Cova de Llentes

Al fons d'una trinxera natural s'obre la boca d'accés a la cavitat, que dóna pas a una galeria d'uns 2 metres d'alçada mitja i amb el sòl lleugerament ascendent, cosa que serà tònica general al llarg de tot el recorregut. A uns 30 metres de l'entrada la galeria guanya alçada i amplada, obrint-se en aquest punt l'única ramificació existent, constituïda per una galeria ascendent de 25 metres de recorregut que acaba obstruïda per blocs.
La galeria principal continua amb les anteriors característiques, estrenyent-se en alguns punts pels blocs existents. A uns 100 metres de l'entrada s'obre un estret conducte que desemboca a la darrera cambra de la cavitat, d'uns 10 metres d'amplada i 1,5 metres d'alt.
L'origen de la cova sembla degut a l'escorrentiu de les aigües aprofitant el bussament de la massa de conglomerats i deixant al sostre els materials gresosos. La petita galeria lateral fou possiblement el darrer conducte d'evacuació de les aigües. El procés clàstic és important en alguns punts de la galeria i les formes litogèniques són poques, a excepció de la cambra final.

Al vessant S dels Rasos de Tubau, a l'anomenada Serra de les Ajagudes.
L'accés es pot fer des de Campdevànol per la carretera GI-401 en direcció a Gombrèn. Passat el quilòmetre 3 (hi ha un càmping), surt a l'esquerra una pista en bon estat que ens portarà a l'església de Sant Feliu d'Estiula. La pista segueix (en no tan bon estat) fins a la casa de la Garsa i continua, després d'unes ziga-zagues i només apta per a 4x4, fins al coll de la Miranda. Una mica més endavant és creuada per dues torrenteres prou clares i és entre ambdues que cal deixar el camí i baixar lleugerament durant uns 200 metres (35 metres de desnivell) fins a un grup de roures sota els quals es troba la boca de la cova.

Cavitat coneguda pels naturals de la contrada des de fa molt de temps, però que havia passat desapercebuda en els catàlegs antics i les úniques referències es podien trobar a bibliografia i cartografia excursionista.
La dada més antiga que coneixen d'una visita espeleològica és del maig del 1966 (no sabem qui hagués pogut fer la primera exploració) en la que participava en Josep Castell (desconeixem en quin grup espeleològic estava en aquella època).
També sabem que cap a 1970-1972 és visitada per membres de l'ERE – CEC i que fan una topografia que mai es va arribar a dibuixar.
El novembre del 1978 membres de la SIE – CEA la visiten i aixequen l'única topografia que coneixem.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F.(1980).-”el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. (vol. 4):1-296. Ed. Políglota. Barcelona.

• Coordenades i fotografies facilitades per Jordi Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)