Forat de l'Or
Important surgència de 2.193 metres de recorregut al congost de Terradets (Camarasa).
Les
dues boques de la cavitat s'obren en un pla d'estratificació
inclinat, d'aquestes surten sengles galeries que als 37 metres es
comuniquen mitjançant un pas baix. La galeria inferior que és la
que actua de surgència, es pot recórrer encara durant una quinzena
de metres fins a fer-se extremadament estret.
Per
la galeria superior es pot progressar durant 40 metres per un
conducte que en alguns punts es fa una mica més estret, fins a
incidir amb la galeria que es dirigeix a la surgència. La galeria
segueix durant 82 metres, en aquest punt es troba el primer sifó
quan aquest està més alt, ja que es tracta d'un sifó temporal.
Aquest es pot superar en època de crescuda per un pas elevat, encara
que als pocs metres torna a sifonar. En època en que el sifó està
al màxim de baix, es passa per la part inferior d'aquest doble
conducte ja que es tracta d'un fals sifó, trobant-nos dues galeries,
una a l'esquerra que baixa en fort pendent uns 20 metres de
recorregut fins trobar l'aigua, (sifó 1A en la topografia) en aquest
conducte hi ha abundants sediments de sorra que en algunes èpoques
quasi arriben a copsar la galeria.
La
galeria de la dreta a la que podem considerar com la galeria
principal, baixa en suau pendent durant 40 metres fins arribar al
sifó (sifó 1B) situat a -14 metres respecte la boca de la cova; en
aquest punt al costat dret de la galeria trobem un conducte de
dimensions més minses, que podem seguir durant 65 metres, aquest de
primer remunta i tot seguit baixa fins arribar a un nou sifó (sifó
1C).
Iniciant
la immersió pel sifó 1B que és la galeria principal, aquesta
davalla ràpidament, en arribar a -22 metres trobem que arriba per
l'esquerra la galeria que prové del sifó 1A, la galeria segueix
baixant fins arribar als -33 metres (-47 metres quan la cova entra en
càrrega). A partir d'aquest punt la galeria inicia l'ascens, en
arribar a -16 metres trobem que la galeria és creuada per la galeria
que prové del sifó 1C, a -11 metres ens tornem a trobar de nou la
galeria anterior després de que aquesta realitzi un gir de 180º; a
-9 metres trobem una nova galeria provinent també d'una derivació
del sifó 1C, tot seguit s'arriba a una bombolla d'aire, i una mica
més endavant es surt a una galeria aèria, Galeria Ferran
Marqués, de 62 metres de
recorregut. Al final d'aquesta trobem dues continuacions, una
superior que és aèria, Galeria GEB 2012,
i una altra inferior Galeria Ibèrica,
la qual torna a sifonar.
Continuant
per la Galeria GEB
2012, la podrem seguir en un
recorregut de 214 metres i un desnivell de +20,5 metres, en aquest
punt una secció de la galeria acaba en un punt pendent d'exploració
mentre que una altra secció continua baixant per acabar retrobant
l'aigua a la Galeria Ibèrica a
una cinquantena de metres del seu inici.
Accedint
per la Galeria Ibèrica
i un cop superat l'enllaç amb la Galeria GEB 2012,
aquesta baixa fins la cota -19,5 metres, per tornar a remuntar fins
arribar a la cota -5 metres, en aquest punt i seguint uns metres a la
dreta sortim a una bombolla d'aire. Continuant de nou per la galeria,
aquesta baixa de nou fins arribar a la cota -17 metres, per tornar a
remuntar fins la cota 0 metres després d'haver recorregut els 422
metres de la Galeria Ibèrica.
