Cova de la Fou de Bor

La TUTA GRAN és l'accés històric i més habitual al sistema. Passada la boca (amb les restes d'una antiga reixa), d'uns 2,5 metres d'amplada i amb formes que posen de manifest la seva actuació com a surgència en temps passats, ens trobem en un vestíbul de dimensions regulars i amb un terra que ha estat molt modificat per les excavacions arqueològiques. Per continuar se'ns presenten dues opcions principals: si seguim a l'esquerra anirem a les galeries de la Tuta Freda. Si seguim recte accedirem al sector més conegut i important del sistema. Encara hi ha un tercer tram, en direcció SO, ascendint per una diàclasi eixamplada en forma de xemeneia s'assoleix una petita galeria que porta directament a l'exterior (TUTA DE DALT).
Des de la sala d'entrada i després de recórrer uns 25 metres la galeria es bifurca. Seguint recte accedirem a les galeries inferiors, mentre que si ens desviem a la dreta, pujant una curta rampa, ens trobarem a l'inici de les galeries superiors. Ambdós sectors es retroben a la Sala Cerdanya després d'uns recorreguts més o menys complexos.
Les Galeries superiors: Els primers metres són estrets i cal arrossegar-se en alguns llocs. Després d'un petit ressalt descendent la galeria per on anem té una intersecció amb una altra de majors dimensions que seguirem vers l'esquerra, on la galeria s'eixampla tot adquirint una secció clarament determinada per l'estratificació, presentant grans blocs i de format paral·lelepipèdic, coincidint les cares majors amb plans d'estratificació. La galeria s'obre a la part superior de la Sala Cerdanya, a la que s'accedeix davallant per una rampa relliscosa.
Uns 60 metres per damunt de la Tuta Gran es troba la TUTA DEL BOSC, petita cova coneguda de temps i que després d'uns durs treballs de desobstrucció es va poder avançar per una sèrie de passos molt estrets i algun ressalt que permet arribar a la boca d'un pou de 10 metres. A la mateixa alçada de la boca del pou hi ha una finestra que mitjançant un passamà permet accedir a una bonica galeria ascendent que resta tancada més endavant. En el seu tram central es troba la cota + 10 (respecte a la Tuta del Bosc, que ara és la cota 0 dels sistema) el punt més alt de tot el sistema. A la base del pou de 10 metres arrenca una bonica galeria amb volta perfecta i amb una bifurcació descendent estreta, a mà esquerra. Seguint per la galeria principal s'arriba a un pou inclinat i més endavant un nou pas estret que va haver de ser desobstruït. Un cop superat es penetra en un tub descendent i tot seguit una petita sala, un pas estret i un tobogan de fang, desgrimpar una xemeneia de 4 metres i accedir a una pronunciada rampa que ja forma part de les Galeries superiors de la Tuta Gran.
Encara, 5 metres per damunt de la Tuta del Bosc i al poc d'entrar-hi, hi ha un estreta xemeneia impenetrable que connecta amb l'exterior, la Tuta del Conill (cota + 5).
Les Galeries inferiors: És un conjunt de galeries de traçat aparentment irregular, amb eixamplaments i estrenyiments continus, si bé les seccions mitjanes acostumen a ser modestes. Després d'un recorregut relativament important arribarem a la part inferior de la Sala Cerdanya mitjançant un passatge clarament estructurat en una falla. Aquest és un sector amb una morfologia molt més juvenil que les galeries superiors; les formes corrosives es fan evident a mesura que ens acostem a la sala.
La Galeria Canela: El seu accés es realitza des del punt més baix de la Sala Cerdanya, lloc on trobem un sifonet fangós que cal buidar cada vegada (porta bastant a fer-ho i en èpoques de pluges no triga gaire en omplir-se de nou).
Un cop buidat, una curta però desagradable gatonera ens situa a l'altre cantó (cal dir que en els darrers temps les dimensions del pas han augmentat i s'ha col·locat una fusta plana per poder fer lliscar el cos de l'explorador). Superat el pas s'obre sobtadament una sala de dimensions considerables.
La Galeria Canela consta d'un conducte principal del que surten algunes ramificacions secundàries. Presenta un primer tram de traçat ascendent i, després d'una grimpada de 10 metres (que es pot estalviar passant per unes gatoneres), es torna descendent a la vegada que canvia la seva morfologia, ja que les formacions assoleixen gran espectacularitat. La galeria finalitza curullada per sediments, després d'haver realitzat el recorregut de més bellesa de tota la cavitat.
Just per sobre de l'accés a la Galeria Canela, a la part més alta de la sala, es desenvolupa l'anomenada Galeria Martinet, que en total té un recorregut de 92 metres.
La TUTA FREDA: Una àmplia boca (6 x 2 m.) dóna accés a dues galeries que s'ajunten al cap de pocs metres. A l'esquerra el pas acaba en una petita sala d'un metre d'alçada i el terra cobert per abundants blocs. Cap a la dreta es troba la gatera que es va desobstruir l'any 1962 i que un cop superada es penetra en una zona de blocs fins a una saleta de dimensions més grans. Un conducte ascendent porta a la zona d'unió amb la galeria que baixa de l'esquerra de la sala d'entrada de la Tuta Gran. En aquest sector es troben moltes bifurcacions i gateres que porten a un conjunt de galeries prou laberíntiques. Un cop s'arriba a la Galeria Badalona aquesta presenta un conducte que tendeix a fer-se més ample a mesura que s'avança fins arribar a una sala de volta alta on en el seu fons es troba el sifó. El seu nivell és molt variable en funció de les pluges. Quan aquestes són molt abundants es desborda i força vegades totes les galeries de la Tuta Freda queden anegades i el cabal surt per la boca de la cova.
Tot el conducte anegat s'inicia amb una galeria descendent per anar guanyant horitzontalitat més tard i tot seguit ascendir. Més endavant torna a baixar i s'arriba al punt de màxima profunditat del sistema (cota – 196) des de la boca de la Tuta del Bosc (cota 0). El recorregut del sifó s'estima en 1050 metres.


