Coves del Ripollès

El Ripollès aplega 147 cavitats registrades: 103 coves i 44 avencs. En conjunt sumen 7177 m de recorregut i assoleixen una fondària màxima de 96 m. La comarca compta amb 15 entitats filles.

Entre les cavitats més llargues hi ha la Cova de les Encantades, de 865 m, al vessant sud del Puigmal, amb galeries, pous i rius subterranis, coneguda des de temps immemorials i explorada el 1960; les Baumes del Borrasser, de 764 m, a Molló, amb tres boques, galeries, gateres, pous i sales com la Sala d'Espera, la Sala del Llac i la Sala Juderias, coneguda d'antic i amb restes de l'edat del Bronze i Medieval; el Sistema dels Forats Nº3 I Nº4 de l'Embut, de 542 m, a Núria, conegut des de temps remots i explorat espeleològicament des del 1953; la Cova de Rialb, a Queralbs, de 501 m de recorregut i 38 m de desnivell (+12/-26), coneguda des de temps immemorials i estudiada per espeleòlegs des del 1910; i l'Escletxa Gran de Corrubí, de 445 m, als Rasos de Tubau, en un estrat de conglomerat sobre materials plàstics.

Les cavitats més fondàries són el Forat del Miquelet, de 96 m, a Ogassa, descobert el 1990, amb uns 294 m de recorregut i pous, rampes, galeries concrecionades i un pas estret eixamplat; el Forat de Sant Ou, de 67 m, a Gombrèn, amb dos pous, explorat per Norbert Font i Sagué el 1901; el Sistema dels Forats Nº3 I Nº4 de l'Embut, també de 67 m; l'Escletxa Gran de Corrubí, de 63 m; i la Tomba del Sitjar, de -54 m, a Camprodon, estructurada en un pou de 18 m el·lipsoide i actualment gairebé curullada per les deixalles abocades. Les litologies presents inclouen calcàries (99), gresos (17), conglomerats (9), marbres (8), granits (4), travertins (4), esquists (2), guixos (2), dolomies (1) i pissarres (1).