Espeleo World

Sistema de la Bellabriga

Interessant sistema de dues cavitats de 405 m. de recorregut total a Llanars (Ripollès)


Secció inferior, accés per la cova.
A la rampa d'entrada, a uns 6 metres, trobem a la nostra esquerra una petita gatera de 0,30x0,80 metres que torna a connectar amb la diàclasi de la zona d'entrada.
Anirem baixant per aquesta rampa, que a l'inici té unes mides de 2,30x2,50 metres. Als 10 metres de recorregut trobem que el conducte fa un gir a la dreta. Des d'aquí podem optar per continuar baixant la rampa o bé desviar-nos a la dreta, on a un petit replà observem algunes derivacions i saletes sense cap continuació, excepte un perillós tobogan que a la dreta de tot va baixant paral·lel a la galeria principal, per unir-se amb ella uns 10 metres més avall.
Continuarem baixant el fort pendent uns 14 metres, on la galeria es bifurca. Abans de la bifurcació però, trobem una petita galeria al sostre força estreta de 3 metres de llarg amb una xemeneia de 3 metres.
A la bifurcació seguirem per la galeria de l'esquerra. La rampa es torna relliscosa i compacta es tracta de la galeria Oriol aquesta té 1 metre d'alt per 4 metres d'amplada. Dos metres més avall hi han dues galeries descendents a la nostra dreta, que són sendes comunicacions amb la galeria paral·lela que hem deixat a la dreta, de la qual ja en parlarem més endavant.
Nou metres després, trobem un forat al sostre, on cal superar un E+2,60 metres, situant-nos en una petita saleta d'on surt una estreta gatera horitzontal que accedeix a una minúscula saleta concrecionada gateres del Cristall, on observem que hi han dues gateres, la de l'esquerra és una gatera ascendent que fineix als 3 metres, amb passos de 0,30 metres. La de la dreta, també molt estreta, ens porta després de 2,30 metres a una saleta – xemeneia concrecionada per la que es pot escalar 3,80 metres fins a finalitzar la volta.
Tornat de nou a la galeria, 8 metres més endavant fineix sense possibilitat de continuació. Abans d'arribar al final, tenim a la nostra dreta una derivació de sostre baix que avança 3 metres més, i perpendicular a aquesta, entre els rocs, es pot avançar 3 metres més cap a la dreta.
Tornant a la bifurcació, baixarem amb compte, per la galeria de la dreta. També a la dreta i a mitja alçada veurem la incorporació de la galeria comentada anteriorment, i que ve de la zona d'entrada. Vuit metres després, al costat d'un gran bloc, baixarem per un R-2,30 metres. A la nostra esquerra veiem els enllaços, ja esmentats, amb la galeria de l'esquerra.
Avançant per la paret de la dreta de la sala, a uns 5 metres cal ficar-se per un forat al sostre R-1,60 metres, un cop superat, trobem una saleta feta a expenses de blocs caiguts. D'aquesta saleta, per la dreta, continuem 3 metres més fins una altra saleta, a la dreta hi ha un forat P-1,24 metres, que dóna a la sala de sota, Enfront tenim dues continuacions que es comuniquen de seguida, la de la dreta dóna a una petita galeria amb un xaragall d'aigua cristal·lina. Aquesta galeria inundada té uns 4 metres de recorregut, s'accedeix per un R-1 metre. A la dreta fineix de seguida, i a l'esquerra per mitjà d'un altre R-1 metre i una colada, torna a la sala gran.
Des d'aquí, si continuem per la dreta, una galeria dóna la volta per a tornar de nou a la sala. En aquesta galeria es troba la comunicació amb el sector superior corresponent a l'entrada per l'avenc. La connexió no és veu a simple vista, cal anar a buscar una pujadeta i ascendir per una xemeneia, on a la volta i molt dissimulat, trobem el pas que ens portarà a una galeria ascendent.
Per acabar el sector inferior, si ens situem al costat esquerre de la colada que hem baixat a la sala inundada, ens trobem a la sala gran un ampli pas sota la roca, que arrossegant-nos en un terra de pedres, ens permet avançar una desena de metres i arribar al punt més profund de la cavitat a -38 metres.


