Forat de l'Or

Les dues boques de la cavitat s'obren en un pla d'estratificació inclinat, d'aquestes surten sengles galeries que als 37 metres es comuniquen mitjançant un pas baix. La galeria inferior que és la que actua de surgència, es pot recórrer encara durant una quinzena de metres fins a fer-se extremadament estret.
Per la galeria superior es pot progressar durant 40 metres per un conducte que en alguns punts es fa una mica més estret, fins a incidir amb la galeria que es dirigeix a la surgència. La galeria segueix durant 82 metres, en aquest punt es troba el primer sifó quan aquest està més alt, ja que es tracta d'un sifó temporal. Aquest es pot superar en època de crescuda per un pas elevat, encara que als pocs metres torna a sifonar. En època en que el sifó està al màxim de baix, es passa per la part inferior d'aquest doble conducte ja que es tracta d'un fals sifó, trobant-nos dues galeries, una a l'esquerra que baixa en fort pendent uns 20 metres de recorregut fins trobar l'aigua, (sifó 1A en la topografia) en aquest conducte hi ha abundants sediments de sorra que en algunes èpoques quasi arriben a copsar la galeria.
La galeria de la dreta a la que podem considerar com la galeria principal, baixa en suau pendent durant 40 metres fins arribar al sifó (sifó 1B) situat a -14 metres respecte la boca de la cova; en aquest punt al costat dret de la galeria trobem un conducte de dimensions més minses, que podem seguir durant 65 metres, aquest de primer remunta i tot seguit baixa fins arribar a un nou sifó (sifó 1C).
Iniciant la immersió pel sifó 1B que és la galeria principal, aquesta davalla ràpidament, en arribar a -22 metres trobem que arriba per l'esquerra la galeria que prové del sifó 1A, la galeria segueix baixant fins arribar als -33 metres (-47 metres quan la cova entra en càrrega). A partir d'aquest punt la galeria inicia l'ascens, en arribar a -16 metres trobem que la galeria és creuada per la galeria que prové del sifó 1C, a -11 metres ens tornem a trobar de nou la galeria anterior després de que aquesta realitzi un gir de 180º; a -9 metres trobem una nova galeria provinent també d'una derivació del sifó 1C, tot seguit s'arriba a una bombolla d'aire, i una mica més endavant es surt a una galeria aèria, Galeria Ferran Marqués, de 62 metres de recorregut. Al final d'aquesta trobem dues continuacions, una superior que és aèria, Galeria GEB 2012, i una altra inferior Galeria Ibèrica, la qual torna a sifonar.
Continuant per la Galeria GEB 2012, la podrem seguir en un recorregut de 214 metres i un desnivell de +20,5 metres, en aquest punt una secció de la galeria acaba en un punt pendent d'exploració mentre que una altra secció continua baixant per acabar retrobant l'aigua a la Galeria Ibèrica a una cinquantena de metres del seu inici.
Accedint per la Galeria Ibèrica i un cop superat l'enllaç amb la Galeria GEB 2012, aquesta baixa fins la cota -19,5 metres, per tornar a remuntar fins arribar a la cota -5 metres, en aquest punt i seguint uns metres a la dreta sortim a una bombolla d'aire. Continuant de nou per la galeria, aquesta baixa de nou fins arribar a la cota -17 metres, per tornar a remuntar fins la cota 0 metres després d'haver recorregut els 422 metres de la Galeria Ibèrica.
