Coves del Catau de l'ós

Conjunt de dues petites coves, la més gran de 28 m. de recorregut, a la Coma de l'Embut (Núria).

Es tracta de dues petites coves separades entre elles de 6 metres. La més gran presenta una galeria lleugerament ascendent i coberta en bona part per productes clàstics. En els primers metres presenta una amplada d'uns 5 metres que va disminuint progressivament fins al tram final on resta tancada. A pocs metres de la boca, a l'esquerra, hi ha un petit conducte lateral que tot seguit es fa impenetrable. En total presenta un recorregut de 28 metres.
L'altra cova és un curt conducte de tan sols 8 metres de longitud i de sostre que va baixant fins a fer-se impenetrable.

Tipo: Cova
Municipi: Queralbs
Comarca: Ripollès
Unitat: Alt Freser
Recorregut: 28 metres
Desnivell: 0 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Marbres
Bio:
Última revisió: 2017-10-02 10:51:05

Situació

A la coma de l'Embut, uns pocs metres per sobre del camí del Puigmal, poc abans d'arribar al forat de l'Embut nº 1.

Història

El setembre del 1953, membres del GES – CMB en la seva segona visita al Forat de l'Embut, citen al llibre d'activitats 'una cova prop de l'Embut' que pensem podria tractar-se d'aquestes coves. Alexandre Carreras, en el seu article sobre la vall de Núria (Cavernas nº 3, 1964) ja fa una breu descripció d'unes petites coves (sense donar-lis cap nom) situades per damunt del Forat de l'Embut i les situa en un esquemàtic mapa que acompanya l'article. Sens dubte es tracta d'aquestes mateixes coves.
A principi de juliol del 1971, membres de la SIE – CEA les exploren i topografien, tot batejant-les com Coves del Catau de l'Ós. Cal dir que aquesta denominació va ser un pur caprici dels exploradors, el topònim catau no és genuí i si tenen algun nom popular a la zona, el desconeixem.
L'octubre del 2006 són visitades i topografiades de nou per membres del GE Badalona.
En el decurs d'un programa d'estudi (2007-2012) portat a terme a la vall de Núria per investigadors de les universitats de Barcelona i de Clermont-Ferrand, en una de les campanyes es va visitar aquesta cova, tot realitzant treballs de caire arqueològic i sedimentològic.

Topos

Media

Biblio

Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà). 296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

Carreras, A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”. Cavernas (3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona

Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.