Surgència de Rus

Per accedir a l'entrada de la cavitat abans cal superar una primera cascada d'uns 4m d'alçada, amb una curta grimpada i un flanqueig, que es va equipar amb corda i un passamà. El passamà ens deixa en una marmita penjada creuada la qual ens trobem amb un pas ascendent una mica estret, “el Parrús”, on si la surgència va molt carregada d'aigua com en època de desgel, fa del tot impracticable l'entrada.
Remuntat “el Parrús” arribem a una saleta, i tot seguit comencem a remuntar ressalts, petites cascades i alguna marmita fins arribar al primer sifó, a partir d'aquí cal prosseguir amb equips d'espeleobusseig.
El primer sifó te un recorregut de 70m i una fondària màxima de -4m, prop del seu inici hi ha una cambra d'aire que passem per sota, superat aquest sifó, trobem una curta galeria de 20m que ens deixa de seguida a l'entrada del segon sifó, aquest te també una longitud de 70m i una fondària màxima de 11m. A uns 20m de l'inici del sifó trobem una bifurcació a l'esquerra, per on prové el curs actiu del riu, que per uns estrets conductes porta l'aigua des del tercer sifó, no obstant cal deixar aquesta bifurcació i continuar pel conducte principal, sense corrent d'aigua, fins a la fondària de -11m on una paret ens barra el pas, aquí cal ascendir per una estreta xemeneia, on s'acumula força sediment que fa que s'embruti força l'aigua. Un cop remuntada aquesta xemeneia vertical sortim a superfície en una galeria amb rampa ascendent.
Aquí cal que ens desequipem de les ampolles i material d'immersió, i remuntar una rampa d'uns 15m de recorregut i 8m de desnivell, on s'hi va instal·lar una tirolina per tal de que el transport de les ampolles i material d'immersió no fos tant feixuc.
Superada aquesta rampa se'ns presenta una còmoda galeria horitzontal que al cap d'uns 30m de recorregut ens deixa a la capçalera d'un pou de 7m, equipat amb corda, al fons del qual hi trobem l'entrada del tercer sifó.
Just a l'inici d'aquest (S3 25m / -3m) trobem a mà esquerra un estret conducte per on desapareix aigües avall el curs actiu, que com hem esmentat el tornem a trobar a l'inici del segon sifó.

Franquejat aquest curt tercer sifó, continuem seguint riu amunt durant uns altres 30m i ens trobem amb el quart sifó (S4 20m / -2,5m) passat el qual una llarga badina ens deixa al peu d'un ressalt de 1,5m que ens situa a l'entrada del cinquè sifó (S5 10m / -1,5m) passat el qual, una curta rampa ens porta a una còmoda sala.
Aquí es presenten diferents continuacions, a l'esquerra una rampa descendent ens deixa a l'entrada d'un sifó inactiu (S7) i amb molt de sediment i fang que fa que la visibilitat es torni totalment nul·la sols ficar un peu a l'aigua.
Tornant a la sala anterior, en èpoques de gran circulació d'aigua observem
que el curs actiu apareix per un estret conducte al terra de la sala i que de seguida queda inundat.
Si des de la sala continuem endavant la galeria comença a davallar entre blocs i ens deixa a l'entrada del sisè sifó (S6 20m / -3m), aquest, segons l'època de l'any, presenta uns nivells força variables. Un cop superat accedim a una curta galeria ascendent que ens situa al punt més elevat de la cavitat a
+25m de l'entrada, en un vuitè sifó, molt estret i que de moment marca el punt final de la cavitat.

Al bell mig d'un torrent que és tributari per l'esquerra del Torrent de Rus, poc més amunt del mas en runes del Monnell. La surgència és el principal aport d'aigua del Torrent de Rus, que a l'hora és tributari del riu Llobregat, prop del seu naixement.
Per accedir-hi cal agafar un corriol que surt d'un revolt pronunciat a la carretera que va de la Pobla de Lillet a Castellar de n'Hug, passat Sant Vicent de Rus. Aquest corriol, prou marcat en un principi, ens porta a les runes del Monnell i després cal seguir pujant seguint corriols desdibuixats i antigues feixes, fins situar-se just sota la surgència, que normalment brolla formant un sorollós salt d'aigua.

Surgència de ben segur coneguda des de temps immemorials pels pagesos i habitants dels masos del Monnell i del Vilar, tot i que havia passat desapercebuda per al món espeleològic.
Cap a l'any 2013, en Ramon Ricart, antic guarda forestal, la retroba, eixampla el pas de l'entrada i recorre els primers 100 m de galeria fins arribar a un sifó (S1). Al no poder prosseguir l'exploració posa en coneixement de l'existència de la cova a membres del grup PROTEUS, els qual en els anys posteriors i fins l'actualitat exploren i topografien la cavitat, tot superant sis sifons i totalitzant un recorregut de 555 m, dels quals 215 m són totalment inundats.


Participants a les exploracions:
Espeleobussejadors:
Xavi Alemany, Ivan Contreras, Josep Guarro, Hilari Moreno Jr.

Aixecament topogràfic:
Xavi Alemany, Ivan Contreras, Josep Guarro, Hilari Moreno Jr., Carles Pons, Ramon Ricart, Marcos Rodriguez

Col·laboradors:
Genni Archetti, Daniel Ferrer, Joan Carles Garrés, Javier Garrido, Josep Gorro, Gema Medina, Hilari Moreno Sr., Xavier Labad, Josep Pujal, Lourdes Ricart, Anna Serra, Virginia Soria

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes de la memòria presentada per PROTEUS (Associació Catalana d'Espeleologia Subaquàtica) i que va ser guardonada amb el Premi Mn. Norbert Font i Sagué (2021) atorgat per la Federació Catalana d'Espeleologia.