Pou de Costa Dreta

Boca allargada amb un llavi superior aixecat 14 metres per damunt de l'inferior.

La Via Directa consta d'un únic pou de 103 metres de fondària i de secció allargada. El primer tram és una vertical directa de 35-40 metres (segons on s'instal·li), per seguir per una successió de verticals escalonades i separades per petits replans estables. Al fons del pou, una curta rampa de pedres enllaça amb una diàclasi perpendicular terminal.

De nou a l'exterior i per accedir a la Via Transversal, cal instal·lar a l'extrem SE de la boca a fi d'accedir a un petit replà a -5 metres, que no és més que un pont de roca i concreció que divideix el pou. Passant per sobre d'aquest, es davalla per l'altre cantó una vertical d'uns 30 metres que acaba en un replà, sense arribar a ell cal fer un pèndol que porta a un altre replà uns metres pel damunt. Aquí s'inicia un pou de 23 metres que acaba en una sala concrecionada i amb grans blocs (Sala dels Blocs), on s'observa una finestra que comunica amb el pou principal.

A la Sala dels Blocs s'obren dos pous. Un d'ells finalitza davant un pas estret per on es veu una vertical de notòria fondària i que cal suposar enllaça amb la diàclasi que puja des del fons. Per l'altre es baixen 9 metres i s'arriba a una planta on s'obre l'estreta boca d'un darrer pou, de 22 metres. Una alta i estreta finestra comunica aquest pou amb el pou principal de la Via Directa.

La Via Gràcia s'inicia just al sostre que es forma sota el llavi superior de la boca, cal escalar dos trams de 8m i 13m, separats per una ample relleix. Per accedir al peu del primer tram cal davallar uns 10m des de la boca de l'avenc pel costat nord i fer peu en un relleix, aquí s'inicia el primer tram que va ser equipat amb 7 burins pels aperturistes, anys més tard (probablement cap als anys 90) algú hi va afegir un spit just abans d'assolir l'ampli relleix on neix una bona alzina, en aquest relleix hi ha una pintada ERE, pel que pensem que foren els qui van col·locar el spit addicional. A partir d'aquí s'inicia un tram força vertical d'uns 13m que ens mena sota el sostre de l'esquerda amb sortida desplomada, en aquest tram els aperturistes no hi van deixar cap material, però es pot protegir amb friends i pitons, al final cal situar-se a sobre d'un bloc encastat i aquí hi ha un burí i un mosquetó de ferro rovellat, i dos parabolts inox amb maillons. Des d'aquí cal remuntar encara uns 2m per l'esquerda fins situar-se a l'inici de la rampa de la pròpia galeria Gràcia, els primers metres són estrets i cal arrossegar-se. Passat un pas encara més estret la rampa comença a estar concrecionada i es fa una mica més ampla i alta, seguim remuntant fins el ressalt vertical final on s'observen arrels que venen de l'exterior que ja deu ser bastant proper, aquí ens trobem a la cota +45m des de l'inici de l'avenc. A uns 2m de l'inici d'aquest darrer ressalt vertical, a mà esquerra hi ha una estreta esquerda inclinada per on es pot accedir a unes gatoneres laterals de difícil progressió i on també hi ha un tram que puja fins a la mateixa cota que l'anterior ressalt.

La Via Directa és un pou amb evidents formes d'erosió i on les formes clàstiques i litogèniques són gairebé inexistents. Per contra, la Via Transversal presenta una morfologia molt més evolucionada, on les colades i els processos clàstics emmascaren tot sovint les formes erosives primitives. Es troba clarament estructurada en una diàclasi de la família principal de fracturació de la muntanya i està disposada transversalment al pou principal, ajuntant-se ambdues vies en forma de 'T' i amb diferents punts de comunicació. La Via Gràcia segueix una direcció paral·lela a la Via Transversal.