Espeleo World

Cova Cuberes

La cova més llarga de Catalunya amb 13.513,15 metres a la Conca de Dalt (Serradell)


La Cova Cuberes és una cavitat excavada en conglomerats, amb un recorregut total de 13.513,16 metres. És la cova amb més recorregut de Catalunya i la segona a nivell mundial excavada en conglomerats.
A la vegada és la segona cavitat amb més desnivell de Catalunya 328 metres (+316 / -12) i la segona del món en desnivell excavada en conglomerats (dades de 2011).
La boca es presenta com una estreta gatera d'uns 8 metres de recorregut que alguna vegada que altra, queda taponada pels sediments arrossegats per les riuades del barranc proper. Un cop superada la gatera trobem una galeria  estructurada sobre una important fractura, Galeria Badalona; aquesta zona acostuma a estar inundada, per tant al llarg del seu recorregut trobem una munió de passamans realitzats amb cable d'acer per evitar mullar-nos, (cal revisar el seu estat abans de penjar-se) aquest sector acaba en el Llac el qual durant algunes èpoques s'arriba a assecar. Des del final del Llac trobem una corda fixa que ens facilita l'accés al Pis Superior, aquest es desenvolupa a través d'una fractura on circulem per la part superior mitjançant unes terrasses que en uns trams es situen a la paret de la dreta i en altres a l'esquerra i on uns passamans de corda ens faciliten l'avanç. Finalment s'ha de baixar cap al nivell inferior per dirigir-nos a la Rampa de Fang on una corda fixa amb nusos ens facilita l'accés. Tot seguit s'arriba a la Perxa (actualment ja no hi és) pel que cal superar el pas de la Pavlova, aquesta és una fina grimpada amb un empotrament que dóna accés a la Galeria Gelera, la qual segueix la mateixa fractura, encara que la galeria es desenvolupa en forma de meandre. Tot seguit i desprès de passar la Gatera SIE entrem al Complex Auzmendi, trobem el sector del Pou de l'Aigua i tot seguit La Falla. A continuació s'arriba a L'Encreuament, aquí la cosa ja es diversifica força doncs a mesura que avancem anem trobant diferents sectors dignes de ser visitats, Pou Rodo, Galeria Perxada, Afluent de les Perles, Sala Tiberiades, etc. Un cop hem passat La Colada trobarem una derivació a l'esquerra, és la Galeria Recta, que ens durà a l'Ascensor, punt de màxim desnivell de la cavitat, aquest està instal·lat amb corda fixa i ens situarà al punt de màxima alçada de la cavitat +316 metres. A partir del punt de confluència amb l'Ascensor, també es pot continuar cap a Les Galestretes i a la Xarxa del 84.
Tornats al punt anterior on comença la Galeria Recta, si seguim per la galeria de la dreta arribarem al Pou del Riu de -32 m. que acostuma a estar equipat amb corda fixa. Un cop baixat ens situem en el sector del Riu Auzmendi i la Sala Bloquejada, riu amunt trobem uns passos força complicats però equipats, per on podem arribar a la part inferior de Tirant lo Mora on una corda fixa ens permetrà remuntar fins arribar a la finestra que permet l'accés a la Sala Juka. Situats de nou a la capçalera del Pou del Riu si continuem endavant per les gateres i galeries del sector del Dèdal Arrebossat, arribarem a una finestra on trobarem la tirolina del Tirant lo Mora que ens permet l'accés per la finestra anteriorment esmentada a la Sala Juka. A la mateixa Sala Juka comença l'escalada de La Talaia de 95 metres d'alçada.
Al final de la Sala Juka trobem a la dreta, sense baixar el pou el pas Obre't Sèsam que ens durà després de baixar un pou de 10 metres cap a les Grans Planuries, la Sala Hermètica i la Fractura Perversa. Si pel contrari seguim pel final de la Sala Juka trobem una corda de 7 metres que ens porta a unes galeries fòssils, és el sector de la Galeria Bonica i que seguidament es dirigeix cap a La Finestra, encara que cal tenir present que hi ha gateres força estretes. En el sector de La Finestra s'han realitzat les exploracions a la Galeria del Mil·leni mitjançant diverses escalades. Es continua pel Gran Sucón el qual es reservat per exploradors força prims, i finalment continuar per Dosrius i el Roc Dur. L'exploració de petits conductes i la revisió topogràfica d'alguns d'ells portada a terme per membres de la SIE - CEA durant els primers mesos del 2011, han definit un nou recorregut total de la cavitat que ara es fixa en 13.513 metres.


