Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Avenc del Bloc

Avenc del Bloc

Avenc de 43 m de fondària a Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), conegut des de temps immemorials i explorat a partir de 1967.

Sant Aniol de Finestres • Garrotxa 211m 43m

Avenc de 43 m de fondària a Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), conegut des de temps immemorials i explorat a partir de 1967.

Característiques

Situació

Des de Girona cal anar a buscar la carretera GI-531 (Sant Gregori, Llorà, Sant Martí de Llémena i Sant Esteve de Llémena); poc després del km 25 surt el desviament GI-530 a Sant Aniol de Finestres, a on s'arriba poc després de 2 quilòmetres. A l'entrada del poble cal desviar-se a la dreta (Can Turà). Després de 300 metres ens desviarem a la dreta en direcció a el Castell; al cap de 350 metres, de l'esquerra (coordenades UTM-ETRS89 466325 – 4659897) surt un corriol que porta a l'avenc.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Avenc del Bloc

    Altitud: 456 m

    42.091924, 2.593942
    UTM 31T (ETRS89) 466419 4660062
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc del Bloc - Foto, Sant Aniol de Finestres, GarrotxaVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 12

Descripció

Morfologia

Situat en mig del pendent de la muntanya, presenta un enfonsament de 10 metres de llarg, 4,5 d'ample i 8 de profunditat on, per un pas entre blocs de 0,5 x 0,4 metres s'arriba al primer pou, de 5 metres verticals.

El terra d'aquest pou està constituït per materials al·lòctons, els quals formen un hemicon de despreniments que es prolonga en una rampa que segueix la diàclasi principal, de direcció S20E i arriba a – 16 metres. En aquest punt trobem una altra diàclasi perpendicular que dóna accés al segon pou, de 13 metres verticals. A la seva base trobem el pis superior de la diàclasi (cota – 29) constituït per blocs d'origen clàstic i materials procedents de l'exterior.

La longitud d'aquesta galeria és de 41 metres i la travessen vàries diàclasis perpendiculars, dues de les quals tenen un recorregut de 19 i 10 metres. El recorregut d'aquest pis projectat en planta és de 70 metres i presenta, en un dels extrems, una altra diàclasi més petita, també perpendicular a la principal.

Just a la base del segon pou s'obre entre blocs una petita galeria, per la qual es poden desgrimpar els 8 metres de desnivell que permeten arribar al segon i últim pis de la diàclasi, més estret que l'anterior (màxim 2 metres d'amplada) i d'un recorregut de 40 metres. Al final d'aquest pis hi ha una saleta de 3,5 x 1,5 metres, amb el sostre constituït per uns gresos de grans molt gruixuts i poc consolidats.

En el pis superior (cota – 28), trobem una estreta rampa descendent, molt pronunciada al principi, que condueix a una diàclasi també molt estreta i perpendicular a la principal, que dóna accés a una altra diàclasi paral·lela a la principal, d'una amplada màxima de 0,70 metres i d'un recorregut de 32 metres, on s'assoleix el punt de màxima fondària de la cavitat a – 43,5 metres.

Cavitat de tipus tectogenètic estructural, enclavada en una diaclasació tridimensional que afecta els gresos de l'Ilerdià, degut molt possiblement a l'acumulació dels esforços tectònics del moviment alpídic.

Progressió

Per un pas entre blocs de 0,5 x 0,4 metres s'arriba al primer pou, de 5 metres verticals. El terra d'aquest pou es prolonga en una rampa que segueix la diàclasi principal i arriba a – 16 metres, on una altra diàclasi perpendicular dóna accés al segon pou, de 13 metres verticals. Just a la base del segon pou s'obre entre blocs una petita galeria, per la qual es poden desgrimpar els 8 metres de desnivell que permeten arribar al segon i últim pis de la diàclasi. En el pis superior (cota – 28), una estreta rampa descendent condueix a una diàclasi molt estreta i perpendicular a la principal, que dóna accés a una altra diàclasi paral·lela a la principal, on s'assoleix el punt de màxima fondària de la cavitat a – 43,5 metres.

Història

Coneguda des de temps immemorials per gent de la contrada, alguns dels quals la van fer servir d'amagatall durant la Guerra Civil, tot instal·lant una escala de fusta al primer pou i amb un bloc tapaven l'entrada.

Per referències d'uns estiuejants, membres de l'ERE-CEC van aconseguir que una persona els acompanyés l'any 1967, tot iniciant l'exploració. Dues sortides més (1969 i 1973) van servir per completar l'estudi complet de la cavitat.

Bio

Escorpins: Belisarius xambeui (19-1-1969: Escolà, Ribera i Ubach)

Coleòpters: Speonomus delarouzeei (19-1-1969 / 18-7-1970 / 7-10-1973: Escolà, Ribera, Ubach, Romero)

Ortòpters: Dolicopoda linderi (19-1-1969: Escolà, Ribera, Ubach)

Araneids: Meta bourneti (Simon) (19-1-1969 / 18-7-1970 / 7-10-1973: Escolà, Ribera, Ubach, Romero)

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Ribera, C. i Romero, D. (1974).- “Avenc del Bloc”. Espeleòleg (19): 999-1007. ERE-CEC. Barcelona.
  2. Valles, Jordi de (2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):216-217. ECG-FCE.
  • Fitxa actualitzada el setembre de 2018 amb fotografies facilitades per Rafael Silvestre.
  • Fitxa actualitzada el març de 2021, coordenades i fotografies del camí i boca facilitades per Toni Raga.

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/