Espeleo World

Sistema de la Bargadèra

Es tracta de la cavitat de major desnivell de Catalunya, situada a Escunhau, Vielha.


La boca inferior (Avenc de la Bargadèra) de 2'50x2'50 metres dóna a una galeria amb fort pendent, al costat dret d'un estret conducte un fort corrent d'aire indica la continuació. Es segueix per una galeria fins que al cap d'uns 50 metres trobem una estreta diàclasi on bufa un fort aire, un cop superat aquest punt ens trobem amb l'enllaç del sistema mitjançant una E-11 metres que ens remunta cap a l'entrada superior o be un pou de -26 metres per continuar davallant el sistema.
L'accés per la boca superior (Horat des Lòses), que va haver de ser desobstruïda, s'inicia amb un pou d'11 metres per continuar per un seguit de ressalts, curtes galeries i una escalada de 8 metres fins arribar al pou de Sant Joan de -49 metres de desnivell, a la base d'aquest de 25x15 metres i en fort pendent, trobem un ramal cap a l'O sense continuació, que ens permet arribar a -106 metres. Si seguim cap a l'E arribarem al punt de la unió amb la part que ja es coneixia de l'avenc de la Bargadèra. A partir d'aquí tornem a trobar curts pous i ressalts, es passa per la Gran Xemeneia (E+59) per continuar per les Galeries Superiors, on per un nou accés amb un P-11 permet accedir fins la boca de l'avenc de la Bargadèra evitant els passos estrets inicials. El sistema segueix profunditzant amb un pou de -26 metres dividit en dos trams, al que segueix un altre P-13, alguns ressalts i un P-16 (Pou de la Pasterada), nou ressalt i un P-20 que ens situa a -270 metres respecte a la boca superior, en aquest punt trobem unes galeries amb dos pous paral·lels de -33m i -36m respectivament, aquest darrer és el Pou de les llastres. Tot seguit una diàclasi rectilínia amb un fort pendent i diversos passos estrets i un ressalt d'uns 7 metres ens situen en el Pou del Bivac de -16 metres. A partir d'aquí cal superar la zona de meandres, on trobem el Pas del Bloc, que va estar el final d'exploració l'any 1987 i uns metres més endavant va finalitzar l'exploració l'any 2005. La cavitat continua amb un seguit de petits pous fins arribar a la cota -450 m, on trobem un P-23, seguit d'un P-19 (Pou del Marbre), un nou ressalt ens situa en el darrer pou de -45 metres, nous ressalts ens permeten arribar fins a -571 metres on de moment s'ha donat per finalitzada l'exploració del sistema.
Sembla comprovat que la sortida de les aigües del sistema es realitza, totalment o parcial, per la Surgència de Lastoar (Naut Aran).

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Vielha e Mijaran
  • Comarca: Val d'Aran
  • Unitat: Val d'Aran
  • Recorregut: 2100 metres
  • Desnivell: 571 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Sortint del poble d'Escunhau cal seguir la pista que remunta el barranc de la Bargadèra fins arribar a la plèta dera Lana a partir d'aquí cal seguir remuntant el barranc fins arribar a l'estanhot d'Escunhau, un cop situats a peu del llac, es divisa enfront la boca inferior del sistema, es tracta d'un forat a mig cingle dins d'una canal a uns 85 metres sobre l'estany. Cal remuntar per la tartera i pujar la canal fins la boca de l'avenc de la Bargadèra.
La boca superior es l'horat des Lòses (CE-6), aquest es troba en les plataformes superiors situades al S de la Bargàdera, al vessant N del Cap dera Aubeta prop de la zona coneguda com Es Lòses.

Història


El GIEG localitza i explora l'avenc de la Bargadèra l'agost de 1986. El 1987 arriben a la màxima fondària de -236 metres i exploren la galeria superior fins a +58 metres. El 1988 exploren una petita via al sector terminal. A finals dels 1990 el GIEG i el GREC creen el Col·lectiu Escunhau, i el 1998 es realitzen els primers intents d'exploració amb les primeres desobstruccions al CE-6. No es fins a finals de l'any 2004 que intensos treballs de desobstrucció permeten ampliar la boca i accedir a l'interior de la cavitat però les nevades interrompen les exploracions. El primer cap de setmana de juliol de 2005 amb un gran desplegament de mitjans i de personal s'accedeix per les dues cavitats i s'aconsegueix l'enllaç després de netejar i ampliar un parell de passos entre blocs, el desnivell del nou sistema queda en -400 metres. L'any 2006 noves exploracions realitzant dificultoses desobstruccions al fons de la cavitat permeten assolir els -571 metres de fondària.

Topos

topo Sistema de la Bargadèratopo Sistema de la Bargadèra

Media

foto Sistema de la Bargadèrafoto Sistema de la Bargadèrafoto Sistema de la Bargadèrafoto Sistema de la Bargadèrafoto Sistema de la Bargadèra

Biblio

  1. Cardona i Oliván, Ferran.(1989).-”La serralada pirinenca”. Grans Cavitats de Catalunya (Primer volum):1-198. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.
  2. GIEG-EDES (2005).-”Campaña Bargadera – 2005”. Memoria de Campaña (inédito) pp:1-20. Archivo FEE.
  3. GIEG-EDES (2005).-”Campanya Bargadera 2005”. EspeleoCat (4):23-27. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
Fotografies de Jordi Icart extret de memòries de campanyes i articles de premsa, així com la topografia.