Un cop arribats a la cota 0 accedim a una nova galeria aèria, és la Galeria Diego Ferrer, de 34 metres de recorregut; en aquesta galeria cal remuntar una mica fins l'accés al Pou del Naixement, (S3) per accedir-hi en nivell baix, cal instal·lar una escala o bé estreps per tal de salvar la distància d'un metre i mig fins arribar a l'aigua. El pou baixa ràpidament fins la seva base, situada a -22 metres, aquí s'inicia la Galeria Nil, que de seguida arriba a la cota -28 metres, la galeria remunta fins els -20 metres, per tot seguit iniciar un suau descens fins arribar a -41 metres de fondària on la galeria fa un gir a la dreta de 90º i, uns metres més endavant, per l'esquerra, trobem una galeria que es desenvolupa paral·lela a la principal però més estreta, Galeria Inútil, aquesta galeria uns metres més endavant torna a confluir amb la galeria principal, aquest tram es desenvolupa entre els -22 i els -28 metres de fondària. A partir d'aquest punt, la Galeria Nil fa un canvi de direcció de quasi 90º a l'esquerra, i segueix baixant fins arribar als -73 metres de fondària (-87 metres quan la cova entra en càrrega), aquest és fins ara el punt més baix de la cavitat. En aquest punt la galeria torna a fer un nou canvi de direcció de 90º, aquest cop a la dreta, iniciant llavors l'ascens fins arribar a la cota 0 i sortir a una nova galeria aèria Galeria Yherla, aquesta però, acaba davant una paret inclinada d'uns 6 metres d'alçada, aquesta paret ha estat equipada sota l'aigua en el decurs d'una exploració realitzada estant la cova en càrrega per tal de facilitar l'accés quan el nivell d'aigua sigui baix.
En aquest punt però, trobem que sota l'aigua hi ha una galeria que continua durant 27 metres de sifó a -2 metres, aquesta surt a una nova bombolla d'aire, bombolla Jordi Mateo (B4), aquesta té 25 metres de longitud i 16 metres d'alçada, en forma de “U” invertida. Aquí un cop passat el (S4) comença la Galeria Carlos Gasio, aquesta es va explorar l'any 2018 i en cabal baix trobaríem els sifons (S5 i S6), en total es van recórrer 213 metres nous de galeria.
L'any 2022 una nova exploració supera de nou la bombolla Jordi Mateo (B4) i s'exploren 74 metres de galeria amb un desnivell de -40 metres, l'exploració s'atura en aquest punt al no disposar d'equip subaquàtic per superar aquest desnivell.
Segons les dades de que disposem el recorregut de la cavitat actualment és de 2.213 metres, (1.400 metres submergits amb la cavitat en càrrega), mentre que el desnivell seria de 93,5 metres (-73 metres comptabilitzats des de la cota –14 metres +20,5 metres de la Galeria GEB 2012. Si ho comptabilitzem des de la cota 0 a la boca d'entrada, em de descomptar 16 metres als +20,5 de la Galeria GEB 2012 amb la qual cosa quedaria amb una alçada de +6,5 metres respecte a la boca d'entrada, que sumats als -87 metres del sifó en càrrega, segueix donant aquests 93,5 metres de desnivell. Els +2 metres de la galeria d'entrada no es comptabilitzen ja que són inferiors als +6,5 metres de la Galeria GEB 2012.

Està situat en el congost de Terradets, en el marge esquerre hidrogràfic del riu Noguera Pallaresa, a peu de la carretera C-13 en el quilòmetre 70,870 just davant del pont que creua el riu, el qual formava part de l'antic camí que passava pel congost fins la construcció de la carretera el 1932.

Cavitat coneguda des de temps immemorial, degut a trobar-se en el antic camí del congost de Terradets on hi apareixen restes des del romànic, de fet trobem referències bibliogràfiques des del segle XVII (Jeroni Pujades, 1609) (Francisco de Zamora, 1788) (Pascual Madoz 1845-1850) i òbviament és present als catàlegs antics: Puig y Larraz (1897); Font i Sagué (1898); Faura i Sans (1909) que l'esmenten com Forat de l'Orb.
La primera visita espeleològica que tenim constància és la realitzada pels biospeleòlegs Jeannel i Racovitza que la visiten el 31 d'agost de 1910 en el decurs de les seves excursions de recerca per Catalunya durant l'estiu d'aquell any. Visiten les seves galeries d'entrada i li atorguen un recorregut d'uns 200 metres.
Durant anys ha estat una cavitat visitada per multitud d'espeleòlegs però sense superar els nivells d'aigua molt variables segons l'època de l'any.
No és fins els anys 70 que es comencen a fer els primers intents per tal de superar les galeries inundades mitjançant tècniques d'immersió.
Diego Ferrer (†)(GEB), a finals de la dècada dels 70 explorà més de 100 metres de galeria inundada.
El 26 de setembre de 1992 Xavier Garza (ECG) explora el sifó aconseguint sortir a l'altra banda del sifó a una campana aèria.
