Cova de l'Infern

Una petita boca a tocar del camí dóna pas a un estret conducte de 4'50 metres de llarg amb un petit ressalt d'un metre al mig. Al final del conducte trobem un estret pou de 2 metres que ens situa en una sala en pendent de 5x 3 metres aproximadament plena de blocs. Pel N. una galeria de 3 metres en fort pendent i el sòl ple de terra acaba en una acumulació de blocs força inestables. Situats novament a la sala seguint cap a l'E. trobarem una galeria entre els blocs on en el sòl trobarem un pouet de 2'20 metres que ens situen en un pis inferior, des d'ací es pot baixar un nou ressalt de 1'63 metres on trobem una galeria de 3 metres que acaba en una zona de blocs inestables. Des del punt anterior al darrer ressalt, trobem un pas entre blocs en direcció N. que ens situa en una petita sala amb continuació cap a l'E. però l'estretor no permet el pas. Situats de nou a la galeria superior a l'entrada del pou de 2'20 metres, seguirem la galeria fins al final on trobarem un pou de 1'79 metres, a la base ens trobem en una diàclasi que cap al NE. ens situa en el pas estret impracticable que dóna a la sala descrita anteriorment, mentre que cap al SO. la diàclasi en pendent es va fent estreta fins assolir els -13 metres de fondària.

Situats al poble d'Aiguafreda, ens dirigirem cap a la font dels Enamorats i continuarem en direcció al nucli d'Aiguafreda de Dalt, en aquest punt girarem 180º agafant la pista de la dreta en direcció a la font Fresca i les runes de el Saüc, de seguida la pista baixa i arriba a un desviament, seguirem per la pista de l'esquerra en pujada un curt tram, fins a trobar un sender senyalitzat pel Parc (amb una franja groga) que travessa la pista, seguirem pel sender per la dreta, al cap de poc més d'un centenar de metres el sender gira a l'esquerra i trobem la boca de la cavitat a tocar del camí en el costat dret d'aquest.

Un petit forat bufador al marge d'un camí era conegut des de fa algun temps per membres del grup Els Gafarrons – Amics de la Caminada de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda. El maig del 2008, dos membres d'aquest grup, els germans Antoni i Pere de Arriba, treuen uns blocs que taponaven el pas i poden penetrar uns metres. A principis del 2010, en Francesc Casanellas, també dels Gafarrons, es posa en contacte amb l'ERE – CEC i el 30 de gener del 2010 acompanya a dos membres de l'ERE fins a la cavitat, portant-se a terme l'exploració completa i la topografia.
Com que a l'hivern surt per la boca un fort corrent d'aire calent, els amics d'Aiguafreda van decidir anomenar-la cova de l'Infern.
L'octubre de 2012, un grup format per membres del GEB, SIE-CEA, ECG i SES – Ger visiten de nou la cavitat i en fan una nova topografia, tot explorant uns nous i petits conductes. Fan referència al blog de l'historiador i excursionista Francesc Roma on fa referències a la cavitat tot opinant que el nom més correcte seria Avenc de la Vinya Boja, degut al seu emplaçament i també explica que cap a l'any 2006 va comunicar la seva existència a espeleòlegs del GIEG (Granollers) i pressuposa que el van explorar en aquella època. Nosaltres ho posem en dubte, ja que els Gafarrons d'Aiguafreda van tenir feina a desobstruir l'accés a la cavitat i no es veia cap rastre d'una exploració anterior. Per la mateixa raó, mantenim com a nom principal el de Cova de l'Infern que és com han conegut sempre aquest forat a Aiguafreda i incloem l'altre com a sinònim per evitar confusions.

• Dades inèdites aportades per Josep M. Miñarro i Francesc Rubinat (2010)

• Altres dades i topografia 2012 extretes del blog: espeleoblog.blogspot (Apunt del 21-10-2012)

1. Valles, Jordi de (2016).- Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 5: 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.