Cova-avenc del Picarol

La boca, de petites dimensions (0,40 x 0,50 m.) dóna pas a un petit pou de 7,5 metres que porta a la galeria inferior de la cavitat. En donar la primera volta, ens trobem en una galeria que s'acaba als pocs metres en un ressalt que dóna pas a una gatera per un costat i a una sala amb fort pendent per l'altre. Cap a la meitat de la galeria indicada podem veure en el sostre una finestra que ens portarà al que anomenarem segon pis; així, després de remuntar per oposició els 5 metres que separen la finestra del terra, arribem a una sala en la que podem veure al davant un laminador que dóna pas a una saleta de sostre molt baix; a l'esquerra, una galeria que dóna al pou d'entrada i a la dreta, una gatera per on continua la cavitat.
Aquesta gatera, que més aviat és un laminador d'uns 35 centímetres d'alt, desemboca als pocs metres en una galeria baixa però més ampla, trobant a la dreta una altra gatera, estreta i de poc recorregut. Cap al davant i després d'un ressalt s'arriba al tercer pis de la cavitat, situat en un nivell inferior al ja esmentat. Només entrar, ja trobem una galeria que travessa la que seguim, donant per un costat a una altra que acaba curullada per sediments i per l'altre a una que conflueix amb la que estem seguint. Després de donar una volta a la dreta, porta a un creuament de galeries, on trobem per un costat la galeria al·ludida; al davant, una gatera que s'acaba allí mateix i a l'esquerra una altra gatera que és per on continua la cavitat. Aquesta gatera ens portarà, després de travessar nombroses desviacions al pou final de la cavitat. Cal destacar que al final d'aquesta galeria hom pot arribar a observar fins a tres pisos de galeries. De les que trobem, sobresurten tan sols dues que sorgeixen de mà dreta, portant l'una a una sèrie de galeries de poca importància i a una saleta de sòl inclinat, i l'altra a una saleta de sostre baix i coberta de blocs. La sala a la qual va a parar el pou final és de dimensions grans si la comparem amb les mides de la resta de la cavitat.
Sembla tenir una relació directa amb l'Avenc de Castellsapera en quan al paper que han acomplert les megàclasis i interclasis en els processos lligats a la infiltració i com s'estableixen nivells de circulació horitzontal a partir de nivells més carbonatats, però que en aquest cas queda confinat pels nivells de gresos o lutites que les aigües d'infiltració només poden travessar a partir de les mebàclasis que els afecten, al mateix temps que als nivells superiors.

Des de l'Alzina del Sal·lari (carretera BV-1221 de Terrassa a Mura), cal pujar, en direcció Castellsapera, fins al final de la zona d'aparcament. Aquí el vial es bifurca a dreta i esquerra. Davant tenim una riera que baixa, en el seu vessant esquerre es troba la cavitat.

Hom diu que aquesta cavitat era coneguda com un avenc sense importància d'uns 8 metres de fondària, però que arran de les riuades de l'any 1962, l'aigua va arrossegar els sediments que obstruïen el fons de l'avenc d'entrada. També es diu que el seu nom prové de quan els seus primers exploradors van baixar el pou d'entrada, van trobar l'esquelet d'una fura que encara conservava un picarol al coll.
Però el descobriment de la cavitat, tal i com la coneixem ara, és degut a membres de la Secció d'espeleologia del Centre Excursionista de Sabadell (SECES) cap a l'any 1967 o 68.

1. Amenós, A. (1978).- “Cova del Picarol”. Espeleòleg (26-27): 443-449. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Freixes, A.; Monterde, M.; Cervelló, JM. (1983).- El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac (El carst experimental de Rellinars). 57 pp. Espeleo Club de la Unió Excursionista de Sabadell

• Fotografies facilitades per Antoni Ferro (SIE – CEA)