La boca és de grans dimensions, més de 10 metres des del cim del con d'enderrocs fins el llavi superior per 40 metres d'amplada; l'alçada es veu engrandida pel pendent del con d'enderrocs cap a l'interior i per la volta que no cobreix totalment aquest, sinó que acaba més endins. El con d'enderrocs, en part a cel obert, baixa en pendent de 20º a 25º i el vestíbul es va estrenyent progressivament. Poc després, als 45 metres de la boca s'arriba a un pòrtic més baix i de 19 metres d'amplada; una mica més endavant arribem a un canvi de pendent on la galeria agafa una amplada de fins a 48 metres. A partir de la barrera de blocs, la galeria agafa una forta inclinació, entre 25º i 40º, interrompuda només per dos processos clàstics semblants a -40 i -50 metres. El pis està format per grans paquets d'estrats despresos del sostre i infinitat de blocs de dimensions més petites. La paret de la dreta (Oest) és més irregular i forma diversos espais laterals. A la part final trobem diversos conductes entre blocs que recorren pràcticament tota l'amplada de la cavitat.

Alguns blocs presenten concrecions de colades i estalagmites en alguns punts. A la paret de la dreta (Oest), a l'hivern s'hi formen força estalactites de gel.

El con d'enderrocs, en part a cel obert, baixa en pendent de 20º a 25º i el vestíbul es va estrenyent progressivament. Poc després, als 45 metres de la boca s'arriba a un pòrtic més baix i de 19 metres d'amplada; una mica més endavant arribem a un canvi de pendent on la galeria agafa una amplada de fins a 48 metres. En aquest punt s'arriba a una gran barrera de blocs. Aquest punt marca el límit de penetració de la llum i, per tant, la desaparició de la vegetació que trobem al vestíbul. A partir de la barrera de blocs, la galeria agafa una forta inclinació, entre 25º i 40º, interrompuda només per dos processos clàstics semblants a -40 i -50 metres.

La gran barrera de blocs no és altra cosa que restes d'emmurallament a mena de trinxera, realitzades durant la incivil guerra del 1936-39 i de la qual trobem restes a tota la serralada; inclús hi podem trobar una placa de ciment de l'època, donant constància de la presència en aquest indret de la columna Durruti.