Forat del Puig de les Bruixes

Boca de 2,5 x 1,5 metres que inicia una forta rampa de més de 35º en una galeria espaiosa, entre 3 i 5 metres d'ample i de 2,5 a 5 metres d'alçada, la galeria a mida que baixa va suavitzant el pendent a la vegada que fa un canvi de direcció, de primer cap a l'est i després cap a l'oest. Així s'arriba a un petit ressalts a la boca del pou on hi ha un bloc de 2 metres d'alçada. Des d'aquí el pou de 15 metres de desnivell ens situa en una sala de 23,5 x 17 metres on trobem alguns blocs de grans dimensions i diverses zones amb formacions litogèniques.

Des de Camprodon seguirem la carretera C-38 desviant-nos a la dreta per la carretera GIV-5223 en direcció a Beget. A l'alçada del quilòmetre 8,5 ens desviarem a l'esquerra per una pista en bastant bon estat que en uns 8 quilòmetres ens portarà fins les Basses de Monars, un quilòmetre més endavant s'acaba la pista, aquest darrer tram és més adequat per 4x4. Cal seguir el camí que es dirigeix al Puig de les Bruixes i que passa per la font de l'Avellanosa, normalment seca, aquest camí és majoritàriament planer, amb un desnivell oscil·lant d'uns 30 metres. Al cap d'uns 1600 metres i a l'alçada del Puig Antic trobarem una fita, deixarem el camí per pujar a l'esquerra per un prat ple de falgueres que remunta fins el Portell de Donantic, després de remuntar uns 30 metres trobarem un corriol, seguirem aquest a la dreta el qual va remuntant suaument, al cap d'uns 250 metres divisarem a uns 20 metres per sobre, unes roques i l'enfonsament que forma la boca de la cavitat.
És recomanable portar unes tisores de podar, ja que la boca acostuma a estar plena d'esbarzers.

La primera notícia escrita que es té d'aquesta cavitat, és la que aporta O. Escolà que el va explorar i topografiar el 2-7-1972 junt amb altres membres de l'ERE-CEC, als que acompanyaven tres membres del CE Olot, entre ells en J. Puigmal. Tot i això, el resultat d'aquesta exploració no es va publicar fins l'any 1980. Cal observar que l'any 1969 mentre realitzaven exploracions a Beget ja els hi van parlar d'aquesta cavitat, la qual també cita el mateix autor en un article publicat l'any 1977 a la revista SIS nº 5.
El 1983 en el decurs d'una exploració portada a terme pel GEB, un cop arribats al fons de la cavitat, aquests, troben dins d'una llauna rovellada un paper que se'ls hi va desfer a les mans, on hi posava “J.M. COROMINAS-MEDICO-BAÑOLAS. El dia 18 de julio de 1955 los miembros del Centro Excursionista de Bañoles, Octavi...., Joaquin...” la resta era il.legible.
Toponímia: Respecte al nom d'avenc del Pic de les Bruixes, trobem més correcte el topònim utilitzat pels companys del GEB, com Forat del Puig de les Bruixes, ja que el nomenclàtor de toponímia de Catalunya contempla així el nom del Puig proper.

1. Escolà, O.(1977).-”Resultats espeleològics d'una excursió a Beget” SIS (5):33-40. CE Terrassa.
2. Escolà, Oleguer (1980).- “L'Avenc del Pic de les Bruixes (la garrotxa)” Muntanya (707-febrer) 18-19. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
3. Miret, Francesc; García, Martí.(1999).-Coves de l'Alta Garrotxa (1-108) GE Badalona.
4. Valles, Jordi de(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):268-269. ECG/FCE.

• Fitxa actualitzada el juny de 2018. Situació, dades, coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).