Cova de la Mata

Aquesta cavitat pateix al llarg de l'any una sèrie d'inundacions per efectes de l'augment i pujada del nivell freàtic de la zona.
Això i a causa del règim de precipitacions, provoca una sèrie de transgressions i oscil·lacions en els nivells d'inundació de la cavitat.
De fet i per aquestes característiques, es creu que estem davant d'una cavitat d'incavació per les aigües freàtiques, com ho testimonien les argiles estratificades que es troben al sòl, provinents de cicles alterns d'aigües en calma i en agitació, descartant totalment la conducció.
Així doncs, el seu origen i morfologia posterior ha estat estructurat en una sèrie de galeries desenvolupades sobre els plans d'estratificació, i no han estat afectades en gran manera per les diàclasis. Aquest fet és degut a la inclinació dels estrats i al seu cabussament. Ara bé, tot això es pot considerar com a una primera fase de carstificació, encara que la causa sigui la incavació per l'ascens de les aigües profundes. Tanmateix i per les formes observables, es pot resumir que el sector de la cavitat entre les boques “1 i 2” posseeix una evolució millor avançada que el sector “e-f”, més recent. Només s'observen formes de reconstrucció al fons de la secció “a-b”.

A la carretera T-700 de Poblet a Prades, 90 metres després de passar el Pont dels Torners, aproximadament en el quilòmetre 7,630 haurem d'anar a la dreta de la carretera en direcció N, fins trobar a uns 300 metres d'aquesta, uns espais erms entre les vinyes coneguts com els bassots, on es troba la cavitat.

Conegudes d'antic a la zona. En els treballs Arqueològics realitzats, s'han trobat restes des del Bronze (-1800), tractant-se d'una cova natural d'enterrament.

1. Bosch, M, Cervelló, J.M., Romero, M. (1991): Noves dades sobre l'Espluga. Espeleòleg (39): 4-10. ERE-CEC.Barcelona
2. Cervelló, J.M. i Freixes, A. (1986): Materials per a una guia del carst de l'Espluga de Francolí. Servei geològic de Catalunya (inèdit).
3. Cervelló, J.M. (1986): El carst conglomeràtic de l'Espluga de Francolí. Espeleòleg (37): 3-6. ERE-CEC. Barcelona
4. Mor, J. i Martínez, A. (1975-76).- “Sobre qualcunes observacions hidrogeològiques i tèrmiques dels sistemes freàtics i càrstics de Riudabella (Vimbodí – Tarragona)” Speleon (22): 75-107. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
5. Palau, Ramon i Pallisé, Joan (2006).- “Ressenya de quatre fenòmens càrstics a la zona limítrofa del PNIN de Poblet”. Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

• Més informació, revisió de coordenades i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat (Apunt del 4-1-2018)