Skip to main content
Avenc Miravet

Avenc Miravet

Avenc de 43 metres de fondària a Miravet (Ribera d'Ebre), amb dues vies d'exploració i un sector oest de diàclasis i fractures secundàries.

Miravet • Ribera d'Ebre 283m 43m

Avenc de 43 metres de fondària a Miravet (Ribera d'Ebre), amb dues vies d'exploració i un sector oest de diàclasis i fractures secundàries.

Característiques

Situació

Situat al turó on es troba l'aparcament del castell de Miravet, a l'alçada del transformador traspassarem el tancat i prendrem direcció SO fins passar el barranquet, seguirem els pals de la línia elèctrica fins arribar al turó; un cop passat aquest, l'esquerda és de molt fàcil localització. Seguint més endavant localitzarem altres esquerdes de bona llargada però poc profundes.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Miravet, Avenc

    Altitud: 100 m

    41.033990, 0.591514
    UTM 31T (ETRS89) 297538 4545324
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Avenc Miravet - Foto, Miravet, Ribera d'EbreVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 2

Descripció

Morfologia

L'extrem E de l'esquerda dóna accés a una sèrie de ressalts força perillosos per la inestabilitat del pedregam. En aquest punt s'inicien dues vies. La via en direcció E segueix una sèrie de diàclasis de sostre alt, amb diferents esfondraments, i després de baixar un pou de -5 metres s'arriba a -34 metres de fondària. La via en direcció O davalla un pou de -14 metres i, després d'un ressalt de -2 metres, accedeix al punt de màxima fondària de la cavitat, -43 metres. Des d'aquí, remuntant un ressalt de +3 metres, s'endinsa uns quants metres més per estretes galeries orientades per la fractura principal. Al costat O de l'esquerda, una figuera i unes bardisses marquen el camí d'un ressalt de -4 metres que situa en una saleta sense possibilitats de continuació. Més endavant, baixant un ressalt de -3 metres, es troba una galeria penjada a +4 metres que comunica amb la via descrita del sector E. Després del ressalt de -3 metres, una rampa porta a unes estretes diàclasis que menen a un super estret pou de 10 metres que enllaça amb una de les galeries terminals del sector E. Tot aquest sector està format per un encreuament de diàclasis i fractures secundàries a la principal.

Progressió

Des de l'extrem E de l'esquerda es baixen una sèrie de ressalts força perillosos, degut a la inestabilitat del pedregam que hi ha per terra. Arribats a un punt on s'inicien dues vies, es pren la que segueix en direcció E: una sèrie de diàclasis de sostre alt, amb diferents esfondraments, i després de baixar un pou de -5 metres s'arriba a -34 metres de fondària. Per l'altra via, en direcció O, cal davallar un pou de -14 metres i, després d'un ressalt de -2 metres, s'accedeix al punt de màxima fondària de la cavitat, -43 metres. Des d'aquí, remuntant un ressalt de +3 metres, s'endinsa uns quants metres més per estretes galeries orientades per la fractura principal. Al costat O de l'esquerda, una figuera i unes bardisses marquen el camí d'un ressalt de -4 metres que situa en una saleta sense possibilitats de continuació. Més endavant, baixant un ressalt de -3 metres, es troba una galeria penjada a +4 metres que comunica amb la via descrita del sector E. Després del ressalt de -3 metres, una rampa porta a unes estretes diàclasis que menen a un super estret pou de 10 metres que enllaça amb una de les galeries terminals del sector E.

Història

La primera referència d'aquesta cavitat es troba en l'exploració portada a terme pel GE Badalona el 3 d'octubre de 1998, els quals s'assabenten de l'existència d'aquesta cavitat a través de la comunicació d'unes persones que participaven en una jornada de divulgació realitzada a la mina de Can Palomeres (Malgrat de Mar).

A la mateixa zona, vora el castell, membres de la SIRE – UEC Sants van explorar el setembre del 1966 unes esquerdes (Avencs nº 1 i nº 2 de la Mola) d'uns 25 metres de fondària i que a priori podríem pensar que es tractaria del mateix fenomen, però després de consultar alguna notes antigues i una foto, pensem que es tracta de cavitats diferents i que les deixem pendents de catalogació.

Toponímia: Anvenc, és el mot utilitzat per alguns habitants de la zona quan parlen d'un avenc. Concretament es pot sentir a Miravet i al veí poble de Benissanet i encara més a la zona de Gandesa (Terra Alta).

Lingüistes consultats ens comenten que aquesta derivació d'avenc és simplement una deformació inculta del nom correcte. Que sí, que es diu, però és del tot incorrecta com a expressió escrita.

Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic no fa esment d'aquesta derivació, sí que comenta unes altres que hem pogut sentir en algunes comarques de Castelló i d'origen similar a anvenc, com per exemple: alvenc, a la zona de Morella, Cinctorres,.. (els Ports) i una mica més avall, Sant Mateu, Tírig, Alcalà de Xivert, fan servir una forma ben curiosa que sembla canviar el gènere del mot pel femení: una venc, unes vencs.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Miret i Pérez, Francesc.(2005).- “Anvenc Miravet (Miravet, Ribera d'Ebre)”. Cavernes (25):37-39. GE Badalona.
  2. Fotografies de Lluisma extretes de Wikiloc (post del 15-11-2016).

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/