Forat de les Gralles d'espot

La cavitat s'obre en una dolina d'enfonsament que es perllonga excavada aprofitant el pla d'estratificació en calcoesquists del Devònic.
Des de la boca es pot baixar entre herbes i molses fins el tou de neu, on s'inicia una rampa de de neu que arriba als 30 metres de profunditat. En el punt on acaba la neu queda al descobert un important procés clàstic amb blocs de mides considerables. És precisament per un estret pas que queda entre el bloc més gran i la paret per on continua la cavitat. Es forma un petit pou que es pot superar en oposició i que desemboca en el sostre d'una sala en rampa, també plena de blocs de diferents mides. Penetrant per entre aquests blocs es pot assolir el punt de màxim desnivell a la cota – 46.
Sembla tractar-se d'un engolidor tot aprofitant la inclinació dels estrats així com una fractura de direcció NNO-SSE. Els processos clàstics són importants i es poden observar caigudes des del sostre de grans trams d'estrats.
En anys de grans nevades la cavitat pot arribar a quedar totalment colgada per la neu.

Es troba prop de la cresta que baixa del Pic del Tuó (ens ha estat impossible localitzar aquest topònim a la cartografia actual) en direcció E cap al Cap de la Socarrada i el Pui de Finestrelles. Es situa en el vessant SE de la carena i en el vessant hidrogràfic del Torrent de Caregue. Un possible accés es pot fer des del poblet d'Escart on una llarga pista permet accedir al refugi de Quatre Pins i la zona del Cap de la Socarrada.
Coordenades bastant aproximades.

La primera exploració tingué lloc l'agost del 1980 per O. Escola i A. Lista (ERE – CEC) a partir d'una informació facilitada per una persona del poblet d'Escart. Van fer la topografia i la recol·lecció faunística va resultar nul·la.
Anys més tard, entre el novembre del 1988 i l'octubre del 1990, els biospeleòlegs J. Fresneda i C. Hernando van fer tres visites a la cavitat i van aconseguir la captura d'una nova espècie de coleòpter.

1. Fresneda, J.; Hernando, C. (1991).- “Speonomus kriopilos n sp. (Coleoptera, Cholevidae) nuevo Bathysciinae del Pirineo Catalán”. Ilerda, Ciències (49): 259-264. Lleida.

2. Valles, J. de (2008).- “Catàleg Espeleològic de Catalunya”. Vol. 1: 319 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Dades inèdites extretes d'un document aportat pels seus primers exploradors, Oleguer Escolà i Antoni Lista (ERE – CEC). Situació facilitada pel mateix Oleguer Escolà.