L'11 de Març de 1998 , Fritz Kunzel (†)(ECG) , Xavi Alemany (ECG) i Josep Guarro (SIE) intenten buscar alguna continuació passat el punt baix del sifó (-33m). El nivell de l'aigua és troba uns 50 cm més alt del punt mínim del sifó i la visibilitat es regular (2m), Josep arriba al punt previst passat el colze del sifó (-33m), no obstant no troba cap continuació així que torna a superfície, seguidament Fritz i Xavi avancen fins arribar a una campana, però no troben cap continuació.
El 23 de Març de 1998, Josep Guarro acompanyat per membres del SEPS (Poble Sec, Barcelona) per al transport del material, realitza una nova temptativa per veure si la visibilitat ha millorat. El nivell del sifó és en el seu punt més baix, però la visibilitat al fons (-33m) és encara pitjor que la setmana anterior. Malgrat els inconvenients arriba fins la campana final, però sense poder comprovar si existeix alguna continuació sota l'aigua. També comprova amb la brúixola que la direcció de la rampa inicial del sifó principal (de 0 a -33m) té un apreciable error en el dibuix de X.Garza (1992).
El 12 de febrer del 2012, Jordi Yherla i Joel Borrazás accedeixen fins la bombolla on suposen va arribar en Xavier Garza, tornen enrere i observen un tub de dimensions reduïdes que s'enfila cap amunt, ascendeixen i comuniquen amb una altra galeria que ja disposa de fil guia, el segueixen fins que al cap d'uns 30 metres aquest acaba sota una bombolla d'aire, llavors intueixen l'existència d'una altra bombolla uns metres més endavant, col·loquen fil nou i en uns 20 metres surten a la superfície en una galeria de dimensions importants, uns 50 metres de llarg per 4 metres d'amplada i 6 metres d'altura, però per un costat es perd el sostre pel que els sembla que són tubs de càrrega. D'aquesta galeria surten diverses ramificacions, es treuen l'equip i en segueixen una al llarg d'uns 400 metres sense trobar el final. Però també troben un toll en el que després de fer un reconeixement amb les ampolles d'emergència decideixen explorar-lo utilitzant els recicladors, el recorren durant uns 300 metres i tornen a la galeria aèria on decideixen batejar la galeria explorada com Galeria Ibèrica, així mateix decideixen nomenar la galeria aèria com Galeria Ferran Marqués, i exploren una galeria aèria que s'inicia uns metres més amunt durant uns 150-200 metres a la que anomenen Galeria GEB 2012.
El 3 de març de 2012 s'accedeix de nou al sifó on s'explora la Galeria Ibèrica en la seva totalitat, també accedeixen a una nova galeria aèria, que anomenen Galeria Diego Ferrer, i descobreixen la continuació de la cavitat en el Pou del Naixement, els exploradors decideixen deixar l'exploració en aquest punt degut al salt de metre i mig fins l'aigua i la dificultat que suposaria aquest obstacle al sortir.
El 10 de març de 2012 després d'equipar el Pou del Naixement, s'explora la Galeria Nil fins a -73 metres de fondària.
L'exploració del 3 d'abril del 2012 es dedica a topografiar i comprovar la unió entre els sifons 1 i 2, als quals canvien la denominació per la de 1A, 1B i el de 1C en el cas del sifó 3.
En l'exploració del 6 d'octubre de 2012 es continua amb les tasques de topografia i la unió i topografia del sifó 1C.
Els dies 12/13 d'octubre de 2012 es continuen les tasques de topografia i s'aprofita per gravar vídeos pel programa de TV3 “Temps d'Aventura”, també es continua l'exploració a partir de la punta de -73 metres, explorant 175 metres de recorregut i situant la punta d'exploració a -45 metres.
Es torna de nou a la cavitat els dies 31 d'octubre i 1,2 de novembre de 2013, s'explora tota la Galeria Nil, sortint a una nova zona aèria inundada, amb un fons de 4,5 metres, tenint davant d'una paret semi-inclinada d'uns 6-7 metres d'alçada, evidenciant una possible continuïtat.
