Per una pronunciada però curta rampa accedim a una galeria recta de direcció O-E on el sostre manté una continuïtat gairebé constant. Als pocs metres de l'entrada s'obre un estret pou que comunica amb les galeries inferiors, les quals són visibles durant uns set metres a través d'una estreta fissura existent en el sòl; trobant-se en diversos punts de la galeria d'entrada, diversos pous que comuniquen amb aquestes galeries. Situats en el primer pou descrit, s'accedeix a un curt pou en rampa que ens situa en un punt en què un cop anivellat el sòl ens situa a -6 metres, lloc de màxima fondària de la cavitat.

El recorregut segueix remuntant i davallant per blocs, de vegades recoberts per una gruixuda capa de pols de guix, fins que al cap d'uns 35 metres l'estretor de la galeria impedeix la progressió.