Horats de Margalida

El riu Margalida va profunditzant progressivament fins que de sobte, cau tot formant una cascada cap al fons d'un enfonsament de grans dimensions (20 x 28 m.). El seu fons, situat a 19 metres de profunditat, és ocupat per un gran toll de poca profunditat, pel que cal pensar que l'aigua es filtra ràpidament. Un nou pou de 12 metres de desnivell arriba al punt de màxima fondària, on es pot observar una xemeneia per la que baixa també una cascada que, sens dubte, és la que s'origina al fons del pou d'entrada.
Les aigües del riu exterior han anat profunditzant fins arribar a trobar una falla en els materials de gresos quarsosos, per la que es desviaren lateralment. La primitiva cavitat ha sofert diferents esfondraments emmascarats per la forta acció erosiva de les aigües, que s'han anat obrint nous camins en profunditat, tot deixant inactives algunes petites galeries que actualment resten penjades a la cota – 19.

Des de Bossòst s'ha de prendre el camí que puja tot vorejant el riu Margalida fins les bordes de Bossòst, sobre les quals hi ha les fonts per on afloren les aigües al riu; a partir d'aquest punt presenta el seu curs sec i cal remuntar fins a trobar, a la zona del Bòsc der Avet, l'enfonsament que dóna accés la cavitat i per on s'escolen les aigües de la zona superior.
Possiblement el millor accés en l'actualitzat és prenent la pista que surt del poble de Vilamós va cap a Arres i s'enfila cap al Plan d'Uishera fins acabar a l'Estanh Long de Vilamós.
Coordenades aproximades.

Coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials. A la guia i mapa d'Editorial Alpina (edició 1973) ja surt una breu ressenya que parla d'aquest fenomen.
Amb aquesta informació, membres de la SIE del CE Àliga intenten la seva localització el maig del 1975, però la neu els hi fa abandonar les seves intencions i no és fins el setembre de l'any següent que poden arribar i procedir a la seva exploració.
Aquesta visita va restar inèdita fins que el setembre del 1981, membres del GES – CMB van poder penetrar de nou i veure les senyalitzacions de la visita anterior. Aquest publiquen l'any següent el resultat de l'exploració.
A finals del 2012, el company Martí Romero ens passa una carpeta amb tota una sèrie de documents inèdits amb informació d'una sèrie de cavitats, algunes d'explorades i d'altres referenciades, fruit d'unes sortides portades a terme els anys 1971 i 1972 a la Vall d'Aran per membres de l'ERE del CEC.
Entre elles, apareix l'anomenat Forat de Valinàs; observada la topografia i la situació no queda cap dubte que es tracta dels Horats de Margalida. Sembla que al poblet d'Arres, des d'on van fer l'aproximació, el coneixien amb aquest nom, topònim que trobem en els mapes antics de la Vall d'Aran (Editorial Alpina). Així doncs, la primera exploració de la cavitat va ser realitzada el dia 1 de novembre del 1971 per l'ERE – CEC.

Ferrer, V. et al. (1982).- “Arxiu G.E.S. de cavitats: Forats del Margalida” Sota Terra (3): 37-38. GES del Club Muntanyenc Barcelonès. Barcelona.