Coves del Catau de l'ós

El setembre del 1953, membres del GES – CMB en la seva segona visita al Forat de l'Embut, citen al llibre d'activitats ' una cova prop de l'Embut' que pensem podria tractar-se d'aquestes coves. Alexandre Carreras, en el seu article sobre la vall de Núria (Cavernas nº 3, 1964) ja fa una breu descripció d'unes petites coves (sense donar-lis cap nom) situades per damunt del Forat de l'Embut i les situa en un esquemàtic mapa que acompanya l'article. Sens dubte es tracta d'aquestes mateixes coves. A principi de juliol del 1971, membres de la SIE – CEA les exploren i topografien, tot batejant-les com Coves del Catau de l'Ós. Cal dir que aquesta denominació va ser un pur caprici dels exploradors, el topònim catau no és genuí i si tenen algun nom popular a la zona, el desconeixem. L'octubre del 2006 són visitades i topografiades de nou per membres del GE Badalona. En el decurs d'un programa d'estudi (2007-2012) portat a terme a la vall de Núria per investigadors de les universitats de Barcelona i de Clermont-Ferrand, en una de les campanyes es va visitar aquesta cova, tot realitzant treballs de caire arqueològic i sedimentològic. Posteriorment els treballs d'excavació han continuat i en les darreres campanyes, a càrrec de l'IPHES i l'ICAC (Tarragona), s'han constatat l'existència d'importants ocupacions prehistòriques amb les restes de cubetes de combustió per a l'explotació de malaquita, combustible vegetal carbonitzat, etc. Després de la darrera campanya d'excavació (26 d'agost al 6 de setembre de 2021) i d'acord amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser s'ha procedit al tancament de la cavitat amb una reixa de ferro, segons hem pogut saber per la premsa i TV3 (octubre 2021). Segons sembla aquesta cavitat és la cova prehistòrica a més alçada de tot el Pirineu.