metres fins el Pas del Cinc a -37 metres, on a través d'un estret pas es poden remuntar uns metres fins arribar a un nou i estret pou que baixa -12,2 metres fins arribar a un replà a -43,6 metres, pel costat O, forçant un pas estret, es pot arribar a una saleta, encara que no es pugui baixar, està comprovat que comunica amb la sala inferior u possiblement amb el Pas del cinc. Pel costat E, una serie de petits pous i rampes de pedres ens situen al principi del tercer pou a -55 metres. A la boca del tercer pou, cap a l'E hi trobem un pouet de -4 metres que acaba obstruït. Cap a l'O i per mitjà d'una gatera entrem al tercer pou, aquest és aeri de -14,4 metres, als dos metres d'iniciar-se trobem dos blocs en suspensió que el divideixen. Un cop a la base del pou, remuntant uns blocs arribem a la darrera vertical, molt estreta i de -7 metres que ens situen al punt més baix de la cavitat, a -76,6 metres de fondària.

Per la carretera TV-7044 de La Riba a Farena, en arribar a el Pinetell, 100 metres abans i enmig d'una corba a l'esquerra, surt per la dreta una pista que seguirem durant 750 metres fins trobar una desviació a la dreta, la seguirem fins el final (250 metres), en aquest punt es poden aparcar els vehicles. Del costat S de l'aparcament surt un corriol que en 175 metres ens porta fins la cavitat.

La primera notícia que tenim d'aquesta cavitat és la donada per Josep Iglésies l'any 1927, on parla d'una primera exploració feta poc temps abans per ell i acompanyat de membres del Centre de Lectura de Reus, on calculen haver arribat als 40 metres de fondària, on l'estretor els barra el pas. En aquella època l'anomenaven Avenc del Pi Redon.
També tenim notícia d'una exploració, entre d'altres, feta l'any 1957 per membres del Reus Deportiu, però no és fins a 1965 que membres de l'EPE (Equip de Prospeccions Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Reus) aconseguiren desobstruir l'anomenat Pas dels Cinc (ells en deien Sifó Sec) , tot arribant a la màxima fondària que en aquell moment van calcular erròniament en 92 metres i van estimar per sondeig que l'esquerda podia arribar als 104 metres de fondària.
El maig del 1972 membres de l'ERE – CEC fan una completa fitxa i una topografia de major precisió.