Avenc de l'Esquerrà

L'avenc de l'Esquerrà és la cavitat més important del massís del Garraf, consta de tres vies, conegudes com: Via Normal - Anna Maria Pallejà; Via Rat-penat; i Via Lamarca-Torras.
El seu desnivell contrastat topogràficament és de -291,4 metres, mentre que el recorregut també contrastat, és de 1.938 metres, resultat de la suma de la topografia de 2007 més la topografia del Meandre dels Ribetans: 1784 +154. Aquí caldrà afegir el recorregut del tram final de la Via Anna i alguns petits conductes laterals explorats per la SES – GE Ribes, dels quals no hi ha topografia contrastada però que de ben segur faran arribar a superar, potser per poc, els 2000 metres de recorregut total.

VIA NORMAL – ANNA MARIA PALLEJÀ
La boca és gairebé circular, d'uns 5 metres de diàmetre, dóna pas al gran pou Faura i Sans de 67,7 metres de vertical, que durant els seus primers metres manté les dimensions, eixamplant-se posteriorment vers el N. Als -14 metres trobem el replà de la Providència, que dóna accés a la via Rat-penat, als -34 metres s'obre a la paret S una finestra per la que s'accedeix a una estreta galeria que després de 5 metres va a parar a la sala Artur Brussoto. Ja a la base d'aquesta primera vertical, coberta de pedres i altres deixalles procedents de l'exterior, s'obre una nova vertical de -21 metres, que ens situa a la sala de la Paciència.
Caminant uns metres, observem un brusc canvi de dimensions; per damunt dels nostres caps s'enlaira el pou J.M. Torras, procedent de la sala Artur Brussoto.
Una curta galeria de secció modesta ens situa davant una nova vertical de -12 metres, aterrant a una saleta del cantó N, de la qual surten uns ressalts que davallen el pou del Xarel·lo, aquest amb aspecte de meandre. Una vegada a baix ens trobem davant d'un pas estret vertical, es tracta de la Gatonera de l'Anna, punt on s'inicia la via Anna.
Davallats uns metres per la gatera, arribem a un balcó davant d'una nova vertical de -19 metres, el pou dels Cristalls; entre aquest pou i el següent, anomenat J.M. Anglada, es desenvolupen una sèrie de galeries i pous secundaris, com el Túnel de la Pastanaga.
El pou J.M. Anglada té -23 metres i és totalment aeri, a la seva base, un ressalt ens situa a una sala inferior de sostre baix i plena de sediments argilosos, iniciant-se aquí una galeria estreta amb importants degotalls que desemboca a un darrer pou de -14,5 metres que ens situa a la sala GES, a -204 metres.
A través d'un estret pas s'accedeix a una sèrie de pouets i galeries que fan cap a la cota -245 metres, on hi trobem un pas impracticable d'on hi surt un notable corrent d'aire.