Espeleometria actual de tot el sistema:


Desnivell: 206 m. (- 196; + 10)
Recorregut: 4246 m.

Sortint des de l'extrem S del poblet de Bor, un camí ben marcat ens porta en cosa d'uns 600 metres a la important surgència de la Fou, la qual brolla al peu del Serrat de la Quera, essent les seves aigües canalitzades per al seu aprofitament. A 15 metres per damunt la font es troba la boca de la Tuta Freda i a 37 la boca de la Tuta Gran.
Les coordenades que acompanyem són aproximades. En els darrers anys s'han publicat diferents coordenades UTM, totes elles diferents i sense indicar el datum de les mateixes. Caldria fer una revisió de totes les boques i tenir en compte les dificultats de precisió dels GPS, donada l'orografia de la zona.

Cavitat coneguda des de temps immemorials. Una primera visita (parcial) de gent del món excursionista va ser portada a terme el primer d'octubre del 1885 per membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, encapçalats per Cèsar A. Torras i acompanyats per gent de la zona i en Pau Mas, delegat de l'Associació a Puigcerdà que ja havia entrat tres vegades anteriorment.
El 18 de setembre del 1896, E.A. Martel i el seu inseparable Armand, tornats del seu viatge a Mallorca i d'uns dies a Barcelona i Collbató, van anar junt amb membres del Centre Excursionista de Catalunya a explorar la cova de la Fou de Bor. En el camí s'ajuntaren amb N. Font i Sagué i després amb Lluís Mª Vidal. Diuen que aquesta trobada va ser l'espurna que convertí Font en l'iniciador de l'espeleologia a Catalunya. En aquella ocasió diuen haver explorat 300 metres de galeries.
El 21 d'agost del 1910 va ser visitada per Jeannel, Racovitza i Mengel durant les seves recerques biospeleològiques. Diuen que la cova tan sols fa un 130 metres de recorregut.
El 1915, el Sr. Pere Pons, mestre de Bor, diu haver explorat 650 metres de galeries.
El 1922, l'Institut d'Estudis Catalans porta a terme una primera excavació arqueològica a la sala d'entrada de la Tuta Gran.
El novembre del 1934 un nodrit grup de membres del Club Muntanyenc Barcelonès van realitzar una exploració parcial per manca de temps. Hi van tornar el 29 de juliol del 1935 i, aquest cop acompanyats pel Sr. Pere Pons, van poder completar, al llarg de tres dies, l'exploració i estudi de la Tuta Gran i altres tutes properes. Josep Closas va publicar un complet i detallat estudi de la cova fruit d'aquella exploració.
No és fins l'any 1962 que comencen a haver novetats exploratòries. EL GE Badalona realitza dures desobstruccions a la Tuta Freda que porten a la descoberta de la Galeria Badalona i el sifó final. L'any següent, els espeleòlegs badalonins amb el recolzament de companys de la SES Puigmal i de l'AE Muntanya, poden desobstruir el pas d'unió entre la Tuta Gran i la Tuta Freda.
El 1964 el GE Badalona fa una primera prospecció subaquàtica al sifó terminal.
A primers d'agost del 1965, Josep Subils i Ferran Godoy (ERE – CEC; EDECA) emprenen l'exploració del sifó, però un dramàtic accident els hi va fer pagar amb la vida. Les tasques de rescat del cossos es van perllongar durant una setmana.
Cap a 1966, diferents membres de l'ERE – CEC capitanejats per Josep Castell, inicien la topografia de tot el sistema conegut fins aleshores. Aquesta minuciosa topografia completa la interessant monografia: La Fou de Bor i cavitats de l'Alta Vall del Segre, publicada el 1970.
