Cova de les Roques de la Torre

Cova de 31 metres de recorregut a Vallfogona de Riucorb.

Encara que és citada com a cova, a la cavitat s'accedeix per un pouet de poc menys de 4 m que en situa en una galeria. En direcció E finalitza als pocs metres. Seguirem en direcció O per una rampa que sembla finalitzar en una acumulació de blocs, però que podem superar per la dreta per un pas estret. Pocs metres de superar aquest pas podrem veure la llum de la segona entrada (podem remuntar fàcilment, però no sortir a l'exterior, ja que ho impedeix un bloc). Des d'aquí la galeria continua en suau pendent fins a quedar obstruïda per blocs. Tota la cavitat està formada per blocs inestables.
Al sector on es troba la cavitat hi ha també vàries boques més, totes elles impracticables, una d'elles parcialment ocupada per un bloc i que, un cop dins la cavitat constatem que es tracta d'una segona entrada de les coves de les Roques de la Torre i que seria fàcil retirar el bloc.

Tipo: Cova
Municipi: Vallfogona de Riucorb
Comarca: Conca de Barberà
Unitat: Conca de Barberà
Recorregut: 31 metres
Desnivell: 7 metres
Granunitat: Depressió Central
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2016-08-20 18:31:47

Situació

Deixarem el cotxe a l'inici d'una incipient pista situada al km 16,94 de la carretera L-243. Des d'aquí seguirem a peu pels límits dels cultius, en direcció SO, fins que als 600 m, on finalitzen els cultius; seguirem una mica més i girarem a l'esquerra uns 25 m per a girar cap a un altra vegada a l'esquerra i seguirem uns 50 m per un pla situat a la base d'un petit cingle, on trobarem la cavitat.

Història

Les coves de les Roques de la Torre són conegudes des d'antic pels habitants dels pobles veïns. Ja en J. Ferraté el 1918 en fa menció d'elles, encara que posteriorment queden en el més absolut oblit, probablement degut al poc atractiu espeleològic de la zona. Antigament existien més boques properes a l'actual, d'aquí li be el nom plural de Coves de les Roques de la Torre, però varen ser curullades en una remodelació de l'esplanada circumdant per un aprofitament agrari. L'any 1977 la cavitat es podia seguir uns 50 metres més.
El GELL les topografia l'any 1985, posteriorment, Jaume Ferreres i Jordi de Valles (EC Gràcia) la topografien de nou el 28 de desembre del 2014.

Topogràfics

Fotos

Bibliografia

Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.
Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines pp. 1-133
GELL. (1987).-”Fitxer de cavitats”. Grallera (2):59-70. GELL – CE Lleida

Dades extretes del Blog de Jordi de Valles. Autors de la fitxa Jaume Ferreres i Jordi de Valles. (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) post del dia 2 de març de 2015.