Espeleo World

Avenc Montserrat Ubach

Important cavitat de 202 metres de desnivell al Solsonès (Odèn).


La cavitat té dues boques comunicades per una rampa, la superior està penjada a la paret 10 metres per damunt de la inferior, essent aquesta darrera boca l'accés habitual. La boca de 3x2,50 metres dóna accés a una rampa, al final de la qual s'obre un pou de 27,50 metres, a la vegada, comença un passamà de 9 metres que voreja el pou (Via ECG), seguit d'una gatera de 6 metres de recorregut que dóna a una saleta i tot seguit trobem un pou de 34,50 metres; als 4 metres de davallar-lo, trobem un petit replà format per un gran bloc encastat, aquí s'inicia un pou de 8,50 metres al que segueixen dos ressalts fins arribar a una saleta on es fa impracticable. Si seguim davallant el pou principal trobarem un replà als 25 metres, la base és ampla i allargada i pel costat O, podem baixar 3,5 metres sense corda, trobant una estreta diàclasi amb fang, guano i amb les parets inestables, després d'una successió de passos estrets accedim a un gran pou ascendent, quedant la base d'aquest sis metres per sota a -80 metres, abans però de davallar-lo, a l'esquena trobem un pas estret per on es poden baixar 6,50 metres, finalitzant aquesta via a -83 metres.
Situats de nou a la rampa d'entrada, davallarem el pou de 27,40 metres de secció circular, la base en rampa ens situa en un fals pis superior, al final del qual s'obre una nova vertical de 27,70 metres, en aquest pou si obviéssim el fals pis i baixéssim pel principi d'aquest, trobaríem dos replans situats a -6 i -13 metres (Pou dels Replans). En un extrem de la base i dins d'un estrat margós s'obre el tercer pou de 22 metres (Pou de la Xineta), que també es manté unit per la seva part alta amb la base del segon, mitjançant un estret conducte. Al fons d'aquest tercer pou surten tres branques, una de les quals, molt estreta, dóna a un petit fus lateral, mentre que pel costat oposat, una altra petita galeria inclinada desemboca lateralment en un ample pou a 12 metres sobre la base del quart pou. A aquest mateix punt també s'hi pot arribar remuntant 4 metres des de la base del tercer pou, fins arribar a una gran finestra que dóna accés a una vertical en la que als 7 metres es desenvolupa un gran gour i després d'un estretament baixa fins la base del quart pou. Just a terra s'obre una gatera que després de 5 metres desemboca en una vertical de 3 metres, on es necessita una baga, a la base trobem una amplia galeria que en la seva part final trobem una cúpula de 13 metres d'alt i el terra ple de grans blocs, entre mig d'ells s'obre l'entrada del cinquè pou de 22 metres, el qual té un replà a -8 metres (depenent d'on s'instal·li es baixa directe) . Un cop a la base, aquesta s'eixampla cap el N, on trobem l'entrada del sisè pou de 23 metres amb un replà a -14 metres. Al fons d'aquest pou, s'inicia una rampa en fort pendent i diversos ressalts iniciant-se el setè pou. A aquest s'hi arriba lateralment i a mig aire; el fons forma una galeria estreta totalment ocupada per argiles, acabant en un darrer pouet de 2 metres. També es pot arribar a aquest punt per una finestra situada a 4 metres sobre la base d'un fus lateral de la rampa anterior al pou, la davallada per aquest costat presenta una inclinació de 80º fins arribar a una rampa argilosa que ens situa en el mateix punt final indicat anteriorment. El desnivell total és de 202 metres (-198,5/+3,5).

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Odèn
  • Comarca: Solsonès
  • Unitat: Solsonès
  • Recorregut: 402 metres
  • Desnivell: 202 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio: Coleòpters Speonomus (Speonomus) mengeli Jeannel 1910 (àmpliament distribuït per les cavitats del nord del Solsonès)
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Des de Coll de Jou en direcció a Cambrils (Odèn) per la carretera L-401, en arribar aproximadament al quilòmetre 34,100, trobarem a l'esquerra una pista que dóna accés a la finca Cavallera, als 200 metres trobarem a la dreta una bassa d'aigua, del costat S de la bassa surt una pista a l'esquerra que en uns 300 metres ens situarà davant d'una canal que baixa en fort pendent en direcció al Clot d'Esplugapalla, un cop davallats una cinquantena de metres, un corriol a la dreta ens durà fins la boca inferior de la cavitat.
Per visitar la cavitat cal contactar directament amb en Joan Pujantell, propietari de la Finca Cavallera de Canalda. Per qualsevol consulta i/o reserva de la cavitat truqueu als telèfons 639132093 / 973299159.
Coordenades aproximades.