VIA RAT-PENAT
Té el seu inici -14 metres per sota de la boca del gran pou Faura i Sans, lloc on es troba el replà de la Providència; un breu tram de galeria descendent desemboca en un gran pou de -24 metres que aterra a la sala A. Brussoto, estant ocupada per uns enormes blocs. Del costat SE, una curta rampa s'aboca al gran pou J.M. Torras, que aterra a la sala de la Paciència, comunicant d'aquesta manera amb la via Normal.
Situats de nou a la sala A. Brussoto, i passant per sota d'un bloc, s'arriba a una colada en suau pendent que s'aboca al pou J. León, de -34 metres de fondària. A continuació un ressalt de -6 metres ens situa a la saleta coneguda amb el nom de Cambra Nupcial; d'ella surt també la via Lamarca-Torras. Segueixen a continuació els Pous del Balconet, que davallarem en tres tongades. Una gatera i un ressalt ens situen en una zona complexa amb diferents pisos sobreposats, i comunicats entre ells per pous. Diferents ressalts i una vertical de -12 metres ens situen a la sala de la Platja.
La sala de la Platja gira trobant un pas estret entre columnes estalagmítiques, és el Taló d'Aquil·les, pas descendent de -4,5 metres un tant dificultós. Una vegada superat i dins d'una petita marmita, s'observa una sala gran amb la base inclinada que condueix al pou R. Passant, de -15 metres. Del seu fons surt una galeria meandriforme al final de la qual trobem un ressalt que ens situa a la sala GES a -209 metres de fondària. Un estret pas inicial duu a una petita sala, després d'un altre estretor i un pas estret on cal mullar-se arribem a una desgrimpada de dos metres on s'arriba a una sala més àmplia.
Sense baixar el pou dels Cristalls, es passa per unes formacions i s'arriba al passamà que travessa el pou GER cap el segon sector.
Travessant el passamà es pot continuar fins trobar un canvi brusc de direcció. A pocs metres, per una corda, es puja a la part alta de la galeria Lamarca. Continuant per un nivell superior fins a la part més alta del pou, un passamà duu a una finestra penjada que és l'entrada al tercer sector. Un petit ressalt de 2 metres, i un pou que acaba en una galeria descendent de bones dimensions amb molt de fang, duu a la sala Caparrós. El fons de la sala es troba a -226 metres. Prop d'aquí es desenvolupa la galeria ascendent Fang-Fang, que acaba després d'un pas estret a -191 metres de fondària.
Al fons del Pou GER s'obre una zona de predomini horitzontal constituïda per un meandre originat per dissolució – corrosió. Aquest meandre, amb evidents senyals de la extraordinària desobstrucció realitzada pels membres de la SES- GE Ribes, presenta una amplada de 0,6 metres i una alçada de també 0,60 metres. Als 20 metres de recorregut, gira 90º i dóna pas a la Sala del Part on les dimensions són una mica més folgades. Una mica més endavant s'arriba a la zona dels pous (P-16; P-9 i P-6, consecutius) on la morfologia del conducte canvia notablement, augmentant molt les dimensions, que arriben fins als 3,90 metres d'amplada. A la base de cada pou, que són rampes d'uns 55º d'inclinació, es pot remuntar uns metres “riu amunt” per arribar a la base d'un petit salt d'aigua on s'origina un petit llac. Entre la segona i la tercera vertical es troba un estret pas (Gatonera del Fang-dango) on és necessari arrossegar-se pel fang i permet entrar al P-6 que és una rampa que presenta abundant recobriment litoquímic en forma de colades i les parets netes de sediment. En aquest punt s'entra en un estret meandre de predomini sub-horitzontal (Meandre de les Termòpiles) amb algun petit ressalt i les parets cobertes per sediment. L'avanç torna a fer-se incòmode i cal anar buscant les zones més àmplies per poder progressar. Més endavant torna a eixamplar-se i s'arriba al punt més compromès de la cavitat, especialment a l'hora de pujar. Aquest estret pas comunica amb una rampa amb el sòl estalagmític i una vertical de 7 metres. A la seva base el petit curs actiu es perd sota la capa de sediment. En aquest punt hi ha una minúscula saleta de tan sols 1,4 metres d'amplada seguida d'una curta galeria horitzontal, on el sostre baixa seguint un pla d'estratificació fins a tancar la galeria en un tap de fang. En l'extrem més profund i al costat d'un curiós pendant s'assoleix el punt de màxima fondària a la cota -291,4, és a dir, a 42 metres sobre el nivell del mar.
Degut a la facilitat amb que es retira el sediment d'aquest tap de fang, seria factible una desobstrucció, però l'accés a aquest punt final dificultaria molt els treballs.

VIA LAMARCA – TORRAS
S'accedeix a aquesta via, després de remuntar un metre i mig la Cambra Nupcial; és una gatera que, a continuació d'un ressalt de -4 metres, ens situa en un balcó per sobre del pou E. Lamarca; la vertical té -45 metres gairebé totalment aeris, assolint el pou una important secció transversal.
Situats a la base, la cavitat continua per una finestra situada 5 metres més amunt, cal pendolar per accedir-hi; una vegada a la finestra, comença una galeria de forta inclinació. Un ressalt de 2 metres precedeix a una nova vertical de -19 metres. Des de la cúpula d'aquest pou, un passamà ascendent duu a la galeria Grúmuls; es tracta d'una galeria de forma el·líptica per la qual, grimpant 10 metres, s'accedeix a un nivell superior amb una galeria més petita.
Situats de nou al pou de -19 metres, un cop a la seva base, caldrà realitzar una curta remuntada fins assolir la Fonteta, es tracta d'una saleta sorrenca i en part coberta per aigua; a l'esquerra, superant un ressalt, hi trobem uns meandres que seguirem a mitja alçada fins arribar a una finestra que dóna a un curt pou amb la base coberta d'aigua, que és el punt més baix d'aquesta via, -193 metres.

