Cova de S'Infern

Actualment és simplement un pont de roca de 35 metres de longitud resultant de la destrucció d’una part del sostre de la cova preexistent, no deixa de ser un fenomen tant interessant com espectacular i per axó constitueix un punt d’interès de l’itinerari pedestre núm. 15 (geològic) del Parc Natural. L'accés des de terra s'ha de fer pel tram sense sostre mitjançant una vertical d'11 metres de desnivell.
Cavitat d’erosió marina, excavada aprofitant una de les falles que orienten les cales del Cap de Creus.
No coneixem cap topografia de la cavitat.

Des de Cadaqués cal anar fins al far de Cap de Creus, des d'aquí cal anar baixant en direcció SE per un corriol senyalitzat que porta cap a la Punta de s'Infern. La cavitat es troba inclosa dins d'una zona protegida com a Reserva Natural Integral (RNI) en aquest cas la de Cap de Creus, es tracta de la figura de màxima protecció de Catalunya. En aquestes (RNI) només està permès de caminar pels itineraris expressament senyalitzats per tal de garantir la conservació de les espècies amenaçades que hi viuen, així com el seu patrimoni geològic.
L'accés i el retorn a la cavitat només es podrà fer pels itineraris expressament senyalitzats.
Només es podrà accedir a les cavitats amb una autorització expressa de l'òrgan gestor del Parc Natural, que caldrà aconseguir prèviament.
Més informació: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cap-creus

Coneguda des de temps immemorials pels pescadors i gent de la zona. Sembla que ja apareix en un mapa del Principat del segle XVII (Boscano, 1687). Citada en tots els catàlegs antics, començant per Madoz (1850), Casiano del Prado (1864), Puig y Larraz (1896), Font i Sagué (1897), etc.
Des de fa uns anys és molt coneguda també per caiaquistes, submarinistes i amants dels indrets amagats.
Darrerament també es freqüentada pels aficionats a saltar a l’aigua des d’altures creixents; l’escassa fondària del punt més interior ja ha provocat accidents per manca del suficient coixí aquàtic.

1. Valles, Jordi de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Volum 4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Altres dades i fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 15-4-2010)