Un
cop arribats a la cota 0 accedim a una nova galeria aèria, és la
Galeria Diego
Ferrer,
de 34 metres de recorregut; en aquesta galeria cal remuntar una mica
fins l'accés al Pou
del Naixement,
per accedir-hi cal instal·lar una escala o bé estreps per tal de
salvar la distància d'un metre i mig fins arribar a l'aigua. El pou
baixa ràpidament fins la seva base, situada a -22 metres, aquí
s'inicia la Galeria
Nil,
que de seguida arriba a la cota -28 metres, la galeria remunta fins
els -20 metres, per tot seguit iniciar un suau descens fins arribar a
-41 metres de fondària on la galeria fa un gir a la dreta de 90º i,
uns metres més endavant, per l'esquerra, trobem una galeria que es
desenvolupa paral·lela a la principal però més estreta, Galeria
Inútil,
aquesta galeria uns metres més endavant torna a confluir amb la
galeria principal, aquest tram es desenvolupa entre els -22 i els -28
metres de fondària. A partir d'aquest punt, la Galeria
Nil
fa un canvi de direcció de quasi 90º a l'esquerra, i segueix
baixant fins arribar als -73 metres de fondària (-87 metres quan la
cova entra en càrrega), aquest és fins ara el punt més baix de la
cavitat. En aquest punt la galeria torna a fer un nou canvi de
direcció de 90º, aquest cop a la dreta, iniciant llavors l'ascens
fins arribar a la cota 0 i sortir a una nova galeria aèria Galeria
Yherla,
aquesta però, acaba davant una paret inclinada d'uns 6 metres
d'alçada, aquesta
paret ha estat equipada sota l'aigua en el decurs d'una exploració
realitzada estant la cova en càrrega per tal de facilitar l'accés
quan el nivell d'aigua sigui baix.
En
aquest punt però, trobem que sota l'aigua hi ha una galeria que
continua durant 27 metres de sifó a -2 metres, aquesta surt a una
nova bombolla d'aire, bombolla
Jordi Mateo,
aquesta té 25 metres de longitud i 16 metres d'alçada, en forma de
“U” invertida, la galeria acaba davant un nou sifó que caldrà
equipar amb un passamà per poder accedir-hi.
Segons
les dades de que disposem el recorregut de la cavitat actualment és
de 2.139 metres, mentre que el desnivell seria de 93,5 metres (-73
metres comptabilitzats des de la cota –14 metres +20,5 metres de la
Galeria GEB 2012.
Si ho comptabilitzem des de la cota 0 a la boca d'entrada, em de
descomptar 16 metres als +20,5 de la Galeria
GEB 2012
amb la qual cosa quedaria amb una alçada de +6,5 metres respecte a
la boca d'entrada, que sumats als -87 metres del sifó en càrrega,
segueix donant aquests 93,5 metres de desnivell. Els +2 metres de la
galeria d'entrada no es comptabilitzen ja que són inferiors als +6,5
metres de la Galeria
GEB 2012.
- Tipo: Cova
- Municipi: Camarasa
- Comarca: Noguera
- Unitat: Montsec de Rúbies
- Recorregut: 2193 metres
- Desnivell: 93 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio: Speneomus puncticollis Jeann. 5 exemplars d'ambdós sexes recollits per Francesc Rubinat el 1981.
- Última revisió: 2015-08-17 12:17:23
Situació
Està
situat en el congost de Terradets, en el marge esquerre hidrogràfic
del riu Noguera Pallaresa, a peu de la carretera C-13 en el
quilòmetre 70,870 just davant del pont que creua el riu, el qual
formava part de l'antic camí que passava pel congost fins la
construcció de la carretera el 1932.
Història
Cavitat
coneguda des de temps immemorial, degut a trobar-se en el antic camí
del congost de Terradets on hi apareixen restes des del romànic, de
fet trobem referències bibliogràfiques des del segle XVII (Jeroni
Pujades, 1609) (Francisco de Zamora, 1788) (Pascual Madoz 1845-1850)
i òbviament és present als catàlegs antics: Puig y Larraz (1897);
Font i Sagué (1898); Faura i Sans (1909) que l'esmenten com Forat
de l'Orb.
La
primera visita espeleològica que tenim constància és la realitzada
pels biospeleòlegs Jeannel i Racovitza que la visiten el 31 d'agost
de 1910 en el decurs de les seves excursions de recerca per Catalunya
durant l'estiu d'aquell any. Visiten les seves galeries d'entrada i
li atorguen un recorregut d'uns 200 metres.