POUS CONCRECIONATS
Per accedir-hi, cal situar-se a l'inici de la colada situada a la sala A. Brussoto, en direcció al pou J. León. Abans de baixar per la colada, s'ha de vorejar per l'esquerra el gran bloc; als pocs metres es remunta per la dreta per buscar la part superior del pou J. León. Vorejant aquest i passant per un pas estret entre blocs, arribem al començament de la via.
Aquesta està formada per un conjunt de pous en forma de fus, els quals es troben enllaçats; la característica més rellevant, com el seu nom indica, és la gran profusió de concreció existent en tota la seva extensió; hi ha diversos pous laterals que queden separats per prims envans de concreció, que subdivideixen els pous originals.

Des d'Olesa de Bonesvalls, després de deixar enrere el barri de l'Hospital, seguirem la carretera BV-2411 en direcció a Avinyó Nou, a l'alçada del quilòmetre 19 la carretera fa un brusc gir a la dreta, en aquest punt i pel costat esquerre surt un carrer que ens porta a la depuradora d'Olesa de Bonesvalls, aquí s'acaba l'asfalt, cal seguir la pista durant 4 quilòmetres, aquesta inicialment segueix paral·lela a la riera de Begues, per continuar després pel fondo de les Fenaloses, el camí no té pèrdua, ja que les interseccions estan tancades amb cadenats. Poc després de passar el mas de l'Esquerrà, trobarem una esplanada on s'obre la boca de l'avenc.

