Cova de Rocacorba

És constituïda per una única galeria ascendent en sentit pràcticament O-E, amb la seva base formada per blocs i sediments, d'on surten dues petites branques perpendiculars vers el SE, una d'elles comença al peu de la galeria principal, i l'altra pràcticament al seu cim. La cavitat té un desnivell de +17 metres.

De Pujarnol, surt la pista que es dirigeix al castell de Rocacorba, poc abans d'arribar a Puigsou, ens desviarem per la pista de la dreta en direcció al Castell de Rocacorba. Després de recórrer uns 60 metres, cal baixar pel vessant esquerre d'un torrent, on trobarem la cavitat a 120 metres de distància i 43 metres de desnivell des de la pista, a pocs metres d'una font.

Font i Sagué, en l'epíleg del seu Catàlech (1897), diu textualment: Rocacorba. 311).- Una cova. Faura i Sans en el seu Recull (1909) gairebé reprodueix la cita d'en Font, diu: La Cova (Rocacorba).
No sabem res més fins que, segons consta al llibre d'activitats del GES – CMB, el setembre del 1954 membres d'aquest grup exploren la cova, tot anomenant-la Cova de la Verge (potser el nom real de la cavitat?), encara que no deixen cap dada sobre aquesta exploració.
No és fins el dia 1 d'abril de 1972 que és explorada pels membres de la SIRE-UEC (Gràcia): X. Araiz, J. Cañelles, J. Sabater, i J. Torrella. L'any 1973 hi tornen el 2 de setembre els membres de la SIRE: J. Cañelles, J. Torrella i A. Lagar, realitzant la topografia i la recerca biospeleològica. A partir d'aquí ja resta catalogada com Cova de Rocacorba.

1. Borrás,J.; Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona,el vallès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 6):1-292. ed. Políglota. Barcelona.
2. Lagar, A;Cañelles, J;Torrella, J.(1973).-”Contribución al conocimiento espeleológico de la Garrotxa (Girona)”. Senderos (180):33-37. UEC.

• Coordenades i fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).