Graller de Castellet

Explorat per primer cop el 17 de juny del 1911 per R. Jeannel i en E.G. Racovitza durant una de les seves campanyes de recerca biospeleològica. Tan sols fan una exploració parcial de la part superior, tot calculant una exploració incompleta d'uns 80 m. Aquesta cavitat, al menys la part superior o cova és coneguda d'antic pels pobladors de la zona i se'n fa força referència en les llegendes populars recollides per F. Gili i J. Amades. Membres de la SIE del CE Àliga retroben la cavitat i exploren tota la galeria superior el 24 de setembre del 1966. El 12 i 13 de desembre de 1970 membres de l'ERE del CE Catalunya visita la cavitat i troba la continuació tot davallant el primer pou i aturant-se a la boca del següent. Tornen el 23 i 24 de gener del 1971 on arriben als -84 metres en una gatera que comencen a desobstruir. El dies 29 al 31 de maig del mateix any realitzen l'exploració total de la cavitat, acabant de desobstruir el Pou de la Piqueta i superant amb un considerable esforç l'estretíssim conducte terminal que porta a la cota – 107 m. El juliol de 1971 i l'abril de 1972 la gent de la SIE tornen a la cavitat i realitzen una topografia que es publicarà el 1974, encara que manca de representar el tram final. El maig de 1980 un equip de l'ERE-CEC decideix tornar a topografiar el maleït meandre terminal, cosa que aconsegueixen i no és fins al gener de 1982 que donen per acabada la topografia total, tot publicant-la aquell mateix any. Nota sobre toponímia : Quan Jeannel i Racovitza van visitar la cavitat el 1911 van anomenar-la lo Graller , a indicacions de la gent de la contrada i la situen a la fayada de Castellet (sic). Cal destacar que l'entrada de la cavitat no reuneix cap de les condicions per anomenar-la com un graller clàssic. No és un pou, tampoc una esquerda i per descomptat no nien les gralles. Quan el 1966 es retrobada per la SIE-CEA els hi esmenten com Espluga de la Fageda i consideren que és el nom més apropiat. Quan el 1970 és visitada per l'ERE-CEC recuperen el nom donat per Jeannel i Racovitza i, per diferenciar-la d'altres grallers de la zona, decideixen afegir el nom del poble més proper, Castellet. O sia que totes dues denominacions són vàlides i que cadascú faci servir la que més li agradi. Cal dir però que recentment, el setembre de 2020, parlant amb un dels poquíssims habitants que queden a Castellet, ens va assegurar que ell sempre l'ha conegut ( i té més de 80 anys) com lo Graller i que l'altre nom no l'havia sentit a dir mai.