Avenc de l'Estel

L'aspecte exterior de la fractura és caòtic, amb diferents entrades taponades per grans blocs. Per l'extrem més occidental es troba la que podem considerar com més accessible boca de penetració i per la qual es pot baixar un pou de parets subverticals, de 35 metres de profunditat i un replà a la cota – 12. La base del pou és una rampa que, en sentit ascendent i entre blocs, es pot recórrer uns 20 metres fins que resta tancada la diàclasi; en sentit contrari es troba un petit pou de 6 metres que porta a l'inici d'una curta, però inclinada rampa, que desemboca en una nova vertical, de 20 metres de desnivell, de parets més estretes i amb blocs encastats. A la seva base segueix una galeria en pendent i que als 20 metres de recorregut arriba a una zona més àmplia, que forma una espècie de sala subdividida per l'amuntegament de grans blocs. És en el seu sector inferior on s'assoleix el punt de màxim desnivell.
Es tracta d'una típica esquerda de despreniment que segueix una direcció NO – SE. Tot el sector inferior de la cavitat és cobert per grans quantitats de guano.

Per sota la cresta que baixa pel vessant S del Mont-redon, penjat per damunt del Barranc de la Vidala.
Des de Pratdip cal prendre el sender PR – C96 i seguir-lo fins al Pla de Marinons, punt on cal desviar-se a l'esquerra pel camí que puja cap al Coll de la Seda i seguir pujant fins vora el Pi de la Seda. Aquí caldrà desviar-se cap a ponent a cercar la part superior del cingle més proper.

La primera notícia que tenim de l'exploració d'aquesta cavitat apareix al llistat d'activitats del GIE del CE de Gràcia, els quals la visiten dues vegades durant el mes de novembre del 1970 i atorgant-li una fondària 102 metres, tot batejant-la com Avenc del Cingle.
No és fins dos anys més tard que torna a ser explorada, aquest cop per membres de la SIE – CEA que la visiten el 17 de desembre del 1972 i que no tornen fins el 14 de novembre del 1976 quan enllesteixen la topografia.
A Pratdip aquesta cavitat és coneguda com Avenc de l'Estel (sembla que a la vora hi ha una roca plana que anomenen com a Roca de l'Estel) i alguns també li donen el nom d'Avenc de la Tornera.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre). Políglota: 283 pp. Barcelona.

2. Miñarro, JM.; Lázaro, P. (1977).- “Breves notas descriptivas sobre algunas cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).” EspeleoSie (20): 45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.

3. Montserrat, A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat”. Espeleòleg (28): 489-530. ERE del CEC. Barcelona.