Espeleo World

Cova dels Encantats

Cova de 10 metres de recorregut al Port de la Selva.


Està formada per una planta de forma triangular, de 10 metres de llarg per 7 metres d'amplada.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Port de la Selva, El
  • Comarca: Alt Empordà
  • Unitat: Cap de Creus
  • Recorregut: 10 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Pirineu Axial
  • Litologia: Esquists
  • Bio:
  • Última revisió: 2015-08-27 13:51:25

Situació


Situada a la falda de Mont Bufadors (Serra de Roda).
A la carretera GI-613, del coll de Perafita a el Port de la Selva. Entre els quilòmetres 1 i 2, trobem el pont de la Gorga, des d'aquest punt es veu la boca de la cova situada en el vessant dret hidrogràfic de la riera del Salt de la Gorga, cal remuntar-la per arribar-hi.
Coordenades aproximades.

Història


Coneguda d'antic a la zona; el 1898 en Romualt Alfara que era delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Figueres, acompanyà en Lluís M. Vidal a la cova, en el decurs d'una excursió per l'entorn.
El 1945-46 fou excavada per A. Panyella i J. Garriga.

Topos

topo Cova dels Encantatstopo Cova dels Encantats

Media

Biblio

  1. Panyella, A.; Garriga,J.(1946).-”Mont Bufadors i Punta del Pi (Port de la Selva). Ampurias (7-8):347-348.
  2. Pons i Brun, Enriqueta.(1996-97).-”L'ultima etapa de l'edat del Bronze a l'Empordà (850-700 A.C.): una relació del grup empordanès amb la població Mailhaciana. Estat de la qüestió. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (vol.36):235-258. Girona.
  3. Pujol Puigvehí, Anna.(1988).- La población Prerromana del extremo nordeste peninsular (vol.1):84 i 112.
  4. Vidal,Lluís M.(1898).-”Excursió a Cadaqués i Sant Pere de Roda”. Butlletí Centre Excursionista de Catalunya (39):102-109.CEC. Barcelona
  5. Valles, J. de.(2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):34. EC Gràcia / FCE. Barcelona.
  6. Vega, J. de la.(1990).-”El nou jaciment arqueològic a l'extrem del Pirineu Oriental (Detecció d'algunes restes romanes)”. La Romanització del Pirineu pp:153-164.