Durant
anys ha estat una cavitat visitada per multitud d'espeleòlegs però
sense superar els nivells d'aigua molt variables segons l'època de
l'any.
No
és fins els anys 70 que es comencen a fer els primers intents per
tal de superar les galeries inundades mitjançant tècniques
d'immersió.
Diego
Ferrer (GEB)(q.e.p.r.), a finals de la dècada dels 70 explorà més
de 100 metres de galeria inundada.
El
26 de setembre de 1992 Xavier Garza (ECG) explora el sifó
aconseguint sortir a l'altra banda del sifó a una campana aèria.
L'11
de Març de 1998 ,
Fritz Kunzel (ECG)(q.e.p.r.) , Xavi Alemany (ECG) i Josep Guarro
(SIE) intenten buscar alguna continuació passat el punt baix del
sifó (-33m). El nivell de l'aigua és troba uns 50 cm més alt del
punt mínim del sifó i la visibilitat es regular (2m), Josep arriba
al punt previst passat el colze del sifó (-33m), no obstant no troba
cap continuació així que torna a superfície, seguidament Fritz i
Xavi avancen fins arribar a una campana, però no troben cap
continuació.
El
23 de Març de 1998, Josep Guarro acompanyat per membres del SEPS
(Poble Sec, Barcelona) per al transport del material, realitza una
nova temptativa per veure si la visibilitat ha millorat. El nivell
del sifó és en el seu punt més baix, però la visibilitat al fons
(-33m) és encara pitjor que la setmana anterior. Malgrat els
inconvenients arriba fins la campana final, però sense poder
comprovar si existeix alguna continuació sota l'aigua. També
comprova amb la brúixola que la direcció de la rampa inicial del
sifó principal (de 0 a -33m) té un apreciable error en el dibuix de
X.Garza (1992).
El
12 de febrer del 2012, Jordi Yherla i Joel Borrazás accedeixen fins
la bombolla on suposen va arribar en Xavier Garza, tornen enrere i
observen un tub de dimensions reduïdes que s'enfila cap amunt,
ascendeixen i comuniquen amb una altra galeria que ja disposa de fil
guia, el segueixen fins que al cap d'uns 30 metres aquest acaba sota
una bombolla d'aire, llavors intueixen l'existència d'una altra
bombolla uns metres més endavant, col·loquen fil nou i en uns 20
metres surten a la superfície en una galeria de dimensions
importants, uns 50 metres de llarg per 4 metres d'amplada i 6 metres
d'altura, però per un costat es perd el sostre pel que els sembla
que són tubs de càrrega. D'aquesta galeria surten diverses
ramificacions, es treuen l'equip i en segueixen una al llarg d'uns
400 metres sense trobar el final. Però també troben un toll en el
que després de fer un reconeixement amb les ampolles d'emergència
decideixen explorar-lo utilitzant els recicladors, el recorren durant
uns 300 metres i tornen a la galeria aèria on decideixen batejar la
galeria explorada com Galeria
Ibèrica,
així mateix decideixen nomenar la galeria aèria com Galeria
Ferran Marqués,
i exploren una galeria aèria que s'inicia uns metres més amunt
durant uns 150-200 metres a la que anomenen Galeria
GEB 2012.
El
3 de març de 2012 s'accedeix de nou al sifó on s'explora la Galeria
Ibèrica en
la seva totalitat, també accedeixen a una nova galeria aèria, que
anomenen Galeria
Diego Ferrer,
i descobreixen la continuació de la cavitat en el Pou
del Naixement,
els exploradors decideixen deixar l'exploració en aquest punt degut
al salt de metre i mig fins l'aigua i la dificultat que suposaria
aquest obstacle al sortir.
El
10 de març de 2012 després d'equipar el Pou
del Naixement,
s'explora la Galeria
Nil
fins a -73 metres de fondària.
L'exploració
del 3 d'abril del 2012 es dedica a topografiar i comprovar la unió
entre els sifons 1 i 2, als quals canvien la denominació per la de
1A, 1B i el de 1C en el cas del sifó 3.
En
l'exploració del 6 d'octubre de 2012 es continua amb les tasques de
topografia i la unió i topografia del sifó 1C.
Els
dies 12/13 d'octubre de 2012 es continuen les tasques de topografia i
s'aprofita per gravar vídeos pel programa de TV3 “Temps
d'Aventura”, també es continua l'exploració a partir de la punta
de -73 metres, explorant 175 metres de recorregut i situant la punta
d'exploració a -45 metres.
Es
torna de nou a la cavitat els dies 31 d'octubre i 1,2 de novembre de
2013, s'explora tota la Galeria Nil, sortint a una nova zona
aèria inundada, amb un fons de 4,5 metres, tenint davant d'una paret
semi-inclinada d'uns 6-7 metres d'alçada, evidenciant una possible
continuïtat.
Es
torna el 10 d'abril de 2014 estan la cavitat en càrrega,i per tant
en màxima fondària (-87 metres), Jordi Yhèrla després de
travessar tot el sifó arriba a la paret inclinada, aquesta es troba
a -6 metres, l'equipa per futures exploracions ja que amb el nivell
baix aquesta paret restarà aèria. Aprofita per explorar
uns 23 metres més de galeria submergida a partir d'aquest punt, en
una zona molt col·lapsada on cal arrossegar-se pel terra amb molta
sorra, i amb visibilitat molt reduïda 1-2 metres que no li permet
visualitzar la continuació.
Els
dies 20 al 22 de març de 2015 s'entra de nou a la cavitat, es supera
la darrera punta d'exploració realitzada per en Jordi Yhèrla i 4
metres més endavant havent recorregut 27 metres de sifó, se surt a
una nova bombolla d'aire, bombolla
Jordi Mateo,
aquesta té 25 metres de longitud i 16 metres d'alçada, en forma de
“U” invertida, la galeria acaba davant un nou sifó que caldrà
equipar amb un passamà per accedir-hi.
En
les tasques d'exploració i porteig de material iniciades l'any 2012,
hi han participat els següents grups: GE Badalona; EC Gràcia, SAM,
SpeleoCorb, EGAN, SIS del CET, EC Sabadell, GE Otxola, C-KRESALA,
Grup Nord, CE Balaguer, CE Castellar, Busseig Pallars, UniSub Molins,
Mola Club Blanes, GE Tritón, APA.
Topos
Media
Biblio
- Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.
- Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-Grans Cavitats de Catalunya (Primer Volum):1-198. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
- Garza, Xavier.(1991)”El sifón del Forat de l'Or”. Exploracions (15):33-34. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
- Gàzquez i Pons, Josep Lluís.(1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera” Grallera (3-4):1-90. GELL – CE Lleida.
- GELL (1984).-”Fitxes de cavitats”. Grallera (1):50-51. GELL-CE Lleida.
- Miret Pérez, Francesc.(2010).-”Exploracions al segle XVII en el Montsec i a la Conca de Meià (Pallars Jussà i Noguera)”. Exploracions (19):93-104. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
- Rubinat, Francesc.(1981).-”El Forat de l'Or” Gours (8):15-18. GEFOMA. Barcelona.
- Yherla, Jordi; Borrazás, Joel.(2013).-”El Forat de l'Or (Serra del Montsec.Noguera, Lleida)”. EspeleoCat (10):4-11.FCE.
- Yherla, Jordi.(2014).-”Forat de lOr 2014”. EspeleoCat (11):30-31. FCE.
- Dades corresponents a les immersions facilitades per Josep Guarro Safont (SIE – Freàtic).
- Dades i fotografies extretes del blog (www.espeleobloc.com.es), posts dels dies (15-02-2012)(1-3-2012)(8-3-2012)(15-3-2012)(22-10-2012)(3-12-2012).
- Dades extretes de la web (www.geb.cat), posts dels dies (29-10-2013) (12-11-2013)(7-3-2014)(4-4-2014)(11-4-2014)(8-4-2015).