la Dou de Beget

La deu temporal, té una boca d'1 metre d'amplada i 0,45 metres d'alçada, curullada per graves, per accedir-hi, hauríem de fer una desobstrucció. L'accés a la cavitat ho farem per una minúscula boca situada 0,60 metres per damunt de la surgència.
L'estreta boca té 0,70 metres d'amplada per 0,42 metres d'alçada. Aquesta primera gatera té uns 2 metres de llarg. Superada aquesta, trobem una petita saleta on, seguint la direcció de la galeria d'entrada, trobem un r+0,70 i un petit conducte que fineix passat un metre i mig.
La continuació la trobem a la dreta amb un r-1,20, baixem aquest i ens situem a una galeria direcció E, que serà la direcció predominant de la cavitat al peu de la primera cinglera. Al ressalt, veiem a la nostra dreta i en direcció a la surgència de la que hem parlat al començament, una petita galeria que es curulla de sediments i no la fan transitable. Continuarem una desena de metres per aquesta galeria, de formes irregulars, fortament erosionada per les avingudes d'aquesta font temporal.
Les dimensions no excedeixen de 0,90 metres d’alçada i 0,70 d'amplada, observant algunes formacions. Seguidament arribem a un r-0,60, que un cop baixat ens tornem a trobar una galeria a la dreta, en direcció a la surgència, amb dimensions d'1,30 metres d'amplada i 0,30 metres d'alçada. Malgrat haver tret alguns còdols per poder avançar, als pocs metres hem de desistir, ja que la distància al sostre va minvant, encara que és visible la seva exigua continuïtat.
Continuarem per la galeria principal una quinzena de metres, passant un arrossegat pas estret i arribant al que en un principi podia ser el punt final de la cavitat. Es tracta d'un pas, al que després de vàries sortides i una mica de desobstrucció van poder passar les dues exploradores de l'equip: la Montse i l’Emília.
La nova galeria és de fàcil trànsit, 5 metres de recorregut i arribem a una colada on trobem un forat al sostre que ens condueix a una altra galeria, la més amplia de la cova, de 6 metres de recorregut, de 2×2 metres de secció i una solitària estalagmita al seu bell mig. Encara progressarem uns metres per una rampa de fang i blocs precaris que sustenten el sostre. Si bé seria possible continuar avançant amb desobstruccions, no és gaire aconsellable per la seva perillositat.
Hom pensa que l'origen de les aigües que expulsen les deus de Beget podrien venir de la zona de Prats de Molló i la Menera (Vallespir, Catalunya Nord), ja que quan plou amb intensitat en aquest sector és quan entren en activitat les surgències de Beget.

Venint des de Camprodon, abans de Molló, s'ha de seguir la carretera GIV-5223, aparcarem l'automòbil al pàrquing habilitat a l'entrada del poble de Beget. Travessarem Beget per anar a buscar un camí senyalitzat que, a l'esquerra, puja en direcció La Menera.
Al tercer revolt, a l'esquerra, un petit camí entre el bosc, ens portarà en una curta passejada, a la torrentera que surt de la surgència. Aquesta cova es troba al peu de la cinglera i per sobre de la riera de Beget.

Conjunt de surgències conegudes des de temps immemorials. Ja són esmentades com a surgències impenetrables pel company Oleguer Escolà que les va visitar l'any 1969 (SIS -5; Arxiu CET nº 11, any 1977).
Cap a 1993 comencen a ser explorades parcialment per membres del Centre Excursionista d'Olot, tot abandonant la progressió per les estretors dels conductes.
Els anys 2015-2016, membres de l'EC Gràcia i GE Badalona realitzen diferents sortides que resultaren frustrades per no poder superar l'estretor interior o per la presència d'aigua estancada.
No és fins l'any 2017 que es pot superar l'estretor i realitzar la topografia completa per membres del GE Badalona i CE de Castellar del Vallès.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 28-7-2017. Treball realitzat per: Enric Porcel, Emília Doña, Josep Cuenca (GE Badalona) i Montse Mañosa, Jordi Navarro (CE Castellar del Vallès).