Coves del Catau de l'ós
Conjunt de dues petites coves, la més gran de 28 m. de recorregut, a la Coma de l'Embut (Núria).
Es
tracta de dues petites coves separades entre elles de 6 metres. La
més gran presenta una galeria lleugerament ascendent i coberta en
bona part per productes clàstics. En els primers metres presenta una
amplada d'uns 5 metres que va disminuint progressivament fins al tram
final on resta tancada. A pocs metres de la boca, a l'esquerra, hi ha
un petit conducte lateral que tot seguit es fa impenetrable. En total
presenta un recorregut de 28 metres.
L'altra
cova és un curt conducte de tan sols 8 metres de longitud i de
sostre que va baixant fins a fer-se impenetrable.
- Tipo: Cova
- Municipi: Queralbs
- Comarca: Ripollès
- Unitat: Alt Freser
- Recorregut: 28 metres
- Desnivell: 0 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Marbres
- Bio:
- Última revisió: 2017-10-02 10:51:05
Situació
A la coma de l'Embut, uns pocs metres per sobre del camí del Puigmal, poc abans d'arribar al forat de l'Embut nº 1.
Història
El setembre del 1953, membres del
GES – CMB en la seva segona visita al Forat de l'Embut, citen al
llibre d'activitats 'una cova prop de l'Embut' que pensem
podria tractar-se d'aquestes coves. Alexandre Carreras, en el seu
article sobre la vall de Núria (Cavernas nº 3, 1964) ja fa una breu
descripció d'unes petites coves (sense donar-lis cap nom) situades
per damunt del Forat de l'Embut i les situa en un esquemàtic mapa
que acompanya l'article. Sens dubte es tracta d'aquestes mateixes
coves.
A principi de juliol del 1971,
membres de la SIE – CEA les exploren i topografien, tot
batejant-les com Coves del Catau de l'Ós. Cal dir que aquesta
denominació va ser un pur caprici dels exploradors, el topònim
catau no és genuí i si tenen algun nom popular a la zona, el
desconeixem.
L'octubre del 2006 són visitades i
topografiades de nou per membres del GE Badalona.
En el decurs d'un programa d'estudi
(2007-2012) portat a terme a la vall de Núria per investigadors de
les universitats de Barcelona i de Clermont-Ferrand, en una de les
campanyes es va visitar aquesta cova, tot realitzant treballs de
caire arqueològic i sedimentològic.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
- Carreras, A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”. Cavernas (3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona
- Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.