Avenc Miravet

Des de l'extrem E, de l'esquerda baixarem una sèrie de ressalts força perillosos, degut a la inestabilitat del pedregam que hi ha per terra. Arribarem a un punt on s'inicien dues vies, prenent la que segueix en direcció E, seguirem una sèrie de diàclasis de sostre alt, amb diferents esfondraments, per aquesta via i després de baixar un pou de -5 metres s'arriba a – 34 metres de fondària.
Per l'altra via, en direcció O, haurem de davallar un pou de -14 metres, i després d'un ressalt de -2 metres accedim al punt de màxima fondària de la cavitat -43 metres. Des d'aquí i remuntant un ressalt de +3 metres ens endinsem uns quants metres més per estretes galeries orientades per la fractura principal.
Al costat O, de l'esquerda, una figuera i unes bardisses ens marquen el camí d'un ressalt de -4 metres que ens situa en una saleta sense possibilitats de continuació. Més endavant baixant un ressalt de -3 metres trobem una galeria penjada a +4 metres que comunica amb la via descrita del sector E. Després del ressalt de – 3 metres una rampa ens porta a unes estretes diàclasis que porten a un super estret pou de 10 metres que enllaça amb una de les galeries terminals del sector E. Tot aquest sector està format per un encreuament de diàclasis, i fractures secundàries a la principal.

Situats al turó on es troba l'aparcament del castell de Miravet, a l'alçada del transformador traspassarem el tancat i prendrem direcció SO fins passar el barranquet, seguirem els pals de la línia elèctrica fins arribar al turó, un cop passat aquest l'esquerda és de molt fàcil localització. Seguint més endavant localitzarem altres esquerdes de bona llargada però poc profundes.
Coordenades aproximades.

La primera referència d'aquesta cavitat, la trobem en la exploració portada a terme pel GE Badalona el 3 d'octubre de 1998, els quals s'assabenten de l'existència d'aquesta cavitat a través de la comunicació d'unes persones que participaven en una jornada de divulgació realitzada a la mina de Can Palomeres (Malgrat de Mar).
A la mateixa zona, vora el castell, membres de la SIRE – UEC Sants van explorar el setembre del 1966 unes esquerdes (Avencs nº 1 i nº 2 de la Mola) d'uns 25 metres de fondària i que a priori podríem pensar que es tractaria del mateix fenomen, però després de consultar alguna notes antigues i una foto, pensem que es tracta de cavitats diferents i que les deixem pendents de catalogació.
Toponímia: Anvenc, és el mot utilitzat per alguns habitants de la zona quan parlen d'un avenc. Concretament es pot sentir a Miravet i al veí poble de Benissanet i encara més a la zona de Gandesa (Terra Alta).
Lingüistes consultats ens comenten que aquesta derivació d'avenc és simplement una deformació inculta del nom correcte. Que sí, que es diu, però és del tot incorrecta com a expressió escrita.
Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic no fa esment d'aquesta derivació, sí que comenta unes altres que hem pogut sentir en algunes comarques de Castelló i d'origen similar a anvenc, com per exemple: alvenc, a la zona de Morella, Cinctorres,.. (els Ports) i una mica més avall, Sant Mateu, Tírig, Alcalà de Xivert, fan servir una forma ben curiosa que sembla canviar el gènere del mot pel femení: una venc, unes vencs.