Cavitat coneguda des de temps remots per la gent de la contrada, ja que es troba a la finca propietat de ca l'Esquerrà. La primera cita bibliogràfica la proporciona Font i Sagué en el seu Catàlech (1897), atorgant-li una fondària de 76 metres, segons un sondeig realitzat per ell mateix el 25 de juny de 1897, durant les sortides preliminars a les seves exploracions. El dia 12 de juliol de 1908, té lloc la primera exploració dirigida per Faura i Sans i amb la participació de membres del Club Muntanyenc, amb l'Albert Santamaria d'home punta; Josep Mª Có de Triola, fent fotografies; Escofet, Bertrand, Vidal i J. Mitjans, hereu de ca l'Esquerrà. Davallen el primer pou al que assignen una fondària de -76 metres, i sondegen el següent pou de l'Esperança, al que atribueixen una fondària exagerada, ja que situen la base d'aquest a -150 metres. Al mateix temps, Faura fa notar l'existència d'una via lateral que s'obre a -15 metres, batejant-la com avenc del Rat-penat (a la topografia apareix com sima del murciélago). Durant aquesta exploració també davalla l'avenc, Providència Mitjans (filla de ca l'Esquerrà) i que a tall anecdòtic es converteix en la primera dona que practica l'espeleologia a Catalunya. Ho fa fins el replà que duu el seu nom i que marca l'inici de la via Rat-Penat. El 1928 en Joan Mas, de Begues, junt amb altres aficionats del poble, efectua un nou descens. La premsa ho considera una proesa, i asseguren haver assolit els 200 metres de fondària; en realitat era la cota -110. Aquesta exploració, realitzada el mes d'abril, s'avançà en dos mesos a la que posteriorment realitzaria en Rafael Amat i Carreras (Amat esperava que s'acabés de construir la carretera a Olesa per poder anar amb el seu cotxe). Finalment, l'exploració d'en Rafael Amat es realitzà el 10 de juny de 1928 amb un grup del Centre Excursionista Barcelonès, uns amics de Begues, entre ells en Joan Mas, i un natural d'Olesa de Bonesvalls, en Xarel·lo, que volgué formar part de l'exploració de l'avenc més important del seu poble; un dels pous portarà el seu nom. L'expedició arribà a la cota -120 metres, i consideraren haver arribat al fons de l'avenc. Després d'un llarg silenci, el 19 d'abril de 1948, Montoriol, Vicens, Rovira i Carbonell, membres de l'acabat de crear aquella mateixa setmana, GES-CMB, organitzen un nou descens, arribant al mateix punt que Amat i Carreras. L'exploració va ser un cúmul de despropòsits i imprudències. Quatre anys més tard, Montoriol (1952) va fer un relat dramàtic d'aquella nit viscuda a l'interior de l'avenc. La Via Rat-penat continuava inexplorada, fins que els dies 1 i 2 de novembre de 1952, també membres del GES-CMB (Brusotto, Lamarca, Godall, Ferrero, Cruz), van decidir explorar-la. Aquell dia van arribar a uns 90 metres de profunditat. A partir d'aquest moment l'Avenc de l'Esquerrà es converteix en activitat prioritària de tots els membres del GES i s'inicien les exploracions sistemàtiques, prioritzant l'exploració de la via Rat-penat, en aquell temps ja començaven a disposar d'un material força “modern” importat de França. Arriben a -130 metres i descobreixen la comunicació amb la via normal (Pou Torras). En el decurs d'altres exploracions, assoleixen els -165 metres i exploren els pous concrecionats. El 1954, membres del GES, SES i UEC, continuen les exploracions. Enric Lamarca i Josep M. Torras, descobreixen una important via lateral a la via Rat-Penat, que serà la que amb el nom d'aquests dos espeleòlegs del GES, assoliran aquell mateix any la cota -193 metres. El 1955 s'arriba fins el fons de la via Rat-Penat. Entre els set espeleòlegs participants hi ha una dona, na Maria Puig, del GES-CMB, que passà a ostentar el rècord femení espanyol de profunditat. El 1956, quan l'avenc es considerava com totalment explorat, Anna Maria Pallejà, del GES-CMB, descobreix durant unes tasques topogràfiques una gatera situada a -120 metres que, després d'una desobstrucció dóna pas a la via que porta el seu nom, s'arriba al fons de la via aquell mateix any. El 1968 es presenta la primera topografia completa de l'avenc, realitzada pel GES, la màxima cota se situa a la via Rat-penat, amb una fondària de -206 metres. El 1973, la SIE-CEA dedica diferents jornades a fer una revisió topogràfica i el resultat va donar uns 10 metres de reducció de les cotes de la topografia del GES en les tres vies: la cota final de la via Rat-penat, situa el fons a -197,4 metres, la via Anna passa a – 194 i la via Lamarca-Torras es situa el fons a – 181. Aquesta topografia va restar inèdita, però hem pogut localitzar el dibuix de l'alçat de la via Rat-penat. El 1982, membres de l'ECG endeguen un reconeixement sistemàtic de tots els pous de la cavitat, a la recerca de possibles galeries penjades que porten a descobrir diverses galeries de poc recorregut així com una sala de 10X6 metres. És realitza una nova topografia, assolint-se la màxima fondària a la via Rat-penat, amb -209 metres. El 1994 el GER (Rubí), realitzen una desobstrucció a la sala GES de la via Rat- penat, trobant noves galeries i pous, finalitzant l'exploració en el Pou GER, situant la màxima fondària a -236 metres. El GER (Rubí), després de diversos intents, finalment el 1997 aconsegueixen accedir a la via Lamarca-Torras, al pou de la Fonteta i la galeria Grúmuls. El mateix grup l'any 1999, desobstrueixen amb micro explosius la rampa del Fang-Fang assolint més recorregut. El 2003, el GER (Rubí) realitza una desobstrucció al fons de la via Lamarca-Torras, on recorren uns 7 metres. En la mateixa via, desobstrueixen un pas al Túnel del Infern, que els dóna més recorregut. A partir de l'ant 2007 i fins el 2010, membres de la SES-GER de Sant Pere de Ribes, inicien un seguit d'exploracions i desobstruccions, que donarà com a resultat la descoberta de nous pous a la via Anna Maria Pallejà, la qual assoleix la fondària de -245 metres; en aquesta via, S. Serrano i X. Atencia troben al fons d'un pouet de 7 metres en el Túnel de la Pastanaga, una nota datada l'any 1956 i signada pels membres del GES-CMB. També exploren una ramificació en aquesta via, el passatge de la Flama de les Ànimes, en aquest a més de diverses sales, hi troben la galeria de més recorregut de la cavitat, amb 45 metres. A -12 metres de la boca d'accés, exploren la galeria dels cent anys. Tanmateix a la via Rat-Penat, assoleixen els -305 metres de fondària; d'aquestes exploracions només és té constància de la realització d'uns croquis, en els quals no hi figura cap escala. El 22 de gener de 2013, Judit Parés de 16 anys i Alejandro Serrano del SES-GER, realitzen una nova exploració fins al final de la via Rat-Penat, situant segons ells, la cota final a -336 metres de fondària, en aquesta ocasió es prenen dades topogràfiques, encara que tant sols tenim noticia de la publicació d'una poligonal de l'alçat. Dos mesos més tard el SES-GER, torna a repetir l'exploració per a un documental televisiu.
Finalment, el 26 de gener de 2019, Luis Almela, Joaquín Almela (EC Castelló) i Vicente Barraquet (UEC – Tortosa), recolzats per companys dels seus respectius clubs, realitzen una exploració completa i la corresponent topografia del Meandre dels Ribetans, arribant a la cota de màxima profunditat de l'avenc que es situa en 291,4 metres. Tanmateix van prendre els corresponents mesuraments al llarg de tota la Via Rat-penat i poder fer una comparativa amb totes les cotes de les topografies anteriors.