Cova Cuberes
Síntesi espeleomètrica a data 5/Març/2011 (SIE)
nom del sector – recorregut – any d'exploració – bibliografia.
Galeria Badalona
Pis normal 649,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Pis superior 215,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Saleta Badalona i conductes penjats 87,00 metres (1975) espeleoSie 18 (1976).
El consolador, bypass a la galeria d'entrada abans del llac 47,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Escalada sala Penjada inici Pis “Hueco” Superior 30,00 metres (1984) EspeleoSie 28 (1986).
Escalada saleta Blanca a la galeria Gelera 49,00 metres (1984) EspeleoSie 28 (1986).
Subtotal Galeria Badalona: 1.077,00 metres
Galeria Gelera
Pis normal 370,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Pis superior i derivacions 82,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Galeries sobre la Perxa 58,50 metres (1994).
Galeries sobre la galeria Gelera 97,90 metres (1994).
Galeria Gigi, poc abans de la gatera SIE 69,90 metres (1994).
Subtotal Galeria Gelera: 678,30 metres.
Complex Auzmendi
Pis normal 683,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Afluent de la Sala Gran 380,00 metres (1978) EspeleoSie 26 (1983).
Afluent del Pou Rodó 585,00 metres (1978) EspeleoSie 26 (1983).
Afluent de les Perles 94,00 metres (1975) EspeleoSie 18 (1976).
Galeria Remuntant 62,00 metres (1981) EspeleoSie 25 (1981).
Pous i meandres galeria Recta, 97,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Meandres Sala Tiberiades 123,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Meandres Encreuament 167,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Conductes Penjats 98,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Pous Cecs, by-pas Colada, Derivacions, petits trams i escalades 282,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Afluent de la Colada 50,00 metres (1985) EspeleoSie 28 (1986).
Continuació Afluent de la Colada 53,55 metres (2011).
Galeries laterals de la Colada 53,70 metres (1994).
Galeria del Foc en el sector del Pou Rodó 15,02 metres (1996).
Enllaç Pou Rodó amb la galeria Perxada 10,40 metres (1996).
Subtotal Complex Auzmendi: 2.853,67 metres.
Riu Auzmendi
Galeries d'accés 155,00 metres (1980) EspeleoSie 25 (1981).
Galeries inferiors i caos 830,00 metres (1980) EspeleoSie 25 (1981).
Afluent riu Auzmendi provinent de la galeria Recta 63,10 metres (1994).
Galeries del Sostre en el tram final del riu Auzmendi 101,80 metres (1994).
Entra-hi si Gosses, enllaç entre la sala Auzmendi-Pou Rodó 38,70 metres (1994).
Subtotal Riu Auzmendi: 1.188,60 metres.
L'Ascensor
Galeria principal inclòs Galestretes 652,00 (1981) EspeleoSie 26 (1983).
Sala lateral prop del final 50,00 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Subtotal l'Ascensor: 702 metres.
Xarxa del 83
Total galeries 731 metres (1983) EspeleoSie 26 (1983).
Subtotal Xarxa del 83: 731 metres.
Xarxa del 84
Xarxa galeries 982,00 metres (1984) EspeleoSie 28 (1986).
Galeria dels Penitents, final de la galeria del Faquir 25,70 metres (1994) EspeleoSie 28 (1986).
Subtotal Xarxa del 84: 1.007,70 metres.
Complex del 95
Trajecte principal 2.785,60 metres (1995).
Nivell dels Meandres 345,80 metres (1995).
Afluent de la Finestra 258,60 metres (1995).
Fractura Perversa 846,40 metres (1995).
Galeria Enfilada 122,00 metres (1995).
Galeria Bonica 88,30 metres (1995).
Galeria de la Talaia, sector de la sala Juka 106,50 metres (2003).
Galeries del Mil·lenni, sector de l'Àtic 284,58 metres (2003).
Galeries inferiors Fractura Perversa 73,60 metres (2004).
Subtotal Complex del 95: 4.911,38 metres.
Galeria Perxada
Total galeries 363,50 metres (1996).
Subtotal Galeria Perxada: 363,50 metres.
Desenvolupament total: 13.513,15 metres.
Desnivell total: 328 metres (-12m sifó sala Gran/+316m l'Ascensor).