Història


Els dies 14 al 19 d'abril de 1963 durant una campanya de prospecció en que hi participen Montse Ubach, Carme Tarrés i J. Ubach, del EDES del CECB, localitzen una cavitat sense nom concret en els encontorns de la casa Cavallera, sembla ser que el naturals de la zona la denominaven com “la Bòfia”.
Els dies 2 i 3 de juny de 1963 i dintre de l'anomenada “Operació Solsonès”, amb la participació de Montse Ubach, C. Tarrés, J. Ubach (EDES-CECB); J. Subils, A. Arnal (EDECA); J. Senent (ERE-CEC); F. Alabart, E. Sabaté (SIRE-UEC) i C. Rostand (CE Pirenaic), davallen la cavitat fins a -80 metres quedant aturats per manca de material. Els participants acorden batejar la cavitat amb el nom de la descobridora, na Montserrat Ubach, quan en principi s'havia proposat posar-li el nom de “Avenc de la Boca del Boix”.
Els dies 28, 29 i 30 de juny de 1963 els mateixos integrants de l'exploració anterior, amb la incorporació de l'Oleguer Escolà (ERE-CEC), junt amb 240 metres d'escales accedeixen a la cavitat a les 9 del matí del dia 29 i surten després de 33 hores d'exploració a les 6 de la tarda del dia 30. En aquesta primera exploració se li atorga erròniament una fondària de -217 metres, que acaba rectificada a - 210 en la primera topografia que es realitza.
Un any després, i amb les dades i detalls de l'exploració facilitades pels anteriors exploradors, un equip de GES del CMB format per JM. Torras, R. Parera, A. Masriera, C. Masriera, i D. Vergès exploren la cavitat realitzant una mesura de la mateixa en que els hi dóna una fondària de 202 metres. Aquests publiquen una nota de l'exploració al diari “La Vanguardia Española” tot canviant-li el nom a la cavitat, anomenant-la “Bòfia de Torremàs”. La polèmica sobre el nom de la cavitat ha durat força anys, donant peu a diversos articles sobre el tema. Sembla ser però, que el nom de Montserrat Ubach ha acabat essent acceptat majoritàriament dintre de l'àmbit espeleològic, encara que actualment al mapa 1:50000 de l'ICC encara apareix com a Bòfia de Torremàs.
L'any 1982 apareix publicada una nova topografia realitzada per membres de l'Espeleo Club de Gràcia; aquesta dóna una fondària de cota -198,6 metres
L'any 1985, de nou membres de l'EC de Gràcia realitzen un delicat flanqueig per damunt del primer pou i descobreixen la via Espeleo Club de Gràcia, que independentment de la resta de pous arriba a la cota -83 metres. També a la boca superior situen una cota de +3,5 metres respecte a aquesta entrada, això li dóna un desnivell de 202 metres (-189,5/+3,5).

Topos

Media

Biblio

  1. Borràs,J; Miñarro,JM; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”, Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol5):1-234. ed. Políglota. Barcelona.
  2. Canet, Llorenç; de Valles, Jordi.(1985).-”Nova via de la Bòfia de Torremàs”. Exploracions (8):57-60. ECG. Barcelona.
  3. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198. ECG. Barcelona.
  4. ECG.(1982).- Topografia de la Bòfia de Torremàs. Exploracions (6):124. ECG. Barcelona.
  5. Escolà,O.(1968).-”Datos para la historia de un Avenc: Avenc Montserrat Ubach -210m. Operació Solsonès 1963-1965 (1)”. Espeleòleg (6):201-205. ERE-CEC. Barcelona.
  6. Lloret Prieto,Jordi.(1985).-”Avenc Montserrat Ubach, rècord de fondària de Catalunya (1963-1978). Vintè aniversari del seu descobriment”. Espeleòleg (36):38-40. ERE-CEC. Barcelona.
  7. Puch, Carlos.(1998).-Grandes Cuevas y Simas de España (1-794). ECG. Barcelona.
  8. Ubach, Montserrat; Escolà, Oleguer.(1968).-”Operació Solsonès” Espeleòleg (5):158-163. ERE-CEC. Barcelona.