Cova Alta d'en Vitaia

Si volem accedir des de la boca de l'avenc, trobarem un pou de 10,50 metres estructurat en una diàclasi, aquesta fractura té una amplada variable d'uns 0,70 metres i una llargària d'uns 10 metres. El pou dóna lateralment a la sala de la cova. Aquesta sala surt a l'espadat per una gran boca de 6×6 metres, sent un mirador espectacular sobre el mar. Si venim de la base del pou, tenim una alçada de sostre de 3,80 metres, una petita plataforma sorrenca i un pendent que ens porta a la boca després d'uns 5 metres de recorregut. La fractura de l'avenc continua a dreta i esquerra direcció SO-NE, sent únicament penetrable uns cinc metres, la branca NE. Tots dos ramals tenen una reduïda sortida a l'exterior. També, a la base del pou trobem un ressalt de +1,60 que ens porta a una galeria ascendent de 3 metres de recorregut.
Seguint el caminet, 4 metres per sota la Cova Alta d'en Vitaia, hi ha petita cova constituïda per una única sala de 2,60 metres diàmetre amb un sostre d'uns 3 metres d'alçada. El seu recorregut és d'únicament 3 metres i està evidentment relacionada amb la cova superior.

L'itinerari òptim per accedir a la cavitat és: aparcar els automòbils a la carretera de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols (GI-682), al km. 39,500. D'aquí surt un camí direcció mar, que anirem baixant escorant una mica a l'esquerra en direcció a la punta del Romaguer. Aviat sortirem del bosquet mediterrani per endinsar-nos pel rocam vora els penya-segats, haurem d'anar amb compte, intentant seguir un perdedor camí marcat amb unes marques de color blanc. A la dreta del camí i ja quasi tocant l'espadat, trobarem la boca de l'avenc. Si no volem davallar-lo, haurem de continuar descendint pel caminoi, per girar a la dreta i vorejar el penyal. Entre figues de moro, i amb l'estimball a l'esquerra trobarem la boca-mirador de la Cova alta d'en Vitaia.

Coneguda des de temps remots. Resulta però que, a Sant Feliu hi ha dues coves amb el mateix nom. Aquesta i una de marina, segons testimonia unes postals en blanc i negre dels anys 1920 i 1940, on es veu una barca entrant a la cova. Evidentment no és aquesta.
El 1983, Lluís Pallí, en el seu plànol de topònims litorals opta per anomenar aquesta com a Cova Alta d'en Vitaia, per distingir-la de la cova marina coneguda amb el mateix nom que la situa a la zona de Mas Pei, al costat d'una altra que diu és la Cova dels Contrabandistes i una altra com a Cova de Can Pei.
L'estiu de 1963, Joan Senent (ERE – CEC) explora un bon nombre de coves marines a Sant Feliu de Guíxols. Entre d'altres, sense donar dades, cita: Cova d'en Vitanya (sic) i Coves Mongetes (diu que són 3). Les coves de Mas Pei es troben al costat de Cala de ses Mongetes i davant dels esculls anomenats ses Mongetes. Per tant, tot sembla indicar que una de les coves de Mas Pei (possiblement la catalogada com a nº 1) és la Cova d'en Vitaia.
Però per complicar-ho una mica, el 2004 apareix una guia d'indrets de la Costa Brava (Albert Gironès) que fa una acurada descripció de la Cova Alta d'en Vitaia, tot anomenant-la Cova del Contrabandista o d'en Bitalla, on explica que la cova havia estat el punt de recollida del contraban, que es feia des de la barca fins la cova pujant el 'gènere' amb cordes. Aquestes són les dades que hi consten al Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (Jordi de Valles, 2010).
Queda prou clar que hi ha dues coves d'en Vitaia i dues de Contrabandista/es, però no sabem qui era aquesta persona. Hem trobat un article on es recull els motius o malnoms de persones de Sant Feliu de Guíxols al segle XVIII i apareix el de Vitaia, sense especificar a quina persona o família corresponia.
Posats a especular, i amb una mica d'humor, podríem pensar que el tal Vitaia era el cap dels contrabandistes i disposava de dos punts de treball, la cova marina li podia servir de magatzem general i la cova penjada al penya-segat era el centre logístic.
Finalment, el 26-1-2020 membres del GE Badalona i del CE de Castellar del Vallès la visiten i fan els treballs complets de catalogació.

1. Gironès, Albert (2004).- Vies ferrades, coves i indrets de la Costa Brava.: 239 pp. La Butxaca de Muntanya.

2. Pallí, Lluís (1983).- Toponímia litoral del terme de Sant Feliu de Guíxols. Amics del Museu Municipal. Sant Feliu de Guíxols.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 18-2-2020. Dades: Membres del GE Badalona i CE Castellar del Vallès.