Cova Ii de l'Afrau

Una boca de 3,27 metres d'ampla per 2,21 metres d'alt, dóna accés a una galeria que manté unes dimensions similars fins als 7 metres, en aquest tram, trobem a l'esquerra una paret de pedra seca formant un petit habitacle. Als 7 metres de recorregut, a la paret de la dreta i a 1 metre d'alçada, trobem un conducte de 0,51x0,53 metres de diàmetre que permet arrossegar-se durant 7 metres de longitud. Retornats de nou a la galeria principal, aquesta va girant en direcció S, mentre va minvat l'alçada fins a quedar reduïda a tant sols 0,44 metres, i continuar així durant 7,12 metres més, on la cavitat queda closa definitivament.
En el terra de la galeria d'entrada s'observen alguns punts que han estat remoguts, i en la part final han trencat la colada estalagmítica per remoure la terra de sota.

Des d'Aiguafreda anirem per l'antiga N-152 fins al final del poble en direcció a Vic, un cop passat el carrer que duu a la Font dels Enamorats i creuada la riera de Martinet, caldrà seguir el primer carrer de la dreta (carretera del Muntanyà) que puja fent força giravolts, quan aquest s'acaben i el carrer es recte, agafarem pel segon carrer que trobarem a la dreta, en el punt on aquest torna a girar a la dreta, del costat esquerre surt una pista que es dirigeix al Mas de La Frau o Afrau. Aquesta pista la seguirem fins arribar al Mas. Ja en el Mas, i uns metres abans d'arribar a la casa, de l'esquerra surt un sender senyalitzat que es dirigeix a El Muntanyà. Seguint aquest camí al cap d'uns 50 metres gira a l'esquerra i s'endinsa en el bosc, seguint les marques blaves recorrerem uns 250 metres i en un punt indeterminat on a l'esquerra del camí hi ha una fita, seguirem pel perdut corriol que ens durà en un centenar de metres fins una mina d'aigua, una mica més endavant veurem a la dreta per sobre nostre, la boca de la cova I de l'Afrau. Seguirem recte fins arribar al peu del cingle, on trobarem un estret i curt replà que ens permetrà passar a l'altra banda, des d'aquí baixarem el terraplè d'un parell de metres on trobarem un antic camí que seguirem en direcció al torrent, des d'aquí ja veurem la boca penjada al cingle, caldrà passar a l'altra banda del torrent entre mig d'un bosc d'ortigues i esbarzers i dirigir-nos a un arbre que hi ha a l'esquerra de la boca, pujarem a la primera branca del arbre, des d'on accedirem per la paret a una línia de parabolts que ens durà fins la boca de la cova, situada aquesta a 8 metres d'alçada.

Cavitat coneguda per gent de la contrada que l'hauria fet servir de refugi o amagatall en època relativament recent (s. XVII) i possiblement posterior, a l'igual que la seva veïna la Cova I de l'Afrau.
Pel blog: cientificitat.wordpress sabem d'una exploració portada a terme el dia 12 de setembre del 1919 per un grup de gent entre la que hi anava l'artista Joaquim Renart, el qual fa uns dibuixos i en un d'ells, on escriu: 'baixant de la segona cova' es pot apreciar per la secció de la boca que es tracta d'aquesta que cataloguem com Cova II de l'Afrau.
Tenim notícies actuals d'alguns escaladors que baixen en rappel fins a la cova (hi han testimonis recents d'aquestes visites). El març del 2010, membres de l'EC Gràcia i GE Badalona visiten la cova i en fan una primera topografia.
Finalment, membres de l'ERE – CEC i SIE – CEA, el dia 7 de juny del 2014 accedeixen a la cova des de baix, instal·lant parabolts per superar els 8 metres de paret i fan una nova topografia amb algunes diferències respecte a la primera.

1. Valles, Jordi de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol.4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Blog: cientificitat.wordpress

• Blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles, Barcelona) Apunt del 30-4-2014