Cova de les Lloberes

Curta galeria, rampa descendent i primera bifurcació. Seguint per la dreta trobem aviat tres camins a seguir: una sala sense continuació, un pou d'uns 3 metres i una nova galeria. Per aquesta es pot ascendir en oposició fins un petit pis superior on s'assoleix el punt més alt de la cavitat (+6 m. sobre la boca).  Baixant pel pouet s'accedeix a una galeria inferior on, als pocs metres i a l'esquerra, apareix un conducte perpendicular que desemboca en una sala, l'únic lloc concrecionat de la cova, que connecta  amb la branca esquerra de la bifurcació de la rampa d'entrada a la cavitat. El desnivell total és de 19 metres (-13/+6).

Un parell de quilòmetres abans d'arribar a Sant Jaume de Frontanyà trencarem a l'esquerra cap al Santuari dels Oms. Arribem a pocs metres del santuari i la pista es bifurca. Abandonem l'asfalt i seguim de dret per una pista forestal que comença a baixar, tot seguit planeja i finalment puja fins al nucli de cases de les Lloberes (aproximadament 2 quilòmetres). Aparquem al peu de les Lloberes de Dalt, les cases que queden més amunt del petit nucli.
Al peu de l'última casa una pista marxa cap al nord. Comencem a caminar per aquesta pista tot planejant i fins i tot baixant una mica. La pista mor al joncar de les Lloberes, un planell que fa d'embut de les aigües que baixen dels diferents torrents de la serra de Faig-i-branca. Al pla seguim uns metres a la dreta fins a trobar els joncars, i d'aquí cal mig endevinar un camí poc evident que puja cap al nord entremig d'un bosc espès. Durant el camí tindrem bon poca vista a causa de la densitat del bosc i el vessant tancat. Trobem alguns senyals de pintura fluorescent, pràctica habitual de caçadors. En tot cas el camí es pot seguir sense problemes i anem pujant. Trobem una primera font, i un bon tros més amunt una font més evident on hi ha també una captació d'aigua. Es tracta de la font dels Cóms, prop de la qual trobem ja l'entrada de la cova. Des de la font veiem que el camí segueix uns metres cap al nord, fins i tot hi ha alguna fita. Seguim el camí 30 o 40 metres amunt fins que sota una cinglera de conglomerat, enmig del bosc, trobem la boca de la cova.

Coneguda d'antic pels veïns de la zona, la primera exploració espeleològica fou realitzada el 31-8-1962 per M. Ubach, C. Tarrés (EDES-CEC Bages) i J. Martínez.
Aquests així com posteriorment també ho feren en J. Lloret i M. Ubach, la situen erròniament al municipi de Sant Jaume de Frontanyà a la comarca del Berguedà. De fet mai a pertangut  al Berguedà, ja que fins el 1991 pertanyia al municipi de Palmerola i el 1991 aquest municipi fou annexionat al municipi de les Llosses, ambdós pertanyien a la comarca del Ripollès.

1. Lloret, J.(SIE-CEA); Ubach, M.(ERE-CEC). (1992).-“Recull de cavitats inèdites (5). Fulls Periòdics d'Informació General (36): 18-39, FCE. Barcelona.

• Coordenades i fotografies extretes del blog “Espeleobloc”, (http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/10/cova-de-les-lloberes.html#comment-form) post del dia 7 d'octubre del 2013.
• Coordenades i situació aportades per la web “Engarrista” (www.engarrista.com) de Marc Solé post del dia 20 d'octubre de 2012. ”Cova de les Lloberes”.