Forat dels Lladres

Un cop superat tot l'itinerari d'accés s'arriba a un primer pont de roca que, de llargada prou ampla (31 m) perquè tingui més les característiques d'una petita cova que no pas d'un arc. Superat aquest pas, arribem a una talaia on la vista gaudeix d'un encadenament natural admirable: un veritable arc de roca en equilibri, magnífic i esplèndid, estilitzat, una forma ovoïdal perfecta. Al darrere seu, seguint la seva projecció inclinada, com si es tractés d'un gran túnel erosionat i perforat, es mostra admirablement l'enorme forat dels Lladres, una cova amb una boca de grans proporcions, que sembla encaixar perfectament amb l'arc que té al seu davant. (ETRS89; X: 342114; Y: 4669680; Z. 1154 m.)
La cova presenta una boca esbiaixada i ovoide, que segueix la mateixa inclinació dels arcs i ponts precedents. El que veiem actualment és un fragment de galeria d'una cova que té una direcció ONE-ESE, subparal·lela a la direcció de les capes, que capbussen uns 60º cap al SO. La cavitat drenava l'aigua en direcció a llevant. En baixar el nivell de base, va quedar seca i es va iniciar l'erosió de les roques exteriors. Aquesta erosió ha fet aforar fragments de la galeria i ha deixat algunes arcades espectaculars.
Un cop a la boca, la progressió a l'interior segueix la tònica ascendent fins que la cavitat queda tancada en un fons de paret. No és necessari dur llanterna, perquè la llum diürna permet la visió fins al fons de la cova. S'observa presència de guano (de ratpenats i probablement també de voltors, que abunden per la zona i fan niu en els forats de la cinglera).

Poc abans d'entrar a Abella de la Conca hem de deixar el cotxe en un marge de la carretera (dins del poble la circulació de vehicles només està autoritzada al veïns). La carretera d'accés es converteix en el carrer del Mig. Si sabem on mirar, des de l'entrada del poble ja s'albira un dels ponts de roca, ben enlairat en el cingle que s'alça damunt d'Abella.
Seguim el camí que passa al costat dels tres absis de l'església i del mur nord i, per damunt del cementiri un caminet condueix fins al dipòsit d'aigua. Hem de seguir el camí cap a l'esquerra. Després de 3 o 4 minuts del dipòsit, deixem el camí que seguíem i anem cap a la dreta. De seguida veurem fites. Som en una zona d'escalada de vies fàcils. No deixem la direcció dreta i pugem per un contrafort molt dret. Damunt nostre veiem l'agulla de torre Xica i més cap a l'esquerra un gran bloc de pedra quadrat (el Dau). No cal arribar, en desviarem cap a l'esquerra, vers una gran paret llisa i vermellosa, la roca dels Arços. Voregem la paret passant per tres grapes de ferro que ens permeten flanquejar cap a l'esquerra fins a un replà. Aquí comença l'escalada i també la via dels graons de ferro. És millor posar cintes als graons, perquè no formen un camí recte, sinó esbiaixat, i el primer ha de passar la corda per assegurar els següents. No és recomanable ascendir sense cap assegurança, no és una via ferrata. Es tracta d'un tram prou vertical de 45 metres, superat el qual enllaçarem amb el camí del ponts.
Seguim per un replà cap a la dreta, on hi ha una instal·lació amb anelles, que ens servirà per muntar un ràpel a la tornada.
El camí vertical segueix cap a la dreta, per un tram costerut i ple de vegetació amb forces branques que ens ajuden a superar-nos i que ens porta a l'entrada del primer pont o cova inferior.  

No coneixem cap referència, ni antiga ni moderna d'aquesta cavitat i els que hem freqüentat la zona des de fa anys mai ens havia estat esmentada pels habitants del poble. De fet, no és fins fa pocs mesos (desembre 2016) que comencen a aparèixer algunes cites per internet (blogs i web's). En una d'elles, l'amic Antoni Satorra (GE Lleidatà) ja insereix un track per accedir a la cavitat.
A finals de desembre del 2016, en Jordi Mengual (CEC) amb la informació facilitada per l'escalador Joaquín Olmo, acompanya Ferran Alexandri (ERE-CEC) a l'indret. El 16 de febrer del 2017, Ferran Alexandri, Toni Inglés (ERE-CEC) i David Mengual (CEC) tornen a la cavitat per tal d'enllestir els treballs de topografia i catalogació.
Des de fa un temps, a Abella de la Conca hi ha un eco-refugi (Abellaclimb), freqüentat majoritàriament per escaladors estrangers, que són els que han obert multitud de vies d'escalada i han donat a conèixer tota aquesta zona, gairebé desconeguda fins ara.

1. Alexandri, F. (2017).- “El Forat dels Lladres a la vall d'Abella”. Muntanya (920): 8-19. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.