Cova i Avenc del Calvari

Accedirem per la boca núm 1, també coneguda com avenc del Calvari, una entrada de 1,5×1 m dóna a un petit P-2. Situats a la base del pouet, trobem una galeria; si la continuem cap avall uns 6 metres i en fort pendent, arribem a un pas estret bloquejat amb els rocs de la rampa; en aquest punt es va efectuar una desobstrucció retirant blocs i eixamplant el pas, però no va ser possible passar, malgrat que la continuació és evident, ja que hi ha un pou darrere; caldria fer una desobstrucció més contundent per continuar l'exploració.

Si anem cap a munt trobem un amuntegament de blocs; un pas estret per la dreta i sota els blocs ens porta a una saleta sense continuació.

Tornant a la base del pouet, pujarem un r+0,70 per sobre d'un bloc; als tres metres, veurem a la dreta una fissura entre blocs que permet comunicar amb una zona inferior, de la que parlarem més tard.

Quatre metres i mig més endavant, un pas de 0,6×0,7 metres entre blocs ens porta dos metres més avall a interceptar un passadís de 0,5 metres d'amplada i 1 metre d'alçada. Si el seguim cap a l'esquerra, als 5 metres gira sobtadament a la dreta i fineix 2 metres més enllà.

Si seguim cap a la dreta, trobem als 2,5 metres un pou de -6 metres. Davallant aquest pou, a -1,9 observem una rampa ascendent que comunica amb el sector que hem esmentat abans.

A la base del pou ens trobem una diàclasi de 1,4 metres d'amplada, direcció N, que fineix als 3 metres de recorregut; en canvi, direcció S, als 4 metres notem un fort corrent d'aire que ve d'un pas elevat. Pugem un bloc (r+1,30) i 1 metre després mitjançant una finestra connectem a un pou que resultarà ser la unió amb les boques 1 i 2, d'aquí el corrent d'aire.

Si ens dirigim 20 metres cap al S trobarem la boca número 2.

La boca núm 2 és força àmplia, té 4,8×3,3 metres, és l'accés tradicional de la Cova del Calvari i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens.

La boca núm 3 queda a 0,8 m al S de l'anterior i és de 1×1,5 metres. Té un pou de 8,5 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.

Per aquesta boca baixarem amb compte per un fort pendent uns 5 m; si anem cap al S, la cavitat va descendint, avancem 18 metres. Ens trobem amb uns rocs; a la dreta per baix continua uns 4 metres més. Si pugem els blocs (r+2,20), continuarem uns 4 metres més fins trobar un ressalt. El salvarem per un pas que n'hi ha a la dreta entre els blocs, i amb compte baixarem 5,5 metres i un petit ressalt de -0,8 metres. La galeria continua direcció S i amb un metre d'amplada, l'alçada va variant al voltant dels 11 metres; és una diàclasi recoverta de formacions parietals. Avancem 14 metres i la galeria fa un petit meandre on observem una curiosa estalagmita. En aquest tram, al punt més baix assolim els 23 metres de desnivell.

Dos metres i mig més endavant el passadís es bifurca: ens trobem a la dreta una galeria ascendent que fineix als 7 metres de recorregut. A l'esquerra la diàclasi es va fent estreta fins que al 4 metres es fa impenetrable.

Si des de la base de la rampa d'entrada anem direcció Nord, pujarem uns blocs, i als pocs metres arribem a la capçalera d'un pou on posem un spit; és un P-1,40, que ens diposita en un bloc; aquí veiem la continuació i instal·lem un altre spit per a davallar un P-6,30. Baixant aquest pou observem la finestra d'unió amb la zona que ve de la boca número 1 que hem descrit abans.

A la base del pou, accedim lateralment i mitjançant una rampa, a una galeria d'uns 1,5 metres d'amplada. Aquesta galeria, direcció S, s'acaba als 2,5 metres. En canvi, direcció N trobem un P-2,50. Davallat aquest ens trobem a una saleta; a la nostra dreta i direcció SE una estreta galeria descendent ens permet avançar uns metres i assolir la màxima fondària de l'avenc: -28 metres.