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Conca de Dalt
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Serra de Lleràs
  • Recorregut: 13513 metres
  • Desnivell: 328 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


Des de la Pobla de Segur cal seguir la carretera en direcció a Senterada, a uns 6 km de la primera trobem la desviació a Erinyà i Serradell, poc abans d'arribar a aquest últim i en un revolt molt pronunciat a la dreta de la carretera, caldrà agafar una pista que surt a l'esquerra, en uns 3 km ens situem en un pla poc abans de passar la Borda de la Martia. El camí és ben senyalitzat ja que és el mateix que duu a Espluga de Serra. Aquest va remuntant fins poc abans d'arribar al barranc del Querant de l'Os on cal deixar el camí que marxa per l'esquerra per seguir remuntant pel Querant de l'Os, poc després caldrà continuar pel llit del torrent fins arribar a un punt on aquest forma un petit gorg, la boca de la cova es troba a tocar del gorg que acostuma a estar ple d'aigua, a la base d'una petita cascada.

Història


Font i Sagué en el seu “Catàlech Espeleològich de Catalunya” (1897) i dins el capítol dedicat a fenòmens hidrològics, fa constar una cita comunicada pel delegat del CEC a Tremp, on senyala l'existència d'un forat proper a Serradell identificant-lo com “Carau del Os o del Home Mort”, especificant que surt aire i se sent remor d'aigua. Pels topònims emprats podria tractar-se de la cova Cuberes encara que no hi ha certesa.
A principis dels anys 50 del passat segle, el Sr. Esteve Cuberes, batlle de Serradell utilitzant explosius realitza una voladura en una petita esquerda bufadora existent al barranc del Querant de l'Os. No és fins el 1961 que ho comunica a membres del Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB), aquests el juny del 1961 junt amb el Sr. Cuberes desobstrueixen la boca i li posen el seu nom a la cova. En anys successius el  GEB  explora 800 metres de galeries i s'aturen al peu d'una paret on hi ha una galeria penjada.
El 1966 el GEB organitza el “Primer Campamento Regional de Espeleólogos” introduint una perxa per tal de superar la paret final, però l'intent va fracassar  i la perxa va quedar a l'interior de la cova. El 1972 i durant una visita  per part de membres del GELERA aconsegueixen superar la paret i explorar part de la nova galeria. Aquesta exploració va acabar amb ensurt, ja que el torrent on es troba la boca va augmentar el seu cabal impedint d'eixa manera la sortida dels exploradors, que van haver d'esperar moltes hores a que el nivell d'aigua baixés per poder sortir.
El 1975 la SIE del CE Àliga segueix els passos del GELERA i desobstrueix un pas al final de la galeria homònima  accedint  al complex Auzmendi. A partir d'aquest any i fins l'actualitat (2009), totes les noves exploracions i descobertes són protagonitzades per la SIE.
El 1978 després de superar un pas estret a la galeria Recta s'accedeix a unes galeries inferiors per on circula un riuet, es tracta del riu Auzmendi. La cavitat assoleix en aquest moment 4.712 metres de recorregut i supera els 100 metres de desnivell.
El 1980, amb la col·laboració de l'IEES de Sabadell, es realitza una coloració amb fluoresceina que dóna positiu a la Font de Rivert.
El 1981 en desobstruir un pas estret al final de la galeria Recta es descobreix l'Ascensor, es tracta d'una galeria que és un seguit de pous i rampes on el gener de 1982 s'aconsegueix superar un desnivell de 248 metres. La cova arriba als 5.463 metres de recorregut i 327 de desnivell (+315/-12).
El 1983 es descobreix la xarxa del 83, la cova arriba als 6.439 metres.
El 1984 es descobreix la xarxa del 84, i el 1985 es remunta l'afluent de la Colada, el recorregut augmenta fins els 7.550 metres.
L'any 1992 es reprenen les exploracions revisant  velles incògnites, així s'arriba a finals del 1994 amb un desenvolupament de 8.059 metres.
El 18 de febrer de 1995 i després d'un espectacular pèndol, s'aconsegueix accedir a una amagada finestra que dóna pas a la sala Juka, a partir d'aquí s'explora el complex del 95 que aporta 4.446 metres nous. Amb l'exploració de la galeria Perxada la cova arriba als 12.869,5 metres.
El 1996 s'explora la galeria penjada de la Trifulcació, la cavitat assoleix els 12.953,5 metres de recorregut.
Des de l'any 1997 continuen les exploracions essent aquestes força complexes, ja que la majoria comporten llargues i arriscades escalades com La Talaia i en altres ocasions en materials molt poc consistents com ho és la Xarxa del Mil·leni la qual es va explorar els dies 8 i 9 de març del 2003.
El juny del 2004 al final de la Fractura Perversa, es topografien 73,60 metres, els qual no s'havien inclòs encara en el desenvolupament total de la cavitat.
El dia 29 de gener de 2011 un equip de tres espeleòlegs pertanyents a la SIE -Proteus, a la SIS i al GEB, finalitzen una revisió topogràfica que s'ha estat realitzant durant els darrers anys per tal d'enllaçar les diferents zones topografiades entre els anys 1975 i 1978 de les que no es conservaven dades topogràfiques encara que es disposava del dibuix.
El 5 de març de 2011 un equip format per tres persones (SIE-Club G8) finalitzen una escalada de 36,65 metres a l'afluent de la colada, totalitzant aquesta escalada 67,60 metres i situant-se a +128,65 metres respecte a la boca de la Cova Cuberes.
El resultat de les darreres revisions i les noves aportacions situen la cova Cuberes amb un desenvolupament de 13.513,15 metres mentre que el desnivell segueix invariable, 328 metres (-12+316).

