Coves del Salnitre

La cova es pot dividir en tres sectors: Pis superior; Pou del Diable i Pis inferior. El Pis superior és el conjunt de galeries i sales situades al nivell de l'entrada. Un cop traspassada la reixa que tanca la boca de la cova, es penetra en el Vestíbul, ampli, de forma triangular i ben il·luminat gràcies a una obertura superior tancada amb una reixa. Des d'aquí ja es pot veure la sala de la Catedral, la de major volum de la cavitat, de planta irregular i amb el terra cobert de grans blocs caiguts. En un racó de la paret sud, just des del pont de fusta, hi podem apreciar una cavitat penjada uns 7 ó 8 metres per damunt nostre, és la cova del Mansuet, on sembla que s'amagava el famós bandoler en temps de la Guerra del Francès.
Arribats a dalt del pou del Diable, deixem a l'esquerra la galeria de les Papallones, oberta a la mateixa fractura que dóna origen al pou i d'uns 100 metres de llargada en direcció SO-NE.
El Pou del Diable apareix entre blocs i té 16 metres de fondària, que es baixen amb l'ajut d'una escala. El seu fons es ple de blocs caiguts i fóra del recorregut habitual es troba una curta galeria amb el terra format per argiles fosques i amb nivells de sediments orgànics. Segurament d'aquest punt es treia el famós salnitre.
El Pis inferior és un conjunt de galeries que se situen entre 18 i 25 metres de fondària respecte de l'entrada. Un cop baixat el pou del Diable el recorregut continua per un corredor estret que segueix una diàclasi de direcció NE-SO, arribant a una galeria àmplia anomenada claustre dels Monjos. Tot seguit s'arriba, pujant un tram d'escales, al Cambril, on destaquen nombrosos espeleotemes que continuen en el tram següent, la gruta de l'Elefant. La boca de l'Infern permet fer un descens que ens deixa a la base d'una galeria que forma un meandre encaixat i que desemboca a la Campana, cavitat amb una gran colada estalagmítica que baixa pel sector esquerre i que està esquerdada. Tot seguit, a la sala de les Barricades, podem observar enfonsaments importants amb grans blocs esquarterats per la fracturació. Passant per sota d'un d'aquests blocs que ha quedat recolzat damunt unes estalagmites, s'entra a l'anomenada cova dels Ratpenats , ampli meandre ben conservat en la part còncava i desfigurat per un caos de blocs en la part convexa. La presència d'una important colònia de ratpenats que habitava la cova en diversos punts està documentada per molts testimonis, especialment durant el segle XIX i, el guano produït aleshores podria ser la font del controvertit salnitre. A continuació, a la sala de les Columnes (la part més humida de tota la cavitat) podem observar dues fases diferents en les formacions, una d'antiga, amb formes trencades i inclinades, i una de posterior, que solda i creix damunt l'anterior. La cambra Final està formada per una alta volta que puja fins als 11 metres. El terra està format per una acumulació de blocs caiguts recoberts i emmascarats per una colada més moderna que obtura la galeria i tanca la continuïtat de la cova cap al sud.
La cavitat té un desnivell de 42,7 metres (-19,5/+23,2)

Per l'accés que des de l'A-2 porta a Collbató (carretera B-112), a tocar del poble surt un desviament ben senyalitzat, que tot passant pel costat de l'ermita de la Salut, acaba en la zona d'aparcament de les coves. Aquí s'inicien unes costerudes escales a la roca que en pocs minuts porten fins a la mateixa boca de la cova.
Informació sobre visites guiades: Oficina de turisme (telèfon 93 777 90 76)

Les coves del Salnitre són sens dubte la cavitat amb més història i llegendes de Catalunya i la que ha generat més literatura.
Coneguda de temps immemorials, en el seu interior s'han trobat inscripcions de diferents èpoques, la més antiga: (Francesc Roca, 1511). El 1609, J. Pujades ja fa esment a la seva “Crónica Universal del Principado de Cataluña”, sense citar-ne el nom. L'any 1789, Francisco de Zamora, aleshores alcalde del crim de l'Audiència de Catalunya a Barcelona, visità Montserrat i entre d'altres curiositats de la muntanya, destaca la seva exploració a les coves i amb Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda i amb Francesc Remart, realitzaren diversos gravats de la muntanya i de la cova (la topografia del Salnitre és el primer treball que es coneix d'aquestes característiques a Catalunya).
L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la història de Montserrat, atribueix a Gerard Joana, monjo del monestir, l'autoria d'un manuscrit de l'any 1806, on es fa un seguit d'observacions i hipòtesis sobre les cavitats subterrànies. Investigacions recents fan més que dubtosa l'autoria del manuscrit per part del pare Joana i possiblement sigui part dels treballs digirits per Zamora o per algún dels monjos que el van acompanyar.
La visita organitzada per Victor Balaguer el 1852 junt amb amics artistes de l'època romàntica aixeca una gran polseguera i les coves són abastament popularitzades, fins al punt que es crea una posada de las cuevas a cal Pepa de Collbató, d'on sortien els visitants acompanyats per guies contractats.
El 16 de setembre de 1896, Martel i el seu company Louis Armand són rebuts a Barcelona i l'endemà són acompanyats a Montserrat i a les coves del Salnitre pels membres del CEC, Artur Osona i Josep Castellanos. La descripció que fa de les coves és molt realista i desmunta les exageracions que s'havien anat transmeten de les visites de mitjan segle.  
M. Faura i Sans amb membres del Club Muntanyenc acompanyen l'any 1908 el botànic francés J. Maheu a diferents cavitats de Montserrat. Entre elles, les coves del Salnitre, i realitzen una topografia (que fins no fa gaire es creia era la més antiga) que es publica el 1911.
La cavitat va ser propietat de l'Estat i després de la companyia Aeri de Montserrat. El 1928 s'inaugurà la il·luminació elèctrica segons projecte de Walther Gunther i de Carles Buigas, però arran de l'esclat de la guerra de 1936 va quedar desmantellada. Durant els anys 1940, N. Llopis Lladó i Josep M. Thomas porten a terme un extens estudi de la zona i aixequen una nova topografia, que tot plegat és publicat el 1953.
Durant anys la cova era visitable mitjançant un guia acompanyant i amb llum dels carburers. Finalment, el 1985 la Generalitat de Catalunya es féu càrrec d'un nou acondicionament i il·luminació, traspassant la gestió a l'ajuntament de Collbató.

1. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona
2. Cervelló, Josep M. (2008).- “Les coves del Salnitre” Espeleòleg (45): 8-18, ERE del CE de Catalunya, Barcelona.
3. Llopis, N.; Thomas, JM. (1953).- “Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de Montserrat”. Speleon IV (3-4): 121-192, Universidad de Oviedo.

Gravats extrets de Montserrate subterranea. (1852) de Manuel Solà, Fotos de l'interior de la cova de Roger Rovira.