Avenc dels Guerrillers-guerrilla

Penetrant per la boca Guerrillers, es troba un conducte estret que tot seguit comunica amb un pou de 26 metres verticals i a la seva base connecta ràpidament amb una nova vertical, aquesta de 31 metres. Al seu fons, un xic elevat sobre la planta, es pot accedir a un conducte vertical de minses dimensions i en sentit descendent que porta al punt de màxima profunditat (- 65) i és el tram d'avenc que es coneixia fins l'any 2006.
A la meitat d'aquest darrer pou, en una de les seves parets, es troba una petita finestra que comunica amb un pou paral·lel (Pou R. Fraguas) de 20 metres de desnivell des del seu punt més alt. Des de la seva base, per una finestra es pot accedir a una cambra inferior (Sala M. Arbonès) i per un parell de punts de la seva zona baixa i de dimensions molt minses es pot arribar a un petit pou (Pou de la Col-i-flor) on al seu fons resta tancada aquesta via (- 63 m.).
Per la zona superior del Pou R. Fraguas es pot anar remuntant i uns 20 metres més amunt, per una finestra lateral, accedir a una cambra de sostre alt (Sala Immaculada) i seguint remuntant es pot arribar a una petita galeria que porta a una cambra (Sala del Gran Macarró) i des d'aquí encara es poden pujar uns pocs metres més fins a quedar tancat el conducte, encara que molt a prop de la superfície.
Per la boca Guerrilla les dimensions del primers metres tampoc són per tenir masses alegries i sobretot pel pas següent, un conducte subvertical força estret (Tub bufador) que desemboca en un pou de 10 metres i al que segueixen dos pouets més que es poden desgrimpar (Via Ramonage) i un cop superat l'anomenat Pas de la Llosa accedir a un pou de 26 metres. A la zona superior d'aquest es pot accedir a una galeria lleugerament remuntant que acaba comunicant amb la part alta del Pou Fraguas (Guerrillers). També a l'inici del P-26 es troba una finestra que porta a un pou lateral que baixa fins a la cota – 56 per una altra via independent i que al seu tram superior presenta una galeria lateral que també desemboca a la zona alta del Pou Fraguas (Guerrillers).
Davallant l'ampli P-26 i a la seva part inferior es troba la Sala Santi Serrano; tot aquest sector és el de major volum de la cavitat. A la zona inferior d'aquesta sala es pot connectar a un nou pou (Pou de les Banderes) de 27 metres de profunditat i a la seva base s'inicien un conductes descendents de petites dimensions que acaben fent-se impenetrables i és on s'assoleix el punt de màxim desnivell de la cavitat (cota – 97).
Tornant a la base del P-26, per damunt de la Sala Santi Serrano hi ha una zona de grans blocs que, un cop superada, permet accedir a un ressalt de 7 metres i a una planta en rampa que desemboca en una nova vertical (Pou Dalton) de 20 metres de desnivell. Cal dir que en la zona més alta del sostre d'aquest sector hi ha un orifici que comunica amb la part inferior de la Sala Marc Arbonès (Guerrillers).
El Pou Dalton a la seva zona intermèdia es troba accidentat per una important acumulació de blocs, en aquest punt i per una finestra a la paret es pot davallar un pou cec (Pou del Gour Penjat) que baixa poc més de 10 metres. Seguint cap a la base del Pou Dalton trobem aquí tres petits pous, en un dels quals s'arriba a la cota – 93 i vora l'entrada d'un d'ells, superant un petit ressalt es pot accedir a una sala lateral (Sala Alex Serrano) on acaba la progressió.
Tota aquesta complexa xarxa de pous, sales i conductes donen un recorregut total topografiat de 635 metres.

Al vessant esquerre de la Vall de Joan, pràcticament al seu aiguabarreig amb la Riera Seca, i com una prolongació cap al S de la Serra de Can Perers, trobem un turó molt característic (cota 352) que als anys 1950 els espeleòlegs van anomenar “el petit Pedra”, per una certa similitud amb la mítica muntanya berguedana. Aquest mateix turó, vist des de Castelldefels, i amb la línia de carena que es desprèn d'ell, dibuixa la silueta d'una gegantina dona ajaguda i de llarga cabellera que per la imaginació popular es coneix com la Dona Morta.
L'avenc dels Guerrillers es troba a uns 60 metres al N10O de la cota 352 i a uns 7 metres per sota de la carena i el de la Guerrilla uns pocs metres més avall. L'accés més fàcil es pot fer per la carretera que des de Gavà – la Sentiu, porta a l'entrada del clausurat abocador d'escombraries (veure fotos).

Descobert per dos soldats que feien la “mili” a Gavà i que cercaven cristalls de calcita durant un descans en unes pràctiques militars (d'aquí el nom de la cavitat), quan tot burxant en una esquerda per treure el mineral s'adonaren de la seva fondària i malgrat l'estretor del pas -menys de 20 cm. d'amplada- decidiren tornar i després de dues jornades de treball aconseguiren obrir el pas. La primera exploració tingué lloc el dia 30-1-1971 per membres de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, que tornaren unes setmanes més tard i van fer la primera topografia el 5-9-1971, donant per acabada l'exploració dels dos primers pous fins a la cota – 65 de fondària.
Pràcticament no tenim notícia de més visites a l'avenc, situat fora dels circuits clàssics de Garraf. Fins i tot, algunes veus no autoritzades i sense cap rigor, durant algun temps havien fet córrer el rumor que la cavitat havia quedat tapada dins del proper abocador. La situació donada pels seus primers exploradors era bastant imprecisa però quedava prou clar que aquest fet era bastant improbable.
El març de l'any 2000, Lluís Muntan, Oscar Andrés (GES) i Carles Ortiz (EC Begues) retroben la petita boca de l'avenc i la posicionen correctament.
A finals del 2006, durant una visita a la cavitat, Rafa Fraguas troba un pou lateral de 20 metres a través d'una petita finestra a la meitat del darrer pou conegut fins aleshores. A partir d'aquí, membres de la Secció d'Espeleologia del CE de Sitges, GE Talaia (Vilanova i la Geltrú) i de la SES del CE Ribes comencen una laboriosa recerca de nous conductes que van apareixent tant en profunditat com en direcció a la superfície. La desobstrucció d'un petit forat situat una mica més avall de la boca original, dóna pas a l'obertura d'un nou avenc (Avenc de la Guerrilla) que a més d'assolir la màxima fondària (- 97 m.) s'arriba a connectar per diferents punts amb la zona nova de l'avenc dels Guerrillers. El maig del 2008 poden donar per acabada la topografia del complex de pous i galeries que formen l'avenc i els resultats són presentats públicament pels autors durant la celebració del les I Jornades d'Espeleologia del Garraf, organitzades per l'Espeleo Grup UME de Gavà el juny del 2008.

1. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.

2. Ferrer, V. (2006).- Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.

3. Vendrell, M.; Filbà, L. (1971).- “Un nou avenc a Garraf: L'Avenc dels Guerrillers (65 m.)” Cingles (9): 4-5. Agrup. Científico Excursionista de Mataró.

• Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 15-6-2008 i del 8-5-2010)

• Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)