Espeleo World

Pou de Costa Dreta

Important cavitat montserratina de 148 m. de desnivell a Collbató


Boca allargada amb un llavi superior aixecat 14 metres per damunt de l'inferior.
La Via Directa consta d'un únic pou de 103 metres de fondària i de secció allargada. El primer tram és una vertical directa de 35-40 metres (segons on s'instal·li), per seguir per una successió de verticals escalonades i separades per petits replans estables. Al fons del pou, una curta rampa de pedres enllaça amb una diàclasi perpendicular terminal.
De nou a l'exterior i per accedir a la Via Transversal, cal instal·lar a l'extrem SE de la boca a fi d'accedir a un petit replà a – 5 metres, que no és més que un pont de roca i concreció que divideix el pou. Passant per sobre d'aquest, es davalla per l'altre cantó una vertical d'uns 30 metres que acaba en un replà, sense arribar a ell cal fer un pèndol que porta a un altre replà uns metres pel damunt. Aquí s'inicia un pou de 23 metres que acaba en una sala concrecionada i amb grans blocs (Sala dels Blocs), on s'observa una finestra que comunica amb el pou principal.
A la Sala dels Blocs s'obren dos pous. Un d'ells finalitza davant un pas estret per on es veu una vertical de notòria fondària i que cal suposar enllaça amb la diàclasi que puja des del fons. Per l'altre es baixen 9 metres i s'arriba a una planta on s'obre l'estreta boca d'un darrer pou, de 22 metres. Una alta i estreta finestra comunica aquest pou amb el pou principal de la Via Directa.
La Via Gràcia s'inicia just al sostre que es forma sota el llavi superior de la boca (cal realitzar escalada per accedir-hi). Consisteix en una galeria en rampa, amb fort pendent, que supera un desnivell de 31 metres. Al principi és estreta i cal arrossegar-se, després s'eixampla sensiblement observant-se a mà dreta una colada que entapissa la paret; a la cota superior s'observen arrels d'arbres, per la qual cosa aquest punt no pot estar gaire lluny de la superfície topogràfica.
La Via Directa és un pou amb evidents formes d'erosió i on les formes clàstiques i litogèniques són gairebé inexistents. Per contra, la Via Transversal presenta una morfologia molt més evolucionada, on les colades i els processos clàstics emmascaren tot sovint les formes erosives primitives. Es troba clarament estructurada en una diàclasi de la família principal de fracturació de la muntanya i està disposada transversalment al pou principal, ajuntant-se ambdues vies en forma de “T” i amb diferents punts de comunicació. La Via Gràcia segueix una direcció paral·lela a la Via Transversal.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Collbató
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Montserrat
  • Recorregut: 250 metres
  • Desnivell: 148 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-05-03 04:43:04

Situació


Des de Collbató cal seguir el camí vell que puja al Monestir (Camí de les Bateries). Un cop passat el tram conegut com les Voltes i el camí s'enfila decididament cap al N, a mà esquerra es troba l'estreta boca d'un petit avenc (Pou de Sant Joan). En aquest punt s'inicia un senderó, més o menys planer que, prenent direcció NO porta directament a la boca de la cavitat en poc més de 15 minuts.

Història


Coneguda des de temps immemorials. Molt possiblement és la mateixa cavitat que Maureta i Thos (1881) citen (entre d'altres) al paratge de Pinsverts, seguint la referència d'un antic mapa de la muntanya de Montserrat.
La primera exploració va ser portada a terme el 13 d'agost del 1908 per M. Faura, el pare Marcet, JM. Có de Triola, J. Llongueres i M. Esteban, tot acompanyant el cèlebre naturalista francès Jacques Maheu i senyora, que ja havien participat també a l'exploració dels Pouetons de les Agulles poques setmanes abans. Van aixecar una topografia tot atorgant-li una fondària de 120 metres.
No tenim constància de cap més exploració fins el març del 1952 en que la visiten membres del GES – CMB. Al llarg dels anys, les noves generacions d'espeleòlegs catalans van visitant-la regularment, però sense gaire assiduïtat. El 1970 membres de la SIE – CE Àliga publiquen una nova topografia del pou principal tot atorgant-li 104 metres de fondària.
El 29 de març del 1979 l'Enric Lucas i en Ferran Cardona, membres del GGG (després EC Gràcia) van efectuar una escalada fins al sostre del llavi superior de la boca, tot descobrint la Via Gràcia, augmentant així el desnivell total de la cavitat. Pocs dies després, aixequen una nova topografia de tota la cavitat, localitzant i explorant la Via Transversal.

Topos

topo Pou de Costa Dreta

Media

foto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dretafoto Pou de Costa Dreta

Biblio

  1. Cardona, F.; Lucas, E. (1979).- “Nova galeria a l'avenc de Costa Dreta” Exploracions (3): 135-137. EC Gràcia. Barcelona.
  2. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia. Barcelona.
  3. Faura, M. (1911).- “La espeleología de Cataluña” Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. 6 (6): 167 pp. Museo de Ciencias Naturales. Madrid.
  4. Maheu, J. (1912).- “Exploration et flore souterraine de cavernes de Catalogne et des illes Balears” Spelunca T. VIII (67-68): 108 pp. Bulletin & Mémoires de la Société de Spéléologie. París.
  5. Rovira; J.; Navarro, J. (1970).- “La sima de la Costa Dreta de Montserrat” EspeleoSie (8): 23-26. SIE-CE Àliga. Barcelona.
  • Actualització de les coordenades facilitades per Jordi Perera.