1. AA.VV. (2008).- Avenc de l'Esquerrà. 100 Anys d'història (1908-2008). 88 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
2. Almela, L.; Barraquet, V.; Almela, J. (2019).- “Nuevos trabajos de topografía en el Avenc de l'Esquerrà”. Gota a gota (1): 26-33. Revista digital del GE de Villacarrillo.
3. Amat i Carreras, Rafael (1972).-”Sota el massís de Garraf-III”. Espeleòleg (16):787-801. ERE-CEC.Barcelona.
4. Aragonès, Enric (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
5. Armengou, J.M. (1955).-”L'avenc de l'Esquerrà”. Cordada (1):4-7.
6. Borràs, Joan (1974).-Catálogo Espeleológico del Macizo de Garraf (vol.III):1-208. Barcelona.
7. Cardona i Oliván, Ferran (1990).-Grans Cavitats de Catalunya (segon vol.):1-484. EC Gràcia.
8. ECG (1983).-”L'avenc de l'Esquerrà”. Exploracions (7):65-78. EC Gràcia.
9. Faura i Sans, M. (1911).-”La espeleología de Cataluña”. Mem. Real Soc. Esp. Hist. Nat. (6). Madrid.
10. Fernández, Àlex; Poquet, Xavier (2004).-”Nova profunditat i noves galeries a les vies Rat-Penat i Lamarca-Torras de l'avenc de l'Esquerrà”. Espeleocat (2):29-34. FCE. Barcelona.
11. Ferrer Rico, Victor (1993).-”Avenc de l'Esquerrà, Via Rat Penat”. Exploracions (16):103-104. EC Gràcia.
12. Ferrer Rico, Victor (2004).-Grandes Cuevas y Simas del Mediterráneo. 1-344.
13. Ferrer Rico, Victor (2006).-Avencs de Garraf i d'Ordal. 1-152.
14. Montoriol, J. (1950).- “Estudio geoespeleológico de dos simas en el macizo de Garraf (Barcelona)”. Speleon, T.1 (1): 39-53. Universidad de Oviedo.
15. Montoriol, J. (1952).- “Catorce horas de lucha en el avenc de l'Escarrá”. Boletín del Club Montañés Barcelonés (1er. Trim): 74-82. CMB. Barcelona.
16. Montoriol, J, (1954).- “La hidrología kárstica del Pla de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del Macizo de Garraf” Speleon T-V (1-2): 55-104. Universidad de Oviedo.
17. SIRE-UEC (1960).-”Avenc de l'Esquerrà”. Bol. Inf. SIRE (2-3) primera època.
18. Ullastre, J.; Masriera, A.(1969).-”Reseña histórica de las exploraciones al avenc de l'Esquerrà”. Geo y Bio Karst (20-21):22-24. Barcelona.
19. Vicens, Francesc (1958).-Avencs i Coves. 1-226. Ed. Selecta. Barcelona.

• Dades i croquis extrets del blog (www.espeleobloc.com.es) posts dels dies 15-02-2009 i 18-03-2013.
• Fotografies de Jordi de Cabo de la via Lamarca-Torras, extretes del blog de ratpenat (blogs.barrabes.com) blog Espeleo y fotografia. Post del dia 1-12-2013.
• Fotografies de Jordi de Cabo de la via Normal-Anna Mª Pallejà extretes del blog (espeleoyfotografia.blogspot.com.es) post del dia 28-05-2017
• Documents i fotografies originals (2019) facilitades per Luis Almela Agost, de l'Espeleo Club Castelló