A primers d'agost del 1970 l'EIE de la Penya Cultural Barcelona realitza, mitjançant un grup electrògen i una bomba, un intent de buidar parcialment el sifó, aconseguint fer-lo baixar molt poc. Cal dir que aquesta, com a mínim curiosa experiència, va ser concebuda per Salvador Pons (SIRE – UEC Sants) influenciat pels treballs que feia alguns anys portaven a terme (amb resultat positiu) els espeleòlegs nimesencs a la Fontaine de Nimes, situada als jardins de la Fontaine, en el nucli urbà de la ciutat del Gard i on es porten explorats uns 4500 metres de galeries.
El setembre del 1974, membres del GE Badalona poden, després de molt de temps dedicat a la desobstrucció, superar el sifó fangós que hi ha al fons de la Sala Cerdanya i que va donar pas a la bella Galeria Canela.
Entre 1985 i 1986, Xavier Garza de l'EC Gràcia, explora i topografia 278 metres de galeries inundades en el sifó terminal.
També el 1986, espeleòlegs del GIRES (Sant Esteve Sesrovires) realitzen una escalada fins el sostre de de la Galeria Canela i exploren 92 metres de noves galeries (Galeria Martinet). En aquell moment el sistema de la Fou de Bor arriba als 3265 metres de recorregut.
El 1997, Xavier Garza torna de nou al sifó i assoleix els 376 metres de recorregut inundat i 61 metres de fondària.
El 2008, membres de l'Espeleo Club Sabadell comencen a desobstruir la petita Tuta del Bosc. Després de diferents jornades de treball i de superar moltes estretors, assoleixen la unió amb les galeries superiors de la Tuta Gran.
Des de l'any 2010, espeleobussejadors anglesos del Cave Diving Group, liderats per Chris Jewell i amb el suport de membres del GE Badalona, han pogut explorar la continuació del sifó i fins ara porten recorreguts 1050 metres de galeries inundades.

1. AA (1987).- “Informació vària” (La galeria Martinet).- Fulls Periòdics d'Informació General (22): 2 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

2. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F: (1978).- “Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya)” Ed. Políglota. Barcelona

3. Canals, M.; Ribera, C. Viñas, R. (1970).- La Fou de Bor i cavitats de l'alta vall del Segre., 98 pp. Centre Excursionista de Catalunya – Ed. Montblanch.

4. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya. Primer volum: La Serralada pirinenca. : 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

5. Carreras, A.; Canela, R. (1962).- “Sistema Fou de Bor – Tuta Freda”. Memoria Espeleológica 1962: 6 pp. Grup d'Espeleologia de Badalona.

6. Closas, J. (1935).- “La cova de la Fou de Bor”. Sota Terra (II):103-125. Club Muntanyenc Barcelonès.

7. EC Gràcia (1990).- “La Cova de la Fou de Bor. Cent anys d'exploracions” Exploracions (14): 73-93. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

8. GEB i GGG (1979).- “Avance sobre las galerías descubiertas a partir de 1974 en la Cova de Bor (Cerdanya)”. Cavernas (21): 71-77. Grup d'Espeleologia de Badalona.

9. Llenas, Manel (2009).- “Nova entrada i travessa espeleològica al sistema de la Fou de Bor. Tuta del Bosc. La Cerdanya. Lleida”. EspeleoCAT (7): 24-32. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

10. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Al blog: espeleobloc.blogspot.com.es trobareu tot un seguit d'apunts de tota mena sobre la cavitat i dels quals hem extret dades i fotografies.
• Altres fotografies han estat extretes del web (www.engarrista.com) de Marc Solé.
• (Els interessats en una bibliografia exhaustiva poden consultar el Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol.3 (Jordi de Valles, 2009)