Graller de Castellet

Boca petita i en forma de cova on cal gatejar els primers 10 m. Després d'un pas estret trobem un ressalt de 2 m i la galeria guanya dimensions finalitzant en una estretor, poc abans trobem una via ascendent que ens situa a 9 m per damunt de la boca d'entrada. A la meitat de la galeria un pou de 2'5 m seguit d'un altre de 12 m ens situa en una ampla galeria on normalment trobem un petit curs d'aigua. Remuntant la galeria trobem unes colades on, un cop superades, hi ha una saleta que pel seu sostre arriba l'aportació d'aigua.
Galeria avall trobem un petit ressalt i continua la galeria, en un punt aquesta fa un brusc gir a la dreta per finalment abocar-nos en un pou de 16'6 m (Pou Jeannel). A la base d'aquest trobem en el costat S una sala tancada amb el terra ple de blocs, i pel costat N trobem un pas baix que un cop superat ens situa en un pou de 17'4 m força mullat; a la base d'aquest, a -59 m, trobem una sala de 15 X 16 m amb un bassal d'aigua de 5 X 3 m i 2 de fondària. La cavitat segueix en direcció SE en fort pendent trobant un pou de 6 metres i diversos ressalts, el més gran de 3 m, fins arribar a -83 metres on hi ha una gatera que en èpoques de crescuda no és possible de superar ja que arriba a sifonar. A l'altra banda de la gatera la galeria perd pendent i el riuet desapareix per un forat impenetrable. La galeria continua subhoritzontal amb dimensions mitjanes fins arribar a una estreta esquerda (Pou de la Piqueta) que baixa 7 m; al seu fons s'inicia el meandre terminal, de difícil i penosa progressió.
El desnivell total és de 116 m (+9/-107).

Tres quilòmetres i mig després de passar  Sapeira en direcció a Espluga de Serra, i un quilòmetre i sis-cents metres abans d'arribar al nucli de Castellet, la pista es creuada per un torrent molt ampli que baixa de la serra de Lleràs. Remuntant aquest torrent uns 100 metres trobem a l'esquerra un edifici a mena de cobert, des d'aquí ens dirigirem cap el Sud durant un quilòmetre on hi ha uns petits cingles al peu dels quals es forma una torrentera, la superarem per l'esquerra hidrogràfica i a la part superior a uns 30 metres trobarem la petita boca en forma de cova.

Explorat per primer cop el 17 de juny del 1911 per R. Jeannel i en E.G. Racovitza durant una de les seves campanyes de recerca biospeleològica. Tan sols fan una exploració parcial de la part superior, tot calculant una exploració incompleta d'uns 80 m.
Aquesta cavitat, al menys la part superior o cova és coneguda d'antic pels pobladors de la zona i se'n fa força referència en les llegendes populars recollides per F. Gili i J. Amades.
Membres de la SIE del CE Àliga retroben la cavitat i exploren tota la galeria superior el 24 de setembre del 1966.
El 12 i 13 de desembre de 1970 membres de l'ERE del CE Catalunya visita la cavitat i troba la continuació tot davallant el primer pou i aturant-se a la boca del següent.
Tornen el 23 i 24 de gener del 1971 on arriben als -84 metres en una gatera que comencen a desobstruir. El dies 29 al 31 de maig del mateix any realitzen l'exploració total de la cavitat, acabant de desobstruir el Pou de la Piqueta i superant amb un considerable esforç l'estretíssim conducte terminal que porta a la cota – 107 m.
El juliol de 1971 i l'abril de 1972 la gent de la SIE tornen a la cavitat i realitzen una topografia que es publicarà el 1974, encara que manca de representar el tram final.
El maig de 1980 un equip de l'ERE-CEC decideix tornar a topografiar el maleït meandre terminal, cosa que aconsegueixen i no és fins al gener de 1982 que donen per acabada la topografia total, tot publicant-la aquell mateix any.


Nota sobre toponímia: Quan Jeannel i Racovitza van visitar la cavitat el 1911 van anomenar-la lo Graller, a indicacions de la gent de la contrada i la situen a la fayada de Castellet (sic).
Cal destacar que l'entrada de la cavitat no reuneix cap de les condicions per anomenar-la com un graller clàssic. No és un pou, tampoc una esquerda i per descomptat no nien les gralles.
Quan el 1966 es retrobada per la SIE-CEA els hi esmenten com Espluga de la Fageda i consideren que és el nom més apropiat.
Quan el 1970 és visitada per l'ERE-CEC recuperen el nom donat per Jeannel i Racovitza i, per diferenciar-la d'altres grallers de la zona, decideixen afegir el nom del poble més proper, Castellet.
O sia que totes dues denominacions són vàlides i que cadascú faci servir la que més li agradi. Cal dir però que recentment, el setembre de 2020, parlant amb un dels poquíssims habitants que queden a Castellet, ens va assegurar que ell sempre l'ha conegut ( i té més de 80 anys) com lo Graller i que l'altre nom no l'havia sentit a dir mai.

1. Jeannel, R. et Racovitza, E.G. (1912).-“Énummération des grottes visitées 1909-1911 4éme série”. Arch. Zool. Expér. Gén. (T. IX):637-638.
2. Gili, Fulgenci. (1933).-“Recull de llegendes”. Graons (Vol. II, 30). Barcelona.
3. Amades, J.(1936).- “Tradicions i creences” La Terra 30-31.
4. Amades, J.(1949).- “Tradicions i llegendes” El Pirineu 175 pp. Xilografies de E.C. Ricart. Edicions La Llumenera. Barcelona.
5. Folch, M; Victoria, JM; Ferro, A. (1967).-“El karst de la sierra de Lleràs. Espeleosie. (1):16-21. SIE-CE Àliga. Barcelona.
6. Escolà, Oleguer. (1982).-“Nota sobre el graller de Castellet sapeira (pallars jussà)”. Espeleòleg (33):164-169. ERE-CE Catalunya. Barcelona.
7. Cardona i Oliván, Ferran. (1989).-“La Serralada Pirinaica” Grans Cavitats de Catalunya” (Volum l):167-172. EC Gràcia. Barcelona.
8. Amades, Joan (2001).- Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet.

• Revisió coordenades (2012) facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).
• Recull de fotografies actuals extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 17-9-2020