Coves del Catau de l'ós

Es tracta de dues petites coves separades entre elles de 6 metres. La més gran presenta una galeria lleugerament ascendent i coberta en bona part per productes clàstics. En els primers metres presenta una amplada d'uns 5 metres que va disminuint progressivament fins al tram final on resta tancada. A pocs metres de la boca, a l'esquerra, hi ha un petit conducte lateral que tot seguit es fa impenetrable. En total presenta un recorregut de 28 metres.
L'altra cova és un curt conducte de tan sols 8 metres de longitud i de sostre que va baixant fins a fer-se impenetrable.

A la coma de l'Embut, uns pocs metres per sobre del camí del Puigmal, poc abans d'arribar al forat de l'Embut nº 1.
Actualment la boca es troba tancada amb una reixa.

El setembre del 1953, membres del GES – CMB en la seva segona visita al Forat de l'Embut, citen al llibre d'activitats 'una cova prop de l'Embut' que pensem podria tractar-se d'aquestes coves. Alexandre Carreras, en el seu article sobre la vall de Núria (Cavernas nº 3, 1964) ja fa una breu descripció d'unes petites coves (sense donar-lis cap nom) situades per damunt del Forat de l'Embut i les situa en un esquemàtic mapa que acompanya l'article. Sens dubte es tracta d'aquestes mateixes coves.
A principi de juliol del 1971, membres de la SIE – CEA les exploren i topografien, tot batejant-les com Coves del Catau de l'Ós. Cal dir que aquesta denominació va ser un pur caprici dels exploradors, el topònim catau no és genuí i si tenen algun nom popular a la zona, el desconeixem.
L'octubre del 2006 són visitades i topografiades de nou per membres del GE Badalona.
En el decurs d'un programa d'estudi (2007-2012) portat a terme a la vall de Núria per investigadors de les universitats de Barcelona i de Clermont-Ferrand, en una de les campanyes es va visitar aquesta cova, tot realitzant treballs de caire arqueològic i sedimentològic.
Posteriorment els treballs d'excavació han continuat i en les darreres campanyes, a càrrec de l'IPHES i l'ICAC (Tarragona), s'han constatat l'existència d'importants ocupacions prehistòriques amb les restes de cubetes de combustió per a l'explotació de malaquita, combustible vegetal carbonitzat, etc.
Després de la darrera campanya d'excavació (26 d'agost al 6 de setembre de 2021) i d'acord amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser s'ha procedit al tancament de la cavitat amb una reixa de ferro, segons hem pogut saber per la premsa i TV3 (octubre 2021). Segons sembla aquesta cavitat és la cova prehistòrica a més alçada de tot el Pirineu.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

2. Carreras, A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”. Cavernas (3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona

3. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.