Sector superior, accés per l'avenc.
Des de la boca de la cova, pujarem el coster una vintena de metres fins trobar una esquerda longitudinal d'uns 1,40 metres d'amplada per 12,60 metres de llarg, coberta de vegetació i amb arbres que neixen a dins.
Davallem un P-3,40 metres, on just al front tenim la gatera d'accés al pou de connexió amb el sector inferior de la cavitat. A l'esquerra la diàclasi acaba als 5,20 metres plena de vegetació. A la dreta a uns 3 metres, trobem una altra gatera que ens porta a una galeria descendent de 7 metres de recorregut. És una galeria inclinada de 0,60x1,70 metres. A la part dreta, entre els blocs es nota una corrent d'aire. Tornant a l'entrada de la gatera, avancem 1,50 metres on veiem al final de la diàclasi un ressalt de -1,34 metres; un metre més enllà la galeria gira sobtadament per finalitzar 1 metre després. El punt més alt d'aquesta galeria està a 2,30 metres.
Des de la gatera d'accés al pou de connexió, baixarem 6,60 metres fins arribar a la capçalera d'un pou de -12,50 metres, a la base trobem una diàclasi d'11 metres de llargada. A la banda E, trobem una àmplia galeria descendent que comentarem més endavant. A la banda O, seguint una galeria descendent de 1,70x0,60 metres i uns 3 metres de recorregut que ens duu a una saleta; d'aquesta passem a una altra també petita on finalitza aquest tram a -24 metres de fondària.
Situats de nou a la base del pou, per un bloc baixem un R-2,80 metres i ens situem a la galeria E, de 2x1,60 metres; pujant anirem a buscar la galeria Joan Anton, situada al NO, l'entrada fa unes mides de 0,65x1,60 metres, avancem uns 5 metres per una estreta gatera que al final fa 0,30 metres d'alçada, per anar a sortir a una galeria més àmplia de 4,60 metres de llarg i amb forta entrada d'aigua, amb tolls i fang; al final la galeria es bifurca en dos conductes paral·lels, comunicats entre si i amb força pendent ascendent; el de la dreta, més concrecionat, fineix als 5 metres, mentre que el de l'esquerra després de 4 metres arribem a un R+1,20 metres, que un cop superat la galeria es fa més estreta i 4 metres més enllà es bifurca en dues gateres que continuen però l'estretor no permet el pas. (topogràficament aquesta galeria coincideix amb l'engolidor de l'avenc de la Bellabriga).
Tornant a la galeria àmplia, baixarem el pendent uns 5 metres, a la dreta trobem una galeria que torna enrere per anar a connectar per un pas ínfim amb la base del pou. A l'esquerra una entrada d'un metre de llarg arriba a un petit P-1,90 metres; baixant un parell de metres més ens trobem en una sala distribuïdora. A l'esquerra hi ha una galeria de 4,50 metres que fineix, però que també enllaça amb la base del pouet de 1,90 metres. Al N trobem una galeria inundada de 0,60x1 metre, que podria tractar-se d'un sifó, segons dades del GEP el nivell varia fins a 2 metres i la galeria de vegades es pot recórrer uns 12 metres. De nou a la sala, al S trobem un pouet R-1,60 metres que enllaça amb el sector inferior, que des de sota és la xemeneia esmentada anteriorment. De nou a la sala, en direcció SE pujarem un R+1,50 metres, ascendint per una llosa inclinada, amb un pendent de +40º, l'amplada és de 5 metres per 0,80 metres d'alt. La pujada és d'uns 20 metres de recorregut, acabant en una xemeneia de 2,80 metres. Durant la pujada trobem varies derivacions a l'esquerra, la primera dóna a dues sales concatenades, producte d'esfondraments, que després de 7 metres de delicada davallada amb -30º d'inclinació la primera sala i -60º la segona, fineix en un cul de sac.
La segona derivació, de les mateixes característiques que l'anterior, baixa uns 10 metres en fort pendent.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Llanars
  • Comarca: Ripollès
  • Unitat: Alt Ter
  • Recorregut: 405 metres
  • Desnivell: 38 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Coleòpters: Speonomus delarouzeei sbsp.catalonicus.Jeann. Tribu Sphodrini. Laemostenus complanatus Dej.
  • Última revisió: 2013-08-31 12:44:35

Situació

Només sortir de Camprodon per la carretera GIV-5264 direcció a Llanars, trobarem, indicat a la dreta un desviament on posa la Ballabriga, pujarem per aquest camí fins arribar a la casa La Rossa on aconsellem aparcar el vehicle, ja que entrarem en una finca privada. Es tracta de la Bellabriga de Dalt. Des d'aquí anirem pujant en direcció a les Collades, en arribar al bosc anomenat en el mapa de l'ICC Roures de la Vallabriga, ja trobarem els petits afloraments calcaris on estan ubicades les cavitats. Aquesta cova és fàcil de trobar per la grandària de la seva boca, dins d'aquesta hi creix un roure, un castanyer i avellaners. La zona queda dissimulada pels boixos.
Coordenades molt aproximades

