Es tracta d'una cova de 40 metres de recorregut i -4 metres de desnivell i amb dues boques d'accés, les quals es comuniquen a l'interior mitjançant una galeria perpendicular a aquestes, des d'aquesta galeria perpendicular així com des de la galeria situada més al S, s'accedeix a una altra galeria paral·lela a l'anterior on finalitza la cavitat, la qual no enllaça amb la resta del sistema.
Està situada a 10 metres a la dreta de la boca principal de les Baumes del Borrasser, i uns 10 metres abans d'arribar a la segona boca d'accés a aquesta cavitat.
Coneguda
d'antic a la zona, la balma va estar un habitat humà durant molts
segles, circumstància que ve confirmada per troballes de l'edat del
Bronze (-1800/-650) i Medieval (400/1492). La cova està inventariada
com a part del patrimoni arqueològic de Catalunya.
Espeleològicament
la primera cita sobre la cavitat apareix al Catàlech
(1897) de Font i Sagué, el qual l'esmenta com: la Cova, a Molló,
tot afegint que és de difícil accés.
No
es tenen notícies concretes fins l'exploració portada a terme per
membres del GES-CMB (Ll. Muntán, J. Montoriol, i R. Pasant), que la
visiten i topografien el 26 d'agost del 1953, en el decurs d'una breu
campanya per la zona, la topografia de la cavitat la incorporen a la
topografia general de les Baumes d'en Borrasser.
L'any
2012 en el decurs de la revisió topogràfica que realitzen la
SIE-CEA; C.E. Castellar; SES del GER i el GEB a les Balmes del
Borrasser, constaten que les boques inferiors (Balma Independent),
no enllacen amb la Balma principal, tal com semblava en principi per
la topografia de l'any 1953.
Copyright © Espeleoworld 2022.