Forat del Coscoll

La boca superior es compon de tres cambres de dimensions reduïdes, en la darrera de les quals s'obre la comunicació amb el sector inferior.
Per la boca inferior, després d'un ressalt de 4 metres es segueix per una esquerda amb fort pendent i sòl inestable fins a un eixamplament; cal remuntar un pas entre blocs i davallar a l'altre costat a una segona rampa plena de pols que mena a la cota màxima aconseguida l'any 1983.
Una grimpada de 10 metres ens situa davant d'una estretor que comunica amb el sector nou, format per un pou de 17 metres per 0'60 metres d'amplada mitja, a la base s'obre un altre pou de 19 metres amb una amplada que oscil·la entre 0'40 i 0'60 metres. A la base s'obre la darrera vertical de 16 metres de desnivell, amb trams en rampa. Al final, un petit tram sub-horitzontal es pot resseguir mentre l'estretor ho permet.

A la carretera C-13 també coneguda com a carretera del Doll en direcció a Tremp, tan sols uns pocs metres després del coll de Fontllonga i a l'esquerra de la carretera, comença una pista que en principi es dirigeix cap es sud però que de seguida agafa la direcció SO, passa per sota d'una línia d'alta tensió i arriba fins una altra línia elèctrica la qual haurem de seguir cap el S, fins que acaba la pista uns metres més endavant, seguirem per sota de la línia elèctrica fins a la següent torre, on s'inicia la forta baixada, en aquest punt i a la dreta trobem una fita que indica l'inici d'un corriol mig perdut que va mes o menys planejant cap el SO fins arribar a l'inici d'un petit cingle que el seguirem per la base, passarem unes balmes i una mica més endavant el camí passa entre les dues boques, la superior a peu del cingle resta tapada per matolls, mentre que la inferior es troba en una depressió a la que s'accedeix mitjançant una breu desgrimpada.

Localitzat l'any 1973 per membres del GELL que l'exploren atribuint-li un desnivell de 60 metres.
L'any 1982 arran de la redacció del capítol dedicat a espeleologia del Llibre “El Montsec i muntanyes veïnes”, en Josep M. Molgó i en Josep LL. Gàzquez després de molts intents, localitzen de nou la cavitat realitzen la topografia que dóna -61 metres.
No és fins el 2005 que el GELL torna a la cavitat i troba la continuació que situa la fondària actual a -103 metres.
En la galeria es van trobar nombroses restes d'inhumacions, ceràmica a mà i restes de sílex. Es tracta d'una cova d'inhumació col·lectiva datada en algun moment del Calcolític i Bronze Antic.

1. GELL.(1984).- “Fitxer de cavitats”. Grallera. (1):52-53. GELL-CE Lleida.
2. Gazquez i Pons, Josep Lluís. (1983).-”El Forat del Coscoll”. Circular del Centre Excursionista de Lleida (març).
3. Gàzquez, Josep Lluís.(2006).-“Avenc del Coscoll”. Grallera (6):97-98. GELL-CE Lleida.
4. Grinó Màrquez, Damià .- Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència realitzada a la necrópolis de Palous (Camarasa, Lleida). Direcció General del Patrimoni Cultural.
5. Rodriguez i Duque, Josep Ignasi (1982).-”La cueva sepulcral del Forat del Coscoll”. Ilerda XLIII (255-264).

• Coordenades i fotografies extretes del blog (joanmontoya.blogspot.com) GEXXI Forat del Coscoll.