Més a la dreta, direcció NE, pujarem a una sala inclinada amb blocs molt inestables i força perillosos; aquesta sala d'uns 5 metres de llargària per 2,5 d'amplada es troba en un nivell superior i no es detecta cap continuació.

Si continuem direcció N, baixarem un r-1,30 per continuar per una galeria d'uns 10 metres. Al seu final hi ha dos pouets (P-2) dels quals sols un és practicable. Aquesta galeria dóna el punt i final a la cavitat.

La galeria direcció S, d'un metre d'amplada i alçada variable al voltant dels 11 metres, és una diàclasi recoverta de formacions parietals. En un petit meandre s'observa una curiosa estalagmita.

Accés per la boca núm 1 (avenc del Calvari): entrada d'1,5×1 m que dóna a un petit P-2. A la base del pouet, una galeria continua cap avall uns 6 metres en fort pendent fins a un pas estret bloquejat. Cap a munt, un amuntegament de blocs i un pas estret per la dreta porta a una saleta sense continuació. Tornant a la base del pouet, es puja un r+0,70 per sobre d'un bloc; als 3 metres, una fissura entre blocs comunica amb una zona inferior. Quatre metres i mig més endavant, un pas de 0,6×0,7 metres porta 2 metres més avall a un passadís de 0,5 metres d'amplada i 1 metre d'alçada; cap a l'esquerra gira als 5 metres i fineix 2 metres més enllà; cap a la dreta, als 2,5 metres hi ha un pou de -6 metres. A -1,9 hi ha una rampa ascendent. A la base del pou, una diàclasi de 1,4 metres d'amplada direcció N fineix als 3 metres; direcció S, als 4 metres, un fort corrent d'aire ve d'un pas elevat. Es puja un bloc (r+1,30) i 1 metre després, per una finestra, es connecta a un pou que uneix les boques 1 i 2. Vint metres cap al S hi ha la boca número 2.

La boca núm 2, de 4,8×3,3 metres, és l'accés tradicional i té una antiga corda lligada a un arbre per facilitar el descens. La boca núm 3, a 0,8 m al S de l'anterior i d'1×1,5 metres, té un pou de 8,5 metres de fondària que incideix a la galeria S de la boca 2.

Per la boca 3 es baixa per un fort pendent uns 5 m; cap al S s'avancen 18 metres fins a uns rocs; a la dreta per baix continua 4 metres més. Es pugen els blocs (r+2,20) i es continuen 4 metres més fins a un ressalt, que se salva per un pas a la dreta entre els blocs; es baixen 5,5 metres i un petit ressalt de -0,8 metres. La galeria continua direcció S; s'avancen 14 metres fins a un petit meandre. Dos metres i mig més endavant el passadís es bifurca: a la dreta una galeria ascendent fineix als 7 metres; a l'esquerra la diàclasi s'estreny i al 4 metres es fa impenetrable.

Des de la base de la rampa d'entrada, direcció Nord, es pugen uns blocs i als pocs metres s'arriba a la capçalera d'un pou on es posa un spit: P-1,40, que diposita en un bloc; aquí s'instal·la un altre spit per davallar un P-6,30. A la base del pou s'accedeix lateralment per una rampa a una galeria d'uns 1,5 metres d'amplada; direcció S s'acaba als 2,5 metres; direcció N hi ha un P-2,50. Davallat aquest, a la dreta i direcció SE, una estreta galeria descendent permet avançar uns metres fins a la màxima fondària de l'avenc: -28 metres. Més a la dreta, direcció NE, es puja a una sala inclinada amb blocs molt inestables i força perillosos, d'uns 5 metres de llargària per 2,5 d'amplada, en un nivell superior, sense continuació detectada. Continuant direcció N es baixa un r-1,30 i es continua per una galeria d'uns 10 metres; al seu final hi ha dos pouets (P-2) dels quals sols un és practicable.