Història


La primera cita d'aquesta cova on se la denomina Cova de la Bella-Briga, data de l'any 1879, en que es recull un únic exemplar d'Speonomus que passa a formar part de la col·lecció Martorell amb la denominació Adelops martorelli in litt. Roca.
El 1897, Norbert Font i Sagué ja inclou la Cova de Bellabriga en el Catàlech Espeleològich de Catalunya, referenciant-lo amb el número 82.
L'any 1922 dins de la sessió Científica del dia 5 d'octubre, de la Institució Catalana d'Història Natural, el Dr. Ricardo Zariquiey Àlvarez, presenta els resultats obtinguts en la darrera campanya, presentant els individus recollits dins d'una capseta. També presenta l'Speonomus citat anteriorment pertanyent a la col·lecció Martorell.
L'any 1924, el Dr. Zariquiey presenta en la sessió Científica del dia 6 de març, de la Institució Catalana d'Història Natural, els exemplars d'Speonomus delarouzeei sbsp.catalonicus.Jeann., recollits amb trampes col·locades pel Dr. Sau a la cova de Bellabriga. També torna a citar l'exemplar de la col·lecció Martorell, ja que sembla que en realitat es tracta d'un Speonomus delarouzeei.
La següent noticia de la Cova de Bellabriga, ens l'aporta el Dr. Español el qual la visita amb el Dr. Joaquim Mateu els dies 16 i 17 d'octubre de 1946, per recol·lectar-hi fauna.
No és fins l'any 1969, en que el Grup Espeleològic Pedraforca inicia una sèrie d'exploracions, on topografien i nomenen les diferents cavitats de l'entorn, respectant el ja conegut de Cova de Bellabriga.
L'any 2010 el Grup Espeleològic de Badalona explora i topografia de nou aquest conjunt de cavitats, canviant-li el nom a algunes d'elles i concretament en el cas de la Cova de Bellabriga/Avenc Camprodon, la passen a denominar Cova de la Vallabriga/Forat Gran de les Baumes.


Toponímia: Tant la Cova de la Bellabriga com la resta de cavitats properes, han estat conegudes de sempre pels habitants de la contrada, amb el nom genèric de “les Baumes”. L'única d'aquest conjunt de cavitats que ja des del 1879 apareix documentada és la Cova de Bellabriga, aquesta pren el seu nom del torrent de Bellabriga i de la font amb el mateix nom, la qual va estar força visitada pels turistes els anys 1920-30 degut a les seves propietats medicinals, també se la coneixia amb el nom de “font de la magnèsia”, aquesta font va quedar molt malmesa degut als aiguats de 1940.
Desconeixem de quan daten els llogarets de la Bellabriga de Baix i la Bellabriga de Dalt (Vallabriga a l'ICC), però els diferents autors no en fan referència en cap moment, i en el llistat de masies catalogades del municipi de Llanars tampoc hi apareixen, com tampoc hi apareixen en el Nomenclàtor oficial de topònims de Catalunya.
En l'Agenda 21 Local de Llanars, realitzada el 2007 per DEPLAN, per a l'ajuntament de Llanars i el Consell Comarcal del Ripollès, i amb el suport de la Diputació de Girona, hi figura l'avenc de la Bellabriga com a patrimoni Geològic i Paleontològic. Així mateix, actualment al web de l'ajuntament de Llanars hi figuren les “Baumes” del Clot de la Bellabriga, així com el torrent de Bellabriga com a topònims.
També hem constatat que amb el topònim del mas Bellabriga de baix, aquest figura com a membre de l'associació de criadors d'eugues de muntanya del Ripollès, i amb aquest nom es cita a la publicació “Guia dels productes agroalimentaris del Ripollès” editat l'any 2011.
També hem pogut constatar que l'associació de propietaris i propietàries de finques rústiques de la Vall de Camprodon, cita la finca de la Bellabriga de dalt a Llanars, com una de les actuacions realitzades l'any 2013 per la recuperació de pastures.
Per altra banda el topònim “Vallabriga” només l'hem observat en els mapes de l'ICC, a part d'una referència en el Onosmasticon Cataloniae de Joan Coromines.

Topos

topo Sistema de la Bellabrigatopo Sistema de la Bellabrigatopo Sistema de la Bellabriga

Media

Biblio

  1. Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-296. ed. Políglota. Barcelona.
  2. Español, Francisco (1952).-”Los Ptrostichidae hipogeos del pirineo español (Coleoptera Adephaga)” Actas primer congreso internacional de estudios pirenáicos San Sebastian 1950.,pp:5-19.
  3. Español, Francisco (1956).-”Los Bathysciitae Catalanes (col. Catopidae)”. Actes des deuxième Congrès International d'Etudes Pyrénéennes. Luchon-Pau 21 a 25 setembre 1954.,pp:109-123.
  4. Font i Sagué, Norbert.(1897).-”Catàlech Espeleològich de Catalunya (continuació)”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (26):107-112. CE Catalunya.
  5. Gargallo Busón, Ricard.(1974).-”Memoria explicativa al levantamiento topografico efectuado en la Cova de la Bellabriga”.Ildobates (V):69-72. Grup Espeleològic Pedraforca.
  6. ICHN. (1922).-”Sessió Científica del 5 d'octubre de 1922” Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (22,nº7):121-127. Institució Catalana d'Història Natural. Barcelona.
  7. ICHN. (1924).-”Sessió Científica del 6 de març de 1924”. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural (24,nº2-3):39-42. Institució Catalana d'Història Natural. Barcelona.
  8. Montserrat Nebot, Alfred (1974).-”Alt Ter” Ildobates (V):12-54. Grup Espeleològic Pedraforca.
  9. Montserrat Nebot,A;Mor Benedito,J.(1974).-”Cova de la Bellabriga - Avenc Camprodón” Ildobates (V):55-68. Grup Espeleològic Pedraforca.
  10. Porcel Caro, Enric. (2010).-”Les cavitats de la Vallabriga (Llanars, Ripollès). Exploracions (20):55-61. Espeleo Club de Gràcia.