Topos

topo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberestopo Cova Cuberes

Media

foto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberesfoto Cova Cuberes

Biblio

  1. SIE. (1976).-“Primeras notas descriptivas sobre la Cova Cuberes”. Espeleosie (18):53-72. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  2. IEES; SIE; Escolà, O. (1980).-“Sistema hidrològic Cova Cuberes-Font de Rivert. Serra de Lleràs (Pallars Jussà)”. Actas Espeleológicas (Monogr. I): VIII Simposium d'Espeleologia. Hidrogeologia del carst.  IEES. Sabadell.
  3. SIE. (1981).-“Les noves galeries de la Cova Cuberes”. Espeleosie (25):33-37. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  4. SIE. (1983).-“La galeria de l'Ascensor a la Cova Cuberes (Pallars Jussà)”. Espeleosie (26):41-51. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  5. SIE. (1983).-“La Xarxa del 83. Novetats a la Cova Cuberes”. Espeleosie (26):52-57. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  6. SIE. (1983).-“Guiatge per a la Cova Cuberes”. Espeleosie (26):58-87. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  7. SIE. (1986).-“Darreres descobertes a la Cova Cuberes. Xarxa del 84. Afluent de la Colada”. Espeleosie (28):26-34. SIE – CE Àliga. Barcelona.
  8. Cardona, F. (1989).- Grans Cavitats de Catalunya “La Serralada Pirinenca” (Primer Volum):1-198. EC Gràcia. Barcelona.
  9. Ferrer Rico, Victor. (2004).- “Guia Fotográfica de Gibraltar a Catalunya Nord” Grandes Cuevas y Simas del Mediterráneo . Barcelona.
  10. SIE. (2001).-Memòria Cuberes 2001. SIE- CEÀliga.
  • Dades obtingudes del blog “Freàtic” de Josep Guarro, a partir del post del dia 30 de gener de 2011.
  • Dades obtingudes del Blog “Espeleobloc” de J.M. Victoria del dia 9 de març de 2011.