Es torna el 10 d'abril de 2014 estan la cavitat en càrrega,i per tant en màxima fondària (-87 metres), Jordi Yhèrla després de travessar tot el sifó arriba a la paret inclinada, aquesta es troba a -6 metres, l'equipa per futures exploracions ja que amb el nivell baix aquesta paret restarà aèria. Aprofita per explorar uns 23 metres més de galeria submergida a partir d'aquest punt, en una zona molt col·lapsada on cal arrossegar-se pel terra amb molta sorra, i amb visibilitat molt reduïda 1-2 metres que no li permet visualitzar la continuació.
Els dies 20 al 22 de març de 2015 s'entra de nou a la cavitat, es supera la darrera punta d'exploració realitzada per en Jordi Yhèrla i 4 metres més endavant havent recorregut 27 metres de sifó, se surt a una nova bombolla d'aire, bombolla Jordi Mateo, aquesta té 25 metres de longitud i 16 metres d'alçada, en forma de “U” invertida, la galeria acaba davant un nou sifó que caldrà equipar amb un passamà per accedir-hi.
En les tasques d'exploració i porteig de material iniciades l'any 2012 i fins el 2015, hi han participat els següents grups: GE Badalona; EC Gràcia, SAM, SpeleoCorb, EGAN, SIS del CET, EC Sabadell, GE Otxola, C-KRESALA, Grup Nord, CE Balaguer, CE Castellar, Busseig Pallars, UniSub Molins, Mola Club Blanes, GE Tritón, APA.
Entre els dies 22 i 25 de desembre de 2018 amb la participació de 35 persones entre bussejadors i equip de superfície on hi participen els clubs Otxola, GERS, GIRES, GELL, UNISUB, SAM, EGAN, GEB, SIRE, ECMB, TDP. En aquesta exploració amb el nivell alt d'aigua se supera la bombolla Jordi Mateo i és recorren 213 metres de nova galeria passant el que serien els sifons S5 i S6 en nivell baix d'aigua.
Els dies 2 al 4 de desembre de 2019 s'organitza una nova exploració on hi participen els clubs Otxola, SAM, GEB, EGAN. Degut a la mala visibilitat de l'aigua tenen que avortar l'exploració.
Hi tornen de nou el 25-04-2022, on s'aconsegueix superar de nou la bombolla Jordi Mateo, recorrent 74 metres més de la Galeria Carlos Gasio (†) arribant fins la cota de -40 metres, tenint que interrompre l'exploració al no disposar de suficient equip per baixar a més profunditat.

1. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
2. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
3. Garza, Xavier.(1991)”El sifón del Forat de l'Or”. Exploracions (15):33-34. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
4. Gàzquez i Pons, Josep Lluís.(1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera”. Grallera (3-4):1-90. GELL – CE Lleida.
5. GELL (1984).-”Fitxes de cavitats”. Grallera (1):50-51. GELL-CE Lleida.
6. Miret Pérez, Francesc.(2010).-”Exploracions al segle XVII en el Montsec i a la Conca de Meià (Pallars Jussà i Noguera)”. Exploracions (19):93-104. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
7. Rubinat, Francesc.(1981).-”El Forat de l'Or” Gours (8):15-18. GEFOMA.Barcelona.
8. Valles, Jordi de (2008).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2) EC Gràcia/FCE.
9. Yherla, Jordi; Borrazás, Joel.(2013).-”El Forat de l'Or (Serra del Montsec.Noguera, Lleida)”. EspeleoCat (10):4-11.FCE.
10. Yherla, Jordi.(2014).-”Forat de lOr 2014”. EspeleoCat (11):30-31. FCE.

• Dades corresponents a les immersions, facilitades per Josep Guarro Safont (SIE – Freàtic).
• Dades i fotografies extretes del blog (www.espeleobloc.com.es), posts dels dies (15-02-2012)(1-3-2012)(8-3-2012)(15-3-2012)(22-10-2012)(3-12-2012).
• Dades extretes de la web (www.geb.cat), posts dels dies (29-10-2013), (12-11-2013), (7-3-2014), (4-4-2014), (11-4-2014), (8-4-2015), (13-05-2022).
• Dades i fotografies extretes del blog (otxola.blogspot.com) posts dels dies (6-12-2018), (19-12-2019), (10-05-2022).