Cova del Sauló

Mig tapada per la vegetació i un gran bloc, després de la petita cinglera trobem l’accés septentrional. La cavitat és una galeria de 27 metres de recorregut, un veritable túnel amb una amplada màxima de 5,15 metres i una alçada de 2,34. Les boques als seus extrems NE i SO en forma de laminador obliguen a gatejar i tenen una amplada similar de 2,7 metres.
Els materials sorrencs poc consolidats que constitueixen la roca encaixant s’esmicolen amb facilitat. Per la seva situació i característiques subterrànies pensem que la seva gènesi està relacionada amb els meandres del riu Gaia, (ara gairebé invisibles des de la boca SO) del qual podria constituir una pèrdua que aprofitava, part del seu cabal, per retallar i escurçar el traçat del riu.

Al costat dret de la llera del riu Gaià, en un dels seus meandres. Poc abans d'arribar al molí de Puigtinyós. L'accés tan es pot fer des de Montferri com per Bràfim, passant per la Mare de Déu de Loreto.

La primera referència que coneixem la fa Faura en el seu Recull (1909), tot indicant una visita el 1907, un recorregut de 15 metres i que es troba en margues. Possiblement es tracta de la mateixa cavitat que ja cita Font en el seu Catàleg (1897) com a Coves del Santó i amb dades procedents de l'Interrogatori fet l'any anterior des del Centre Excursionista de Catalunya. Ambdues les situen a la població de Puigtinyós (que a partir del 1917 passà a denominar-se Montferri a petició dels seus veïns per considerar-lo pejoratiu).
No es té cap més notícia fins que membres de la SIE – CEA la visiten el 12 de març del 1972, tot situant-la a Bràfim i anomenant-la Cova del Siuló.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.

• Situació, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 28-7-2009)