Forat Nº1 de l'Embut

Aquesta cavitat té dues boques, una molt evident (la nº 1) per on s'escola el saltant d'aigua. L'altra (la nº 2) és una gatera petita oberta per desobstrucció.
L'entrada 1 té 3,50 metres d'amplada per 1 metre d'alçada. Només entrar ens trobem en una sala de sostre baix on el riu baixa per l'esquerra amb un fort pendent de – 30º. A la dreta, i per una gatera d'uns 2 metres de recorregut, s'accedeix a una xarxa de galeries. A l'esquerra continua una gatera que es fa impenetrable, i a la dreta arribem a una sala, des d'aquí i per un conducte ascendent tornem a sortir a l'exterior obrint la boca 2. Altres gateres ens impedeixen continuar degut a la seva estretor.
Al final de la sala hi ha una saleta amb dos engolidors de fang, de 1,30 i 0,50 metres de fondària.
Tornant enrere ens ficarem per una galeria descendent en direcció N durant uns 15 metres, aquesta intercepta una diàclasi orientada E-S-E, d'uns 2 metres d'amplada i 3 d'alçada. Si anem cap a l'E aquesta finalitza en un engolidor, i si anem cap a l'O, i malgrat que sentim propera la remor del riu, la galeria es va fent estreta impedint el pas de l'explorador.
Tornarem al riu, anirem baixant entre els “ràpids” fins arribar a dos passos estrets que sifonen i no fan possible la progressió. A la dreta, una petita galeria avança uns pocs metres en direcció E fins que es fa impracticable.
El tram del riu, degut al seu pendent, l'aigua gelada i el rocam relliscós i bellugadís, obliga a que l'exploració s'hagi de realitzar ben equipat i amb molta precaució.
Les galeries seques no presenten cap dificultat, malgrat que tenen activitat hídrica ocasional, inundant-se completament quan el riu no pot absorbir tot el cabal.
Aigües avall de l'Embut nº 1, l'any 1971 es va obrir un engolidor al bell mig de la llera que per una boca d'uns 6 metres de diàmetre en penetrava en un pou subvertical que baixava a 21 metres de profunditat i es formaven unes curtes galeries. Uns anys més tard, aquest pou es va tapar. És el que s'anomena Embut nº 2 i que em decidit no catalogar.

Des de l'estació del cremallera de Núria i passant per darrera del santuari pujarem pel camí que passa pel costat de la zona d'acampada, més endavant creuarem el torrent de Finestrelles, a la primera bifurcació anirem cap a la dreta i a la segona cap a l'esquerra, cap al Puigmal, pujant pel camí que passa a la dreta de la coma de l'Embut, un xic per sobre d'ell. En el moment que el corriol torna a creuar el torrent, girarem a la dreta seguint el llit del torrent i de seguida es troba el forat nº 1 i la seva bonica cascada.

Tot el sistema de cavitats (concretament els que ara es cataloguen com Forat nº 1 i nº 4 de l'Embut) són coneguts des de temps remots, encara que no s'esmenten en els catàlegs antics i la seva història és un tant complicada. El Forat de l'Embut, diguem-ne clàssic, és el nº 4, però en una postal antiga (1921) de la vall de Núria, apareix fotografiat el que ara es coneix com a nº 1.
Les primeres exploracions espeleològiques conegudes són les portades a terme per membres del GES – CMB el juliol del 1953 que citen el Forat de l'Embut (- 20 m.) i hi tornen al setembre del mateix any, visitant també 'una cova prop de l'Embut' (podria ser la que posteriorment es va batejà com Coves del Catau de lÓs ?). De tota aquesta informació només tenim la referència pel llibre d'activitats del GES, sense cap més dada.
No hi van tornar fins l'octubre del 1956 que van fer una topografia (Embut nº 4) la qual restà inèdita fins que apareix al Catàleg Espeleològic de Catalunya (nº 4, 1980), formant part d'una composició molt confusa amb la feta l'any 1971 (Speleon 22, 1976) per Vendrell i Filbà.
No és però fins l'any 1964 que, Alexandre Carreras (GEB) publica les primeres dades sobre el sistema de l'Embut, en un article bàsicament dedicat a la hidrogeologia del fenomen i publicat a Cavernas nº 3.
Tornant a l'Embut nº 1, el situat més amunt, no es tenen notícies espeleològiques d'ell i sembla que cap a principi dels anys 1950's es va tapar, amb la qual cosa tot el riu s'engolia pel Forat nº 4, però cap al juny del 1971 es va obrir un gran esvoranc al mig de la llera que baixava uns 20 metres de fondària (Embut nº 2) i engolia l'aigua, però cap als anys 1980's es va taponar totalment i l'aigua va tornar a entrar per l'Embut nº 4.
Mentrestant, i en el decurs d'unes visites a l'Embut nº 4 durant l'estiu del 1968, membres de la SIE – CEA van trobar una petita esquerda sobre el vessant esquerre del torrent, la qual van desobstruir i exploraren, pel que sembla, d'una forma parcial. La van batejar amb el nom de Forat d'en Bes, però segons ens comenta l'amic Antoni Ferro (SIE) és el que ara es cataloga com Embut nº 3.
Entre 2006 i 2008 membres del GE Badalona i altres companys han anat revisant i topografiant de nou totes les cavitats de la zona, actualitzant totes les dades i es van publicar al volum 3 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (Jordi de Valles, 2009).

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Cardona, F. (1989).- Grans cavitats de Catalunya (Vol. 1: La Serralada pirinenca): 198 pp. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

3. Carreras, A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”. Cavernas (3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona

4. Cutrona, R.; Bes, A. (1969).- “Forats de l'Embut i Forat d'en Bes”. EspeleoSie (4): 13-15. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.

5. Géraud, Ph. (1978).- “L'Avenc del riu de Núria”. L'Echo des Cavernes (2): 7-9. Société Spéléologique de Plantaurel.

6. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

7. Vendrell, M.; Filbà, Ll. (1976).- “Sistema kárstico del Embut del Puigmal (Núria)”. Speleon (22): 115-122. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Fotografies extretes del blog: espeleobloc.blogspot (